Poques hores abans d'iniciar la pretemporada -aquest dimecres a les 19 hores la Nova Creu Alta serà l'escenari de la primera sessió-,
el nou tècnic del Centre d'Esports, David Català, ha concedit la primera entrevista al Diari de Sabadell. Serà la seva estrena en una banqueta a Espanya, però arriba amb una valuosa experiència a l'estranger,
a l'AEK Larnaka i Apollon Limassol de Xipre i el NK Istra 1961 de Croàcia.
Hem volgut conèixer la
seva trajectòria com a jugador, amb nombrosos lligams amb el Sabadell, a través d'exjugadors i tècnics que també han defensat els colors arlequinats en diferents èpoques, i el posterior pas a entrenador. Sap que tindrà un repte majúscul al davant, però ho afronta amb naturalitat i màxima confiança.
Els seus primers colors ja van ser blanc-i-blaus. Els de l'Espanyol... Doncs, sí. Una bona part de la meva carrera esportiva va ser a la pedrera de l'Espanyol, pujant categories i amb la idea de fer-me un forat al futbol professional. Vaig tenir l'oportunitat de disputar alguns partits a Primera Divisió amb l'Espanyol, però la resta ha estat en equips de Segona Divisió A.
Ha estat entrenat per una pila de tècnics com Ramón Moya, Paco Flores, Paco Herrera, César Ferrando, Eusebio Sacristán... Es queda amb algun especialment? És difícil dir un nom concret perquè no seria just. Tots els entrenadors intenten fer el millor possible i tenen diferents mètodes. Uns els agrada tocar la pilota i altres el joc directe. Potser qui més m'ha marcat personalment ha estat Paco Flores perquè em va fer debutar al filial i també a Primera Divisió amb l'Espanyol. Posteriorment, també van influir de manera molt positiva els tècnics que vaig tenir a Xipre, com el cas d'Imanol
Idiákez i
Andoni Iraola, que em van obrir els ulls per ser entrenador.
Vostè era central. Els centrals sempre tenen la seva parella al camp. Amb qui es va sentir millor? És una qüestió semblant a la de l'entrenador perquè he tingut molts companys, però en aquest cas destaco a Gerard
Autet, amb el qual vaig connectar molt bé a la gespa i també a fora. Tenim una bona amistat. També
Sergio Pelegrín, a l'Espanyol i Salamanca, i a Xipre amb Ander Murillo.
D'altra banda, ha compartit vestidor amb molts exjugadors arlequinats com Juvenal, Tarrés, Gaizka, Tariq, Héctor Simón, Florian... És normal en una trajectòria de més de vint anys en actiu... I encara et puc afegir el nom de Jordi
Capilla. Ho recordo perquè va ser l'any que jo vaig pujar del juvenil i ell estava al filial. Sé que va fer una gran temporada al Sabadell. Mantinc una relació molt propera amb Juvenal per exemple.
Amb el Celta van assolir l'ascens a Primera Divisió. Semblava la gran oportunitat de fer el gran salt i va convertir-se en l'inici de l'aventura estrangera. Què va passar? Després de
9 anys a Segona, volia un canvi. Va ser una desil·lusió no poder continuar al Celta a Primera i vaig decidir marxar a l'estranger. El Jordi Cruyff, director esportiu de l'
AEK Larnaka, m'havia trucat algunes vegades i vaig acceptar el repte. És una de les millors decisions que he pres, un encert absolut.
Com era l'AEK en aquell moment? Doncs un club en progressió. Encara estava per sota dels quatre o cinc grans de Xipre, però va començar a créixer moltíssim. Van arribar molts jugadors espanyols a través de Jordi Cruyff i Xavi Roca. L'acollida va ser fantàstica. Vaig ser el capità, em sentia important i el meu rendiment també va ser altíssim. També va significar un plus el fet de tenir l'oportunitat de jugar a Europa. I en l'aspecte més personal, la meva dona i els fills també van sentir-se molt a gust. Mai m'hauria imaginat que estaria jugant allà vuit temporades.
