Toñi Álvarez: El signe d’identitat de la gastronomia a Can Puiggener

La gastronomia a Can Puiggener té nom i cognoms. Toñi Álvarez és l’hostalera més antiga del Llano de Can Puiggener i des de fa dècades sedueix el veïnat del barri amb cuina cent per cent casolana. És, de fet, l’únic restaurant de la zona que ha sobreviscut a la crisi i al progressiu tancament dels negocis locals. “A Can Puiggener ja no hi ha bancs, ni comerços de proximitat. I és una llàstima”, apunta Álvarez. La seva professió ve de tradició familiar. Els seus pares s’havien dedicat tota la vida a la restauració i ella ha heretat l’amor per la cuina i l’art de tractar amb els clients.  Quan va arribar a Sabadell –ho va fer per amor–, va agafar les rendes d’un bar de la Zona Hermètica. Poc després arribaria al barri de Can Puiggener, on havia nascut el seu marit, i es quedava al capdavant de la cantina del camp de futbol municipal del Llano. I aquí començava la seva trajectòria al barri on ha planejat jubilar-se. El seu currículum al Llano ha estat extens: després del bar del camp municipal, marxava al bar de l’Escipción on va treballar durant sis anys. I, més tard, rellançava el bar Carreras amb el seu tret diferenciador: la brasa i els plats casolans de la iaia.  [caption id="attachment_209158" align="aligncenter" width="700"] Toñi Álvarez va arribar al barri per amor i ha convertit el seu establiment en un referent del barri de Can Puiggener / lluís franco[/caption]

"Un poble de Sabadell"

Si ha de definir Can Puiggener, diria que és un poble dins de Sabadell. “Es conserva molt la proximitat entre els veïns, l’humiliat i les tradicions pròpies com a barri”, apunta. I enumera les festivitats pel Rocío i les activitats per Setmana Santa, úniques a Sabadell. És aleshores quan el seu bar es converteix en un engranatge més del barri. Col·lecciona milers d’anècdotes al darrere de la barra, però es queda amb l’afecte que rebien després del confinament. “El suport de la gent va ser emocionant. I el retrobament va ser brutal”, expressa. Recorda com li deixaven unes propines molt generoses, com la clientela es preocupava per la seva supervivència. S’emociona. I és que considera que el seu restaurant és casa de tots. Dels veïns de Can Puiggener, però també dels castellarencs que hi van expressament. O els sabadellencs d’altres barris que han arribat al seu establiment pel boca-orella. “Aquí fem sentir tothom com si estigués a casa seva”, afirma. Tant, que gran part de la clientela són cares de cada dia. La propietària del Carreras explica que un restaurant de barri és molt més que una bona gastronomia i un servei professional. “És proximitat, confiança”. Un espai del barri que teixeix Can Puiggener.