Óscar Salguero, preparat per afrontar el repte olímpic a Tòquio

Ara és el seu torn. Després dels èxits del waterpolo femení, amb la participació de quatre components del Club Natació Sabadell, i el bronze de l’Aleix Gómez amb la selecció espanyola d’handbol, l’esperit olímpic de Tòquio es reprèn amb la disputa dels Jocs Paralímpics a partir del dia 24. I ho farà amb un destacat protagonisme sabadellenc: l’Óscar Salguero. El nedador sabadellenc del Club Natació viu amb impaciència les últimes hores abans de viatjar aquest dijous amb tota la delegació espanyola a Tòquio. “Fa dues setmanes que entrenem al CAR de Sant Cugat. Hem fet com una bombolla, amb constants proves d’antígens i PCR, per evitar sorpreses”, explica.  La preparació va haver de canviar amb l’ajornament dels Jocs l’any passat. “El pla era per 4 anys, però ningú podia preveure el què ha passat. Hem treballat en el 2020 pensant en la cita olímpica i arribo en bones condicions”. El dia 26 està marcat en vermell en el seu calendari. Cinc anys de feina estaran en joc en poc més d’un minut. L’Óscar Salguero arriba al Japó com l’actual campió olímpic dels 100 m braça en la categoria SB8. “Tothom espera que puguis repetir l’or i això pot ser una pressió, però jo m’ho prenc com una gran motivació per tornar-ho a fer. Si no surt, em sentiria satisfet amb un bon resultat. Si milloro la meva marca actual (1.08.97) sé que estaré al podi”. L’ucraïnès Andrei Kalina serà el seu gran rival. Li va pispar la medalla d’or a l’últim Mundial de Londres. “Estem en unes centèsimes i pot passar qualsevol cosa. Sé que serà un competidor molt fort, com altres que han millorat moltíssim. No serà gens fàcil”. Després de ser campió de la triple corona (Jocs, Mundial i Europeu), l’Óscar assegura que “no he perdut ni una espurna d’il·lusió. Sóc inconformista i els esportistes sempre volen millorar. Aquest serà l’objectiu. M’he preparat per donar el màxim de mi”, emfatitza.  L’únic punt negatiu és que no podrà estar acompanyat de la seva família i la seva parella com estava previst abans de la pandèmia. “És una llàstima, però ens hem d’adaptar a les circumstàncies”, es resigna.