Allà fa el clic d'entrenador. Ho portava al cap des de feia temps? Quan arribes als
35 anys, ja hi penses en aquesta possibilitat... Jo parlava molt de tàctica amb els companys i els tècnics
Idiàkez i
Iraola. M'agradava. El futbol és la meva passió i volia continuar lligat. La banqueta era la millor opció.
Comença al filial de l'AEK Larnaka. Va ser una gran sort perquè compaginava la tasca d'entrenador del segon equip amb gent jove i feia d'assistent del primer equip. Va significar un aprenentatge brutal en aquell moment, una etapa necessària per al meu creixement, molt fructífera.
Les coses ja són més complicades quan s'arriba a la banqueta del primer equip... Xipre és un context difícil per a un entrenador. És difícil mantenir una estabilitat a les banquetes. L'entorn i sobretot els que manen són molt passionals, tenen poca paciència i prenen decisions en calent. És la cultura del futbol europeu i sobretot de països com Xipre, Turquia o Grècia. Quan faltaven 7 jornades, tot i haver assolit els objectius, em van destituir. Després, vaig fer el pas a l'
Apollon Limassol, un dels grans del país que venia de guanyar la lliga i el marge d'error era mínim. Gairebé no vaig tenir temps de treballar.
El seu periple acaba a Croàcia, al NK Istra 1961 de Pula. Bon record tot i la destitució? Tenia ganes de provar un altre país i va sortir l'oportunitat a Croàcia. Era un objectiu diferent, la permanència, i estic satisfet de la feina feta. He viscut vestidors de diferents nacionalitats, cultures diferents, un futbol també diferent... Complicacions amb l'idioma? L'anglès ho solucionava gairebé tot. Ja en tenia prou.
De Croàcia a Sabadell. Pot sorprendre el canvi, sobretot per la categoria. Com es va teixir l'acord? Tenia clar que volia tornar a Espanya, a Catalunya, i entrenar aquí. És normal que la gent no em conegui en la faceta d'entrenador o em tingui fora del mercat a Espanya, però penso que això no és un problema. He seguit la Segona A, la Primera i Segona Federació i quan em va trucar el
Lucas Viale, em va encantar el que em va plantejar. Arribo amb moltes ganes de començar al futbol espanyol i català. I la família també.
Tornant al tema de la categoria. Què els hi diu a tots els que dubten per la seva nul·la experiència a Segona Federació? L'experiència és un tema molt relatiu. Jo considero que els tres anys al futbol internacional és una gran experiència. M'han servit per créixer moltíssim com a entrenador. He entrenat a l'Europa League i Conference League. Al final, això és futbol, tot és futbol, i si estàs rodejat de gent que coneix la categoria, em faran encara millor. M'he informat de la categoria, he vist vídeos d'equips, rivals i escenaris... En aquest sentit, estic molt tranquil i no em provoca cap mena de por afrontar-ho.
Un risc, un repte o una oportunitat? Tot són oportunitats i totes les oportunitats tenen un risc, i en el futbol encara més gran, però jo m'ho prenc com un repte grandiós per continuar creixent del bracet del Sabadell. Calia fer un pas endavant per part meva i ara també l'han de fer els jugadors i el club en general. Penso que és un gran repte per començar la meva etapa aquí.
Un descens sempre té un efecte negatiu i en el cas del Sabadell encara és més traumàtic per caure a la quarta categoria del futbol estatal. S'ha apostat per fer foc nou amb una plantilla totalment nova. Era el que tocava? Lucas Viale ho tenia molt clar, volia fer una renovació total, era la seva idea. No només era una neteja que afectava el vestidor sinó de l'atmosfera creada després d'una patacada tan forta com un descens. Sempre queda una sensació de desànim i ara ens toca a nosaltres recuperar la il·lusió de l'afició, que noti aquesta energia nova per part de tothom.
