Es compleixen 25 anys de
l’històric ascens del Club Falcons a la Primera Nacional, llavors la segona categoria estatal del tennis taula. Ho recordem amb dos dels seus protagonistes a la cita gaditana, el Joan Berberà i el Fèlix Julià.
Un viatge de bojos.
Els jugadors Joan Barberà, Àlex Menéndez, Fèlix Julià i Domènech Creus van defensar els colors de l’equip falconista a la fase final celebrada a Puerto de Santa Maria. De fet, la història arrenca en el viatge fins a terres andaluses. No van anar-hi en avió sinó en un cotxe. “Van ser 1.250 quilòmetres i encara no sé com ho vam poder fer.
Vam sortir de Sabadell a les 7 del matí i van arribar a Puerto de Santa Maria a les 22.30 h. Érem molt joves i fèiem moltes bogeries, només així es pot explicar”, admet el Fèlix Julià ara un quart de segle després. Fins i tot recorda el vehicle:
“era un Ford Explorer, tot terreny, molt gran, això sí. Era del pare de la Montse, la dona de l’Àlex Menéndez i una gran conductora. La resta d’equips van viatjar en avió”, recorda.
[caption id="attachment_310982" align="aligncenter" width="624"]
Fa 25 anys i en l'actualitat (tres dels jugadors) / CEDIDA[/caption]
La il·lusió d’assolir un ascens podia amb tot i, de fet, el Falcons va assolir l’objectiu només 24 hores després del sinuós viatge guanyant els quatre primers partits, davant Gasteiz (4-0), La Nave de Murcia (4-1), Pinoso (4-1) i CN Coruña (4-2) amb una gran remuntada.
“Quan han passat 25 anys, la importància d’aquell ascens és encara més gran, cabdal diria. Pujar a la categoria de plata estatal significava tenir visibilitat esportiva. Al segle passat mai s’havia arribat tan amunt. Considero que va suposar un punt d’inflexió i va obrir el camí del posterior ascens a Superdivisió l’any 2008”, subratlla el Joan Barberà.
Una derrota intranscendent contra Puerto Santa Maria va deixar el Falcons segon del seu grup. Va jugar-se el tercer i quart lloc amb el Lasarta Orio del País Basc. “Era diumenge i per poder tornar abans a casa vam pactar amb l’àrbitre jugar-nos tot a dos punts. Vam perdre, però
la feina estava feta i encara recordem el gran sopar de truita de gambeta del dissabte per celebrar l’ascens”, rememora el Fèlix.
Jugar a La Masia
Van tenir recepció a l’Ajuntament, però el Joan, mig de broma,
encara troba a faltar “un homenatge per part del mateix club”. De totes maneres, “aquella satisfacció és inoblidable perquè d’alguna manera vam canviar la història del Falcons”. Fa uns dies els protagonistes ho van rememorar en un sopar envoltat de grans records i anècdotes.
La temporada següent, a Primera Nacional, van viure grans duels, contra rivals d’enorme nivell. “Tot i perdre més, ens ho passàvem molt bé”, diu el Fèlix, recordant també el caràcter familiar del club, que jugava a La Masia de Sant Oleguer.
“Només hi havia dues taules i unes dutxes. Allò era un miracle, però quan s’ajuntaven 50 persones es convertia en una bombonera i els rivals patien moltíssim”, coincideixen.
Durant una dècada, e
l Falcons va dominar amb autoritat el tennis taula sabadellenc, culminant amb l’històric ascens a la Superdivisió el 2008 amb Pere Weisz de revulsiu. Va ser escollida millor entitat de la ciutat.
