La Federació Catalana d'Atletisme va guardonar fa algunes setmanes la castellarenca Gina Torres com a millor atleta sub-18 de l'any 2024. La marxadora va signar una temporada per a emmarcar i va rebre el merescut reconeixement. "El premi va ser la cirereta del pastís. No ens ho esperàvem gens. El meu entrenador, l'Ernesto, també va ser guardonat", explica. Torres va guanyar els dos Campionats d'Espanya de ruta, el de pista i va ser quarta d'Europa en un any per al record.
[caption id="attachment_332660" align="aligncenter" width="700"]
Gina Torres i el seu entrenador, amb els guardons / CEDIDA[/caption]
Uns inicis inesperats
Tirant la vista enrere, la seva passió per la marxa va arribar gairebé de causalitat. "Estava en un grup d'entrenament al Club Atlètic Castellar i era com una extraescolar per mi. Quan anava a sisè, va venir un entrenador que ens feia fer marxa. Va seleccionar uns quants per anar entrenant. Fins aquell moment jo feia curses de fons, però en una prèvia del Campionat de Catalunya, tenia un compromís familiar i per horari només podia competir en marxa. Ho vaig provar i vaig acabar quarta. Em va servir per classificar-me per la competició i vaig repetir quart lloc", recorda. Va ser uns anys més tard quan va veure que tenia futur en el món de l'atletisme. "Quan vaig passar a ser de les grans de la meva categoria, va ser quan vaig veure que ho feia molt bé. Ho vaig guanyar pràcticament tot. Al canvi de categoria sub-16 va coincidir amb la Covid, i a la tornada va ser quan vaig prendre-m'ho més seriosament. A sub-18 de primer any ja va ser compaginar els estudis i els entrenaments al màxim". De fet, aquesta dualitat li ha servit per agafar disciplina i capacitat organitzativa per aconseguir una bona conciliació d'ambdues responsabilitats. Actualment, a més de practicar atletisme d'alt nivell, també estudia el batxillerat científic. "Quan entrenes és una manera d'esvair-te de l'estudi, i quan estàs estudiant és una manera d'esvair-te de les competicions i l'entrenament. Ho porto com si fos un hàbit. Per molt que tingui un examen, intento complir sempre el planning. Aquest any, per exemple, tinc la selectivitat. Cal molta planificació". Si tot va bé, el pròxim any estudiarà "veterinària o ciències del mar"."Una experiència espectacular"
Més enllà del domini evident en la marxa estatal de la seva categoria, enguany també va viure per primera vegada una experiència en campionats de nivell internacional amb la seva participació en l'Europeu. Torres va ser quarta i va viure uns dies a Eslovàquia que no oblidarà mai. "Compartir amb gent de tot arreu, conèixer atletes de gran nivell... és espectacular. Va ser molt bonic. Vaig intentar parlar amb persones de tots els països possibles. Al menjador estàvem barrejats i era un bon lloc per poder socialitzar al màxim. Al final, amb l'anglès t'entens amb tothom. També amb els espanyols d'altres disciplines, t'expliquen les experiències, els seus problemes o lesions i et serveix per conèixer aquest món molt més". [caption id="attachment_332661" align="aligncenter" width="700"]
Torres, en l'Europeu / CEDIDA[/caption]
Aquesta temporada, la Gina Torres ha començat la seva etapa de sub-20. Una categoria que agafa amb optimisme i ganes de continuar creixent. "Vull aprendre molt de les grans. Són de les millors generacions i crec que puc millorar molt amb elles com a models", diu. De moment, a la primera competició de l'any, el Campionat de Catalunya de ruta, Torres va ser tercera. A curt termini, les metes són clares. "La temporada que ve, quan sigui sub-20 de segon any, hi ha Mundial. Si m'esforço molt, puc tenir possibilitats", afirma.
A mitjà i llarg termini, els referents estatals i l'èxit de la marxa espanyola en els Jocs de París és una gran motivació i també una inspiració per agafar amb il·lusió el futur. "Òbviament, el somni és participar en un Mundial absolut o competir en uns Jocs Olímpics. Penso que és una possibilitat. Però he de tenir clar que els estudis i el futur laboral va per davant. Encara s'ha d'escriure què passarà en el futur". Les primeres passes en l'atletisme semiprofessional són molt esperançadores. Caldrà estar atents.