En la seva presentació va referir-se als diferents escenaris que tocarà afrontar fora de casa. L'avantatge és que els jugadors no s'espantaran perquè coneixen la Segona Federació. Allò d'adaptar-se al fang... Serà una de les complexitats d'aquesta categoria. Els escenaris canviaran d'una setmana a un altre. Ens haurem d'adaptar. El
Lucas està fent una feina molt dura per completar una plantilla de 22 jugadors. Cal tranquil·litat. Sabem els perfils que busquem i no volem precipitar-nos. Queden encara peces per arribar, però el més important és que vinguin els que nosaltres volem.
Amb la porteria tancada i la zona ofensiva gairebé també, la sensació és que hi ha mancances a la línia defensiva i sobretot el mig del camp. Estem treballant en aquestes zones. Al mig del camp ens falta una mica de múscul, de poder físic, i en defensa també. En atac hem buscat jugadors que es puguin complementar bé, amb diferents característiques. Potser en un partit a fora ens caldran dos davanters de referència i a casa, ser més verticals i amb extrems. Es tracta d'aprofitar les virtuts dels jugadors.
Parlar de sistemes sempre és molt relatiu, però en té algun que hagi utilitzat més? Això sempre està en funció dels jugadors. Tu pots pensar un sistema i quan veus els jugadors entrenar, t'adones que no el pots portar a terme. Depèn de les seves característiques i també del rival o la mena de camp. Partirem d'un parell d'estructures bàsiques i a partir d'aquí, anirem retocant coses. No m'agrada ser meticulós en aquestes coses. Vull que els jugadors vagis reconeixent els temes d'espais i temps.
Altres temporades, a l'hora de parlar d'objectius, sortien tòpics com competir bé, lluitar el més amunt possible... Aquesta temporada això no val. Ho tenen clar? No pot existir el tòpic perquè hem vingut al Sabadell amb l'únic objectiu de l'ascens a Primera Federació. Hem de ser clars. Pot provocar una mica de respecte dir-ho obertament, però és la nostra realitat. Vull que això es prengui com un reforç positiu i així els hi faré entendre als jugadors. Que sigui una pressió positiva. Segurament, el Sabadell serà l'equip a batre a la categoria, però hem de sortir amb aquest objectiu al cap.
I si és per la via directa del títol, encara millor... Sabem de la dificultat, però tampoc ens ha d'obsessionar. Cap equip puja el desembre o el març. Serà un procés llarg, un camí llarg, amb moments difícils i caldrà paciència. És una categoria molt complicada, però insisteixo que l'objectiu és pujar de manera directa. Caldrà competir bé al fang des del primer dia.
Com és David Català a la banqueta? Soc passional, com és el futbol. Ja ho era com a jugador, m'agrada viure el partit amb intensitat i que el jugador ho noti, que em vegi actiu. Vull jugadors competitius al màxim i passionals, amb la màxima ambició.
El seu manament innegociable és... El compromís. El futbolista ha d'estar compromès al 100% amb la causa, amb el club i els companys. Que sigui professional, jugui o no jugui. Això és fonamental.
El lema de la campanya de socis és el famós 'Ara més que mai'. Caldrà també aquesta connexió amb la grada, no? Totalment. Caldrà oblidar-nos del que va passar l'any passat i estar més que mai amb l'equip. La cultura catalana és bastant negativa, de veure més el cantó negatiu que el positiu. En l'actual situació és molt important mirar més el cantó positiu, que l'afició s'identifiqui com jugar el seu equip, estigui al seu costat en els moments difícils... Nosaltres ho donarem tot a la gespa per assolir l'objectiu.
Cos tècnic
Finalment, ha variat el seu segon. Havia de ser Miki Massana. Hem treballat junts aquests últims anys, però per circumstàncies familiars no ha pogut unir-se al projecte. Ha vingut Aitor Meso, que té un gran coneixement de la categoria. Va estar al Manresa. A mi m'agrada destacar tot l'staff com a conjunt. El preparador físic és Marc Giménez, l'entrenador de porter Toni
Texeira (exporter mític del Prat) i l'analista, Gerard
Puentes. Només els demano el mateix que als jugadors, màxima professionalitat.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
