El Sant Joan Despí es va firar al seu pas pel pavelló del carrer Boccaccio d’on es va endur els 4 punts en joc en la doble confrontació amb l’OAR Gràcia. Així, primer va impedir que Gerard Gomis tingués una estrena exitosa com a responsable del 1a Nacional i després va furgar en la ferida del Divisió Plata Femenina.
Al masculí gracienc se li van ajuntar vàries coses en poc temps: el canvi d’entrenador dos dies enrere, l’ànsia per refer-se de les dues derrotes anteriors i la presència d’un Sant Joan que va protagonitzar una actuació molt seriosa. Tot plegat va fer del Gràcia un equip sense sensació de superioritat, obligat a un esforç constant en cada possessió per intentar trobar espais, però també en la línia defensiva pel perill que oferia el major potencial de llançament exterior de l’equip visitant.
El partit, intens, va repartir el premi a qui menys errors va cometre en els moments decisius. El Gràcia, que ja s’havia precipitat a la darreria del primer temps (12-14 al descans), ho va tornar a fer quan havia frenat l’intent d’escapada del rival (16-20) i havia recuperat tota opció (21-22). Tanmateix, errà tres vegades consecutives en contrast amb els tres gols del Sant Joan (21-25). Els dos de tancament (Aniol Picola i Dani Peiró) només van servir per reduir la diferència (23-25).
Només 11 gols del femení
Res que no s’hagi dit del femení del Gràcia, resignat, una jornada més, a la derrota en un partit en què havia disposat esperances d’agafar aire però que va acabar en una altra decepció. Només 11 gols expliquen la dificultat de les verd-i-blanques per trencar la contundent defensa del Sant Joan.
Tot i els moviments a la banqueta en cerca de solucions, mai no van arribar. Cert que el Gràcia es va destapar a l’inici de la segona part amb 4 gols, tants com n’havia aconseguit a la primera, com a pluja d’esperança, però d’aquí al final més de 20 minuts gairebé improductius acabaren d’esculpir una imatge ben trista (11-18)
 |
|
|
|
|
|
