Començar la lliga com ara i acabar pujant, el desig del Centre d'Esports

L'arrencada de temporada del Sabadell a la Primera RFEF està sent decebedora. Un '4 de 15' i encara sense conèixer la victòria. De fet, és l'únic equip del grup que encara no ha guanyat. Amb una alarmant falta de gol: només dos i marcats per jugadors de la parcel·la defensiva. Són dades que preocupen a una afició que s'havia il·lusionat després del cop dur del descens. Confiava a estar en el grup capdavanter lluitant pel retorn al futbol professional i després de 5 jornades es veu en la zona de descens a la Segona RFEF. L'equip d'Antonio Hidalgo sembla encallat ara mateix, però la qualitat dels jugadors convida a pensar en una reacció. És una situació que s'ha produït en altres ocasions i encara que sigui per agafar-se a un ferro calent, val la pena recordar altres antecedents semblants amb final feliç. Qui no recorda, per exemple, l'últim ascens a Primera Divisió? Doncs sí, la temporada 1985/86. Potser el que ningú recorda és que aquell Sabadell de Pedro Mari Uribarri va trigar 8 jornades a celebrar la primera victòria: 6 empats i 1 derrota per començar. Això sí, cal subratllar un matís important: llavors els triomfs sumaven 2 punts i, per tant, l'empat tenia més valor. En tot cas, el Sabadell va acabar segon i va pujar a Primera en la famosa tarda de l'At. Madrilenyo a la Nova Creu Alta. L'any següent es va repetir la pel·lícula. O fins i tot empitjorar. El conjunt arlequinat va ser incapaç de guanyar en les 10 primeres jornades a la màxima categoria. Uribarri va ser destituït i amb Pepe Martínez a la banqueta va arribar la victòria (1-0 contra el Valladolid). Amb molt de patiment, el Sabadell aconseguiria la permanència agònica a Cadis en el play-off de la mort, després de la famosa repetició contra l'Osasuna. Militant també a Segona Divisió A, en la temporada 80/81, el Sabadell, amb José Luis Romero, no va celebrar cap victòria en les 9 jornades inicials. Això el va abocar a ocupar el fanalet vermell. Una espectacular remuntada va fer somiar amb l'ascens a Primera Divisió, frustrat en la penúltima jornada en el 'robatori' de Mendizorroza davant l'Alabès. Un altre exemple contundent el trobem a la Tercera Divisió, després del doble descens esportiu i administratiu, a la temporada 1993/94. Els Jordi, Titi, Pedro, Garzón, Piti, Manel i companyia van trigar 7 partits a guanyar (0-2 al camp del Júpiter). Va ser el punt d'inflexió per enllaçar 21 jornades sense perdre, proclamar-se campions i pujar a Segona B en el play-off. Ara, el Sabadell d'Antonio Hidalgo vol repetir alguna d'aquestes remuntades. El punt d'inflexió podria ser el pròxim divendres (19 hores) amb la visita del Vila-real B a la Nova Creu Alta. És una seriosa amenaça perquè arriba com a líder invicte, màxim golejador (11 gols) i menys batut del grup (1 gol encaixat a la primera jornada), però també s'interpreta com l'oportunitat de canviar la tendència amb una victòria de prestigi. El tècnic arlequinat podria recuperar Kaxe, però perdrà amb tota seguretat a David Caballo, qui va recaure al Nuevo Mirador dels seus problemes musculars al soli.