Convertir la seva passió en feina. Això és el que ha aconseguit l'Andrés Bretones, analista de l'Atlético de Madrid des de fa dues temporades. A les portes de la semifinal de Champions contra l'Arsenal i després de la dura derrota a la Copa del Rei, el sabadellenc repassa una trajectòria marcada per la constància, que l'ha portat a consolidar-se al futbol professional. I de quina manera! "Treballo en un dels tres millors equips d’Espanya i amb un dels millors entrenadors del món. Tot el que fas té repercussió, i el nivell ha de ser molt alt", assegura alavant el 'Cholo' Simeone, que sempre ha estat un dels seus referents.
Amb expectatives, respecte i sobretot, il·lusió, Bretones ho té clar. "La sensació és que estem supercapacitats. Hi ha confiança que podem aconseguir el títol perquè l'equip ha donat arguments. Hem evolucionat molt respecte l'any passat, sobretot en atac. Ara proposem i pressionem millor, donem més espectacle a l'afició, però estem en una eliminatòria molt difícil". Encara no pot ni imaginar-se com reaccionaria si alcessin l'orelluda al juny. "Faria el que fos per celebrar-ho, és el meu somni des de la infantesa, fins i tot faig broma que, si la guanyem, em retiro".
- Andrés Bretones és analista a l`Atlético de Madrid
- Cedida
El que més li va sorprendre quan va fitxar per l'Atleti va ser la mentalitat general. "El jugador va per feina: sap que entrenar bé és innegociable. El rigor en cada detall és el que marca la diferència i jo no estava acostumat a una estructura tan gran", admet. La seva tasca és variada, se la reparteixen entre els cinc membres del cos d'anàlisi. "M'encarrego d'analitzar un rival cada dos o tres partits, treballo la millora individual ofensiva dels nostres jugadors, com també estic amb els porters preparant penals i els patrons de tir".
Mirant enrere, el futbol l'ha acompanyat tota la vida. Va començar com a jugador al Cerdanyola, quan li va picar el cuquet d'entrenar. A banda, és un fidel seguidor del CE Sabadell. "Anava a la Nova Creu Alta i vaig estar prop de fitxar pel club l'any de l'ascens a Marbella, és una espineta que tinc", confessa. Tornant als orígens, després de l'institut, va començar a formar-se en ciències de l'esport i feia els cursos per iniciar el seu periple a les banquetes.
Allà va conèixer un professional que el va inspirar i li va canviar la visió: Robert Moreno. Amb ell va descobrir que es podia potenciar la faceta tàctica a través de vídeos, analitzant cada acció i moviment, i tenia clar que aquest era el seu punt fort. Tants anys aprenent des de dins i cada vegada més, des de fora, el van servir per entendre què hi ha darrere del físic i el talent, el futbol també és intel·ligència. "Sempre que tenia temps lliure m'escapava a veure partits.
La primera tasca com a analista la va fer a l'Europa de Pedro Dólera, l'entrenador barceloní li va donar l'oportunitat de formar part de l'staff tot i la seva joventut. "Tenia divuit anys i la primera temporada ni cobrava! A poc a poc van confiar en la meva visió i vaig estar amb el Pedro deu anys, dos a Gràcia i vuit al Prat", recorda aquella etapa plena d'aprenentatges. "Quan ell va marxar a l'Olot, jo volia continuar vivint a Sabadell i vam separar camins. Llavors vaig fitxar per la UESA".
- El professional durant els seus inicis al Prat
- Cedida
Bretones combinava aquest paper amb les seves primeres passes com a entrenador, entre altres, al Can Rull Rómulo Tronchoni, però també al Granollers o el mateix Sant Andreu, liderant equips de futbol base. "Al Can Rull em vaig sentir completament realitzat com a míster, fins i tot vam aconseguir un ascens amb el juvenil i guardo molt bon record".
De 2a RFEF a Primera Divisió... en una temporada
Passar de la quarta categoria estatal a la primera, en pocs mesos, és d'entrada impactant. I l'arribada de l'Andrés a l'Atlético s'explica amb una anècdota ben curiosa. "Coneixia el cap dels analistes per xarxes, de fet, vaig estar a punt de marxar a Linares, quan ell era l'entrenador, però finalment el va fitxar l'Atleti i em vaig quedar al Narcís Sala", explica el sabadellenc. "Em va dir que incorporarien un nou analista al cos tècnic i que podria ser un dels candidats. Després de dir que no a algunes ofertes, estava nerviós i la trucada va arribar quan estava de vacances a Eivissa".
Sense pensar-s'ho dues vegades, va agafar un vol cap a la capital i es va reunir a l'estadi Metropolitano. Havia de conèixer la decisió definitiva l'endemà: 10 de juliol. "Vaig estar tot el dia esperant a l'apartament, em jugava molt i a la tarda em van donar la gran notícia!" I adeu vacances, va marxar directament a la concentració matalassera, es va traslladar a la capital sense pis ni pertinences fins que va ordenar la seva vida i ara ho recorda amb humor.
Des d'aleshores, no ha parat de complir metes i somnis. "Guanyar al Camp Nou el dia del meu aniversari va ser inoblidable. Feia vint anys que no guanyàvem allà… i poder viure-ho des de dins va ser únic". Més enllà d'estadis i de conviure amb les estrelles, el que més gaudeix són les petites victòries. "Quan prepares una jugada i surt bé al partit, és brutal".
- L`Andrés amb un dels seus llibres
- Cedida
A banda del futbol d’elit, Bretones també ha trobat espai per desenvolupar una altra de les seves passions: escriure. Durant la pandèmia va publicar el seu primer llibre d’anàlisi futbolístic