Ramon Gabarró i Badia va traspassar el passat 7 d’octubre a l’edat de 83 anys. Va començar a treballar amb només catorze anys i gràcies al seu esforç, constància i visió, va saber construir i fer créixer les seves empreses fins a convertir-les en un referent, com són Gabarró Hermanos i SERVEI SA.
Al llarg de la seva trajectòria, va dedicar també part del seu temps i la seva experiència a diverses entitats empresarials i econòmiques. Va ser defensor incansable de les Cambres de Comerç i de les patronals empresarials, convençut que el teixit empresarial és clau per al progrés del país. Ramon Gabarró va ser una persona profundament implicada en la vida empresarial, econòmica, social, cultural i religiosa. Va ocupar càrrecs de responsabilitat com a president de la Cambra de Comerç de Sabadell, de Caixa Sabadell, de l’Associació Espanyola del Comerç i la Indústria de la Fusta (AEIM), de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i també conseller de diferents entitats com el Consell de Cambres de Catalunya, Sabadell Grup Assegurador, Cassa i Egarsat, d’entre altres.
Què significava per a Ramon Gabarró el reconeixement de la Cambra de Comerç a la Trajectòria Empresarial i Personal? Des de l’estiu, quan li van comunicar que seria reconegut amb el Premi Cambra, va viure aquell moment amb una emoció i una alegria molt especials. Era una persona metòdica i detallista, i de seguida va començar a preparar-ho tot amb la seva manera de fer tan característica, procurant que res no quedés a l’atzar i que aquell acte tan significatiu sortís tal com ell imaginava: perfecte. Sabia que seria un moment important i el volia viure amb plenitud.
Per tot això, rebre el Premi Cambra significava molt més que un reconeixement professional. Li feia una il·lusió immensa que aquest homenatge vingués precisament de la Cambra de Comerç de Sabadell, una institució per la qual sentia un afecte sincer i amb la qual mantenia un vincle profund. Ramon Gabarró Badia en va ser president entre els anys 1982 i 1983, un període en què va deixar una empremta significativa. A més, aquest reconeixement li resultava especialment emocionant perquè sabia que la Cambra havia distingit, al llarg dels anys, persones i empreses de gran rellevància, i formar part d’aquell conjunt li produïa una satisfacció especial.
Membre de la tercera generació de Gabarró Hermanos, juntament amb els seus germans Esteve i Joan, en què va contribuir la seva direcció amb el que avui s’ha convertit la companyia centenària? La direcció de l’empresa durant aquells anys va ser determinant per consolidar-ne les bases i assegurar-ne el futur. Es va apostar per definir clarament les bases entre el negoci i la família, creant un protocol d’empresa que establia els fonaments per a les generacions futures. Aquest document va definir aspectes essencials, com els requisits d’accés dels familiars o la composició dels òrgans de govern, amb l’objectiu de garantir una continuïtat sòlida, transparent i ben estructurada.
Va ser una etapa marcada per una gran visió de futur i una notable capacitat d’anticipació davant els canvis econòmics i sectorials. Sempre hi havia la voluntat d’avançar-se, d’adaptar-se als nous temps i d’incorporar innovacions en productes, processos i tecnologies. Aquesta curiositat constant, combinada amb una mentalitat oberta i reformadora, va permetre a l’empresa evolucionar sense perdre mai els seus valors fundacionals.
La direcció es caracteritzava per un equilibri molt singular entre prudència i valentia. L’exigència era alta, però sempre acompanyada d’un tracte humà i proper que generava respecte i confiança. Molts col·laboradors recorden aquell període com una etapa de gran aprenentatge, guiats per una manera de liderar que sabia motivar i reconèixer l’esforç.
Aquest impuls va comptar sempre amb el suport del seu germà, Joan Gabarró Badia, amb qui compartia la mateixa visió i valors. Fruit d’aquesta etapa de lideratge i col·laboració, l’empresa va aconseguir expandir-se més enllà del territori català, fins a abastar tot l’Estat, amb una facturació superior als 65 milions d’euros i un equip format per més de 170 professionals.
Fins als darrers temps, en l’actualitat com a president honorífic, va seguir l’activitat de les dues companyies Gabarró Hermanos i Servei SA–. Quines eren les premisses (valors), i el tarannà, la manera de fer, per la qual el van conduir a ser un empresari reconegut? Els valors que van guiar la trajectòria del senyor Ramon Gabarró Badia són els mateixos que, encara avui, continuen definint l’essència tant de Gabarró com de SERVEI. La seva manera d’entendre els negocis i les relacions humanes es basava en la integritat, el rigor i el compromís. Considerava que només amb honestedat, coherència i responsabilitat es podia construir un projecte sòlid i durador. Sabia que les empreses no les fan les màquines ni els números, sinó les persones, i per això donava molta importància al desenvolupament professional i personal del seu equip. Animava a cadascú a créixer, a aprendre i a implicar-se, creant un entorn de confiança i respecte mutu. El seu tarannà humil i proper feia que fos un líder accessible, capaç d’escoltar i d’ajudar sempre que podia. Era exigent, sí, però també just i generós amb el reconeixement. En conjunt, aquests valors —la integritat, el treball compartit, la innovació, la proximitat humana i la responsabilitat— expliquen per què la seva figura ha estat tan reconeguda i estimada, i per què el seu llegat continua sent una referència dins i fora de l’empresa.
En un món canviant, quina era la seva visió per afrontar els reptes que ha d’afrontar la companyia i el sector? Considerava essencial per Gabarró oferir un producte cada cop més elaborat i de qualitat, apostant per la mecanització i la millora contínua dels processos per garantir la competitivitat. Sempre va defensar la importància de tenir un producte propi.
Al mateix temps, creia fermament en la formació constant dels treballadors, perquè augmentar la professionalitat de l’equip era clau per adaptar-se als nous desafiaments i créixer com a organització. També tenia molt present la sostenibilitat i el compromís amb el medi ambient, entenent que aquest era un factor imprescindible per garantir el futur tant de l’empresa com de la societat en conjunt.
Amb aquesta mirada de futur, sabia que només amb innovació, rigor i responsabilitat es podia construir una empresa resilient i preparada per seguir avançant en un sector en evolució constant.
