Actualment, Catalunya és la regió amb una representació més àmplia a la màxima categoria del bàsquet estatal masculí. Fins a cinc equips, més l’Andorra, competeixen a la Liga Endesa. De fet, aquests clubs situen el nom de Barcelona, Badalona, Manresa, Lleida i Girona en el mapa del bàsquet estatal i internacional. En categoria femenina, són tres els equips en la primera divisió nacional, amb la Seu d’Urgell com a novetat respecte a les ciutats representades en el masculí.
Amb aquesta premissa sorprèn molt que a Sabadell, cap club tingui un equip sènior competint en categoria estatal. De fet, per trobar l’equip que competeix en una categoria més alta, cal anar a Supercopa masculina, la màxima categoria catalana, on el CN Sabadell es troba des de la temporada passada, quan van fregar l’ascens precisament a Tercera FEB. “Aquesta temporada, la categoria ha fet una passa endavant en nivell, és molt més competitiva. Per nosaltres, fer el pas a categoria estatal és trobar la temporada i la generació adequada”, admet Pere Payà, president de la secció.
Per sota hi ha el Sant Nicolau, a Copa Catalunya i amb opcions d’ascens, i en categoria femenina, el CN Sabadell també és el club millor situat amb l’equip a Primera Catalana. També el Bàsquet Pia compta amb un sènior a categoria catalana, però la resta s’han de conformar amb categories territorials. Un balanç força pobre per una ciutat com Sabadell, però que té l’explicació en diversos factors. El principal és el model de negoci actual del bàsquet.
[caption id="attachment_335617" align="aligncenter" width="700"]
El CNS té els equips de superior categoria en masculí i femení / J. Peláez[/caption]
“Per tenir el sènior a categories més altes cal una injecció econòmica molt important. Nosaltres som formadors, hi ha altres clubs a Catalunya que fan equips a cop de talonari, i és lícit, però no la manera que entenem nosaltres de fer esport”, afirma Arnau Bonada, president del Sant Nicolau. En la mateixa línia, Miquel Rosell redueix la situació a una aposta decidida. “Necessites el suport de les institucions públiques o de grans patrocinadors per mantenir-te en l'alt nivell”, apunta el vicepresident del Sabadell BQ Vallès. També Payà admet que “no té sentit començar la casa pel sostre”.
Apostar per un únic club sènior?
Amb aquest context, seria possible tenir un únic gran club sènior a la ciutat? Un model que ja predomina en altres llocs, on una entitat aglomera tot el talent. “Realment és un tema que afecta tot el Vallès. Hi ha població, hi ha afició per l’esport... cada club té la seva manera de fer les coses i la seva filosofia per intentar arriba fins a on poden. Per nosaltres, per exemple, no té sentit tenir un equip a categories estatals sense jugadors de la casa. Si passa amb bones generacions i jugadors de casa, endavant, però no forçarem que això passi a cop de talonari perquè no té sentit. La presència de més clubs també fa que hi hagi certa rivalitat, generacions més bones en un costat o en un altre”, explica Bonada.
D’altres aposten per una solució unitària. “S’han fet intents de fer alguna cosa conjunta, però falta la principal col·laboració que és l’Ajuntament. Hauria de ser l’institució que doni una passa endavant i ajudi a eliminar els egos que no han permès que això funcionés en el passat. Si hi ha darrere un Ajuntament amb intenció de donar un nom al bàsquet de la ciutat, tot funcionarà més fàcilment”, afirma David Moreno, coordinador al Bàsquet Pia.
[caption id="attachment_335615" align="aligncenter" width="700"]
Un partit del Bàsquet Pia a Can Colapi / J. Peláez[/caption]
També Rosell es mostra convençut que la unió és el camí. “Tenir tants equips federats a la ciutat, implica que hi ha molta diversitat. Es va fer un intent d’ajuntar forces amb la creació del Sabadell Bàsquet. Va ser una aventura que si ens haguéssim bolcat tots els clubs, crec que hauria sortit millor. És molt difícil perquè sempre hi ha una part d’ego que complica les coses... per arribar a tenir un club sènior gran i unit a la ciutat, hauríem de deixar tots els egos fora i ajuntar-nos. Si ho féssim penso que seria molt més fàcil i ho tiraríem endavant segur. A vegades, ens falta entendre que entre tots ens hem d’ajudar. Tant de bo pogués passar. Nosaltres estem sempre oberts”.
Majoria de clubs formadors
Aleshores, tot aquest esforç i treball dels vuit clubs de la ciutat que aglomeren fins a 121 equips a la Federació Catalana, on va a parar? ”Sabadell és una ciutat formadora”, coincideixen els responsables dels diversos clubs. I és que en un món com el basquetbolístic en què preval el costat econòmic i el millor exemple són les plantilles dels equips de les principals categories, amb majoria de jugadors estrangers, les entitats de la ciutat aposten per un model diferent. “Hem fet el sènior per donar cabuda als jugadors que porten tot el seu recorregut amb nosaltres. Que no hagin de marxar”, explica el Roger Pérez, coordinador al Creu Alta Bàsquet. A aquest pensament i filosofia s’uneix, per exemple, el Bàsquet Pia que veu el primer equip com “un complement”, segons explica David Moreno.
[caption id="attachment_335618" align="aligncenter" width="700"]
El Sant Nicolau és l'equip amb més llicències federatives / J. Peláez[/caption]
Fins i tot en el cas del BQ Vallès s’ha repensat la idea enguany. “El femení va baixar de Primera Catalana i ens va servir per fer un reset. Quan ets un club competitiu molts dels jugadors marxen després de júnior. Hem fet una passa enrere per tornar a començar, per poder competir amb gent de casa”. També coincideix el Sant Nicolau, que va fer un camí similar fa algunes temporades. “Havíem estat a EBA, fins i tot guanyant la lliga i tenint l’opció de pujar, però només amb un o dos jugadors de la casa. No tenia sentit. Els èxits, quan són amb gent que has vist aprendre a botar la pilota, es gaudeixen el doble”, assevera Bonada.
I és que si en alguna cosa sí que són referents els clubs sabadellencs és en l’aposta pel bàsquet formatiu. Els principals clubs de la ciutat tenen l’organisme consolidat perquè els seus jugadors puguin fer tot el camí des de mini fins a júnior sense necessitat d’haver de canviar de club. La demanda és gran i l’oferta també és molt alta. El club amb més llicències és el Sant Nicolau, però també Bàsquet Pia, Creu Alta, CN Sabadell i BQ Vallès es troben en un “gran moment” i amb unes xifres molt per sobre d’anteriors etapes. De fet, en ser preguntats, els responsables coincideixen sobre “projectes en creixement” o en “procés de consolidació”. Arraona, Salesians i Escola del Carme tanquen la llista de clubs sabadellencs federats. Una gran notícia que remarca la potència del bàsquet de base a la ciutat, i que hi ha milers que volen practicar aquest esport.
[caption id="attachment_335621" align="aligncenter" width="700"]
L'Escola del Carme ha estat referent del bàsquet femení durant molts anys / J. Peláez[/caption]
