Jugar un partit al futbol professional sempre fa il·lusió. Però, aquest cap de setmana, a Vigo, hi havia un jugador una mica més il·lusionat que la resta per encarar el duel contra el Celta Fortuna: l'Alain Ribeiro. Fa dos mesos, el biscaí es va veure obligat a aturar-se i posposar el seu anhelat debut a Segona per culpa d’una lesió en plena pretemporada, davant del Manresa a Sant Oleguer. Un inici en què, per cert, estava deixant bones sensacions com a nou atacant del CE Sabadell i una data que ja deixa enrere per afrontar la seva primera temporada a l’elit.
Després d’una recuperació que va encarar amb positivisme des del primer minut, l’estadi de Balaídos es va convertir en l’escenari de la seva tornada quan rondava el minut 70 i Ferran li va donar l’oportunitat, tot i que els tres partits anteriors ja havia entrat a la convocatòria. “Per a mi és un dia molt especial, fruit de tota la feina que he fet durant molts anys. Estic molt content d’haver-ho aconseguit amb el Sabadell”, deia Ribeiro minuts després de l’empat a 1 del seu equip, un resultat que el deixava un regust agredolç. “Veníem a buscar els tres punts. Ara bé, és un empat molt treballat que haurem de fer bo a casa davant de la nostra gent”, explicava, destacant l'exigència de la categoria de plata.
Malgrat que el futbolista ja ha vist la llum al final del túnel, aquesta primera etapa d’arlequinat no ha estat fàcil. “No et mentiré, ha estat difícil perquè venia amb moltíssimes ganes des del principi. Ha sigut un cop dur”, admetia sincer. Una situació especialment complicada perquè “et lesiones, no pots participar i estàs lluny dels companys i del grup”. Un grup, però, que l’ha fet costat en tot el procés. “El vestidor m’ha ajudat moltíssim. Els meus companys han estat fonamentals, com també el cos tècnic”, agraïa el basc. “Qualsevol persona del club estava allà per regalar-me un somriure i animar-me a que continués treballant”. Segons l’Alain, aquest suport ha estat clau per poder tornar abans del que inicialment estava previst. “Ells són els que m’han aixecat i els que han fet que arribés abans del que s’esperava”.
L’objectiu, ara, és continuar treballant per guanyar protagonisme i ajudar al màxim l’equip, que ha començat la temporada fent un gran paper tot i ser recent ascendit. Encara que no han guanyat lluny de la Nova Creu Alta, els de Ferran Costa són setens amb una única derrota a Son Moix, contra el Mallorca. I Ribeiro, vol reivindicar-se en els esquemes del míster. “Tinc moltíssima, moltíssima gana, moltes ganes de poder ajudar els companys”. Una ambició que vol demostrar cada vegada que surti al camp: “És el que intento que es vegi reflectit en cada minut”, perquè al Centre d’Esports, els esforços no es negocien.
El Sabadell està mostrant-se especialment sòlid com a local, i el futbolista atribueix part d’aquesta fortalesa a l’ambient que es genera amb l’afició. De fet, té moltes ganes de debutar amb l’arlequinada al Temple. “La nostra afició no para d’animar-nos, és un gran punt, ens fem forts amb la nostra gent”. El protagonista, però, tampoc considera que el CES estigui incòmode lluny de casa. “Fora també ens estem sentint còmodes. El que ens falta és corregir certs errors que ens estan penalitzant”, reconeixia a la zona mixta. “Sempre que sortim al camp anem a mossegar, a competir. Som un equip dur i així ha de ser durant tota la temporada. La imatge que estem donant és bona”.
I és que Alain Ribeiro és un jugador que posa l’ànima en tot el que fa. I així ho va demostrar la temporada passada vestint la samarreta del Pontevedra. No és d’estranyar, doncs, que jugant a Galícia no estigués sol. Desenes d’aficionats del conjunt granate el van acompanyar entre càntics. Una situació curiosa, que el va emocionar molt. “A Galícia em sento com a casa. Des del primer dia que vaig arribar l’any passat vaig sentir aquest afecte. No hi ha més que veure que s’han acostat un munt d’aficionats a animar-me, ajuntar-se amb l’afició del Sabadell i donar suport a l’equip”. Un detall que agraïa: “això també parla que he fet les coses bé i la gent ho valora".
Ara, però, el seu present és arlequinat. El primer partit ja és història, els primers minuts una realitat i la lesió comença a quedar enrere. El següent objectiu és clar: continuar treballant, guanyar protagonisme i viure, aquesta vegada davant de la seva nova afició, una estrena que espera amb moltes ganes, aquest dissabte davant l’Andorra.
