L’expressió que diu qui té un amic té un tresor, també la subscriurien, segurament, aquelles entitats de la ciutat que han pogut comptar i compten amb el Josep Navó. “M’agrada implicar-me, no sé estar parat. Miro d’afrontar la vida amb una actitud proactiva”, explica aquest bagenc de naixement (Artés, 1955), però resident al barri de Gràcia des dels dos anys, amb passat per l’escola Narcisa Freixas –avui Teresa Claramunt– i l’escola d’empresarials.
Navó, que enguany celebrarà el seu 70è aniversari, professionalment ha passat tota la vida –quaranta-set anys– al Banc Sabadell, la major part dels anys, als serveis centrals de plaça de Catalunya. Més de quatre dècades “apassionants”, amb moments de tots els colors: “Sempre m’ha agradat estar envoltat de gent, treballadora, honesta i amb ganes de fer coses. A tot arreu, també a la feina, hi ha d’haver temps per tot, també per riure”.
Però més enllà de dedicar-se professionalment al sector de la banca, Navó, amb divuit anys, ja va entrar a formar part de la junta directiva de l’OAR Gràcia, a més de defensar-ne els colors verd-i-blancs amb el primer equip a la pista del carrer de Permanyer. Més tard, seria en la junta directiva del C.E. Escola Pia, liderada per Cristino Guijosa, on Navó també aportaria el seu granet de sorra: “Els meus fills els agradava més el futbol sala, i ja que els acompanyava, doncs, va, si voleu un cop de mà, puc fer-ho”, recorda.
Des de fa una dècada, Josep Navó està vinculat a Mans Unides Sabadell, a l’Aula Universitària, és vicepresident de la Unió Excursionista de Sabadell i un dels organitzadors de la Ronda Vallesana, i també és membre de l’executiva local de Junts per Sabadell. “Al cap i a la fi, només cal empenta, tenir temps i la predisposició per donar un cop de mà”, defensa, el sabadellenc. Tres entitats d’àmbits ben diferenciats, amb les quals Navó s’hi sent ben identificat: “Amb MMUU Sabadell hem aconseguit recaptar diners per ajudar a la construcció d’un pou a l’Àfrica, millores en diversos hospitals i accions educatives a Sud-amèrica. Amb el suport de molts, es poden fer grans coses”.
Preguntat per si està garantit el relleu generacional en aquestes i d’altres entitats, assegura que “tinc la sensació que hi ha poca predisposició a involucrar-s’hi, adquirint un compromís perllongat en el temps. Avui dia, el jovent està estudiant o treballant i buscant la manera d’emancipar-se, en un context gens fàcil per a ells”.
