Antonio Gómez: Testimoni de la gran eclosió dels Merinals

Són el rastre més antic de l’hostaleria als Merinals. Des de l’any 1976, la família Gómez obre cada dia el seu negoci al carrer de la Palma. Només interromput per la pandèmia, el bar s’ha convertit en un motor més del barri que es lleva amb els Merinals cada dia. Quasi per casualitat. I és que quan el pare d’Antonio Gómez va comprar un modest local als anys setanta, ho va fer sense saber quin negoci obriria. Un local buit, i molts dubtes: una botiga, una bodega...? Però va saber escoltar el consell d’un hostaler de la zona nord de Sabadell, que l’animava a obrir un bar, i va batejar el local com a l’Alpujarra, la regió d’Almeria d’on procedeix la família. I, des d’aleshores, dues generacions han viscut, viuen i viuran de la vida que mou els Merinals. Recorden els seus inicis amb un regust agredolç: “Van ser inicis molt durs per a ells. La meva mare li deia al pare, preocupada: ‘només hem fet això de caixa’ [i li mostrava cent pessetes]”. Els voltants no ajudaven gaire: era tota una zona envoltada de camp i res no feia intuir el creixement que viuria el barri els propers anys. “Només hi havia algunes cases, la masia de Can Gambús i, tota la resta, camp”, apunta Antonio Gómez. [caption id="attachment_210018" align="aligncenter" width="700"] La família Gómez (el matrimoni, l’Antonio i l’Encarna, i els seus fills, l’Antonio, l’Encarna i el José) ha estat al capdavant del negoci des de l’any 1976 / Lluís Franco[/caption] La situació era tan diferent d’ara que quan plovia a bots i barrals, havien de fer nit al bar perquè el camí cap a casa quedava completament enfangat. “Allò era una altra època. D’aquells Merinals ja no queda res, només el record”, diu. Però aviat les coses van canviar i el negoci va començar a funcionar vent en popa. Tant, que van haver de comprar el local del costat –que es feia servir com a aparcament privat– per ampliar el seu bar. “Han estat molts anys d’esforç i treball, però han valgut la pena”, valoren pare i fills. El bar, que ara alimenta la segona i última generació de l’Alpujarra, ha estat casa de la família des de la infància dels fills petits. Tot i haver cursat estudis superiors i universitaris, sempre han acabat tornant a l’Alpujarra. El bar-restaurant no només importa d’Andalusia el seu nom, també la tradició gastronòmica de la zona. I va ser així com es va diferenciar de la resta d’establiments. Conserva les tapes i racions casolanes, però en els últims quaranta anys s’ha adaptat a la demanda de la clientela. I, tot i l’embat de la Covid, el restaurant s’ha refet i funciona amb la vitalitat de sempre.