Reme López, uns ulls que no miren mai cap a una altra banda

A Sabadell o a l’illa Mfangano (Kènia), la Reme López sempre té la mà estesa. Fa més de tres dècades que va buscar ajuda a l’associació de veïns d’Espronceda després de topar-se amb entrebancs als antics gratacels d’Espronceda –on ella vivia, també coneguts com les tres torres– que van acabar anant a terra per problemes estructurals. I s’hi va quedar, a l’entitat. Des d’aleshores, mai no ha deixat d’ajudar, més enllà de les fronteres del barri. Sempre ha fet mans i mànigues per a donar un cop de mà a qui ho ha necessitat. “No és pas res de l’altre món, qualsevol ho faria”, apunta la Reme. De fet, d’entrada, li va costar acceptar aquesta entrevista per considerar que hi havia gent amb molt més mèrit per fer-ho. Ella s’estima més treballar des de l’anonimat, en absoluta discreció. Mentrestant, en les darreres dècades, ha fet costat a centenars de persones. Durant la pandèmia, amb altres companyes de l’entitat veïnal, van coordinar un dispositiu impecable perquè cap veí es quedés sense aliments o medicaments. I elles s’encarregaven d’equipar-los amb mascaretes i altres mesures de protecció. També col·labora amb l’ONG catalana Índigo, que treballa per garantir drets de dones i infants de l’illa Mfangano (Kènia), i té un infant apadrinat. “No sé mirar cap a una altra banda: si veig una injustícia, he de fer quelcom. Però sempre sento que no faig prou, que és insuficient”, reconeix. Com a empresària, va deixar entreveure la seva faceta més humana. Amb la seva germana Mari, 75.000 pessetes (uns 450 euros) i dues vaporetes, van fundar un taller de planxa. Top Marem es va acabar convertint en el primer taller pilot de Bershka i van treballar per a Inditex. El que va començar com un petit negoci va acabar donant feina a 22 dones. “Contractàvem dones que ho estaven passant malament”, apunta la sabadellenca. Si bé la deslocalització i la competència ferotge van fer que haguessin de tancar el seu negoci, aquella aposta li va brindar una de les experiències que més l’enorgulleixen: una de les seves treballadores i els seus quatre fills patien maltractaments i abusos massa cruels per relatar en aquestes línies. I, un dia, algunes companyes, els seus germans i ella van ajudar-los a sortir de casa del seu maltractador i buscar un lloc segur per a viure. “Sento que el que vam fer, va canviar la vida de cinc persones”.