Óscar Salguero busca la segona medalla d'or olímpica a Tòquio

Aquest dijous (12.35 hores d'aquí) és el dia. Óscar Salguero aspira a la seva segona medalla d'or en els Jocs Paralímpics de Tòquio. Fa cinc anys, el nedador sabadellenc dels Merinals pujava al podi de Rio de Janeiro per lluir amb orgull la medalla d’or en el seu debut en uns Jocs Olímpics. En aquell moment ni ell s’ho podia creure. Primera experiència olímpica i campió en la seva prova predilecta, els 100 m braça en la categoria d’S8. En les seves declaracions posteriors a l’or va arribar a dir que “els nervis m’han jugat una mala passada perquè no he fet la meva millor marca”. És només un petit tast del seu nivell d’exigència i enorme inconformisme. Estava content, pletòric, sí, però pensava en el crono. De fet, ja estava pensant en pròxims reptes. Aquesta mentalitat de campió el va conduir al títol mundial el 2017 a Mèxic i el títol europeu el 2018 a Dublín. Una triple corona que va segellar en l’ordre invers d’importància. Un fort rival Ho ha guanyat tot... menys el títol de millor esportista de Sabadell. Això encara li dol perquè se sent molt sabadellenc i defensa els colors del Club Natació Sabadell. Aquest dijous, Óscar Salguero torna a l’escenari olímpic. Molt diferent de Rio en tots els sentits. Començant per la situació atípica provocada per la pandèmia que va endarrerir un any la cita i, a més, sense públic a les graderies. L’Óscar sap que tindrà un rival molt dur: l’ucraïnès Andrei Kalina. Ja li va pispar l’or en l’últim Mundial a Londres. “Estem en unes centèsimes de diferència i pot passar qualsevol cosa. M’he preparat per donar el màxim, no he perdut ni una espurna d’il·lusió”, insisteix. Arriba l’hora de la veritat per a aquest esportista que ja té la carrera de Medicina. A Tòquio vol fer una operació perfecta. Els seus pares no hi poden ser per les restriccions. Ho veuran, i patiran, des de Lugo. L'esperança de podi sabadellenc torna a estar molt a prop.