Sis mesos després de conèixer-se el desenllaç de l’opa del BBVA al Banc Sabadell, la periodista Raquel Lander (Pamplona, 1973) va presentar dijous passat al Gremi de Fabricants el llibre BBVA/Sabadell. Secretos de una opa feroz.
Què la va fer decidir escriure aquest volum? Ho decideixo quan acaba l’operació i aquesta fracassa. I sobretot, quan veig que fracassa amb un resultat inimaginable, perquè amb totes les persones que parlàvem, fossin analistes, financers o directius d’ambdues entitats, ningú pensava, ni tan sols Banc Sabadell, en obtenir una acceptació per sota del 30%. Tots pensàvem amb un resultat al voltant del 40%. Al final, un banc com el BBVA, amb aquesta envergadura, pagant un preu adequat, el més normal és que ho acabi comprant.
Aplicant-ho, podia semblar fàcil. Penso que el BBVA va prioritzar massa la disciplina financera, i ho va prioritzar tant que va subestimar altres coses.
Quines? Els petits detalls són els que acaben frustrant una cosa. Era una opa hostil, i el BBVA ja sabia que el Consell d’Administració hi estava en contra. Es coneix a tres dies de les eleccions catalanes, uns comicis que anaven a ser ‘calents’ i on tots els partits polítics, que ja és difícil, van tancar files a favor de Banc Sabadell, creant-se un clima ‘antiBBVA’, un ‘soroll’ que no va baixar al llarg de l’operació. Alhora, una opa hostil allarga molt els terminis, i això va permetre a Banc Sabadell preparar-se, defensar-se, mentre l’acció del Sabadell pujava, presentant resultats històrics.
Pot sorprendre, doncs, que davant aquest escenari Carlos Torres no decidís fer marxa enrere. El president de BBVA és una persona impecable, molt educat i una persona molt financera, segurament, no és tan polièdric. És del parer que si hi ha un sentit financer, per què no ha de tirar endavant? Es va implicar molt en aquesta operació, venint infinitat de vegades a Catalunya, cosa que no havia fet abans. Potser ho hauria d’haver fet abans, i crec que en aquesta opa va voler fer el que no havia fet abans: capgirar l’opinió i crear aquesta confiança, vincles, amb accionistes i empresaris.
Vostè, l’any 2014, va publicar una biografia sobre el president Josep Oliu. En aquesta operació, en què creu que ha estat determinant? Al president Oliu no li agrada el negoci bancari en si, si no l’estratègia: comprar, vendre i idear el futur del banc a deu anys vista. La seva major virtut és saber moure’s bé en cercles de poder, tant d’aquí com de Madrid. No deixa de ser un membre de la burgesia catalana, que són empresaris, i aquests són grans accionistes del Sabadell. Ha teixit complicitats, i ha commogut les sensibilitats d’aquest col·lectiu. Ha demostrat ser un estrateg sagaç, amb decisions clau: tornar la seu a Sabadell i vendre TSB a Santander, l’enemic número 1 de BBVA, oferint un superdividend als accionistes.
I César González-Bueno? President i conseller delegat s’han complementat a la perfecció. César González-Bueno és molt bo comunicativament: els seus missatges van calar. Va aixecar la moral de la plantilla del Sabadell per treure els millors resultats de la història i que l’acció continués pujant, clau perquè l’opa fracassés.
Què hi trobarà el lector a BBVA/Sabadell ‘Secretos de una opa feroz’? Per al lector penso que és com un aprenentatge, del qual se’n poden extreure diversos aprenentatges: no es pot subestimar la política en sectors tan regulats com la banca; has d’estudiar abans de llançar qualsevol oferta quina mena d’accionariat tens; i a vegades, mobilitzar-se, amb un bloc compacte i unit, té premi, perquè malgrat que ho pugui semblar, no tot està escrit. I en una segona part, la biografia del president Josep Oliu, qui serà recordat, segurament, per haver salvat el Banc Sabadell en aquesta ocasió.
El desenllaç de l’opa farà rumiar a alguna altra entitat repetir una opa hostil? Difícilment un altre banc s’atreveixi a fer una opa hostil a Espanya. El desgast ha estat important, en un procés que ha durat un any i mig, mentre has hagut de mantenir l’activitat comercial. Has de pensar-t’ho molt bé i ha de ser una cosa negociada: posar els grans accionistes d’un banc i l’altre d’acord. El mateix Banc Sabadell ha fet opes, tant amb el Guipuzcoano com el TSB, però prèviament havia pactat amb els accionistes.
A partir d’ara quin futur augures a Banc Sabadell? S’ha fet més petit per salvar-se, ha perdut plomes. Haurà de continuar esprement la maquinària perquè ha de continuar donant bons resultats perquè l’acció continuï pujant, així com pagar els dividends amb els quals s’ha compromès.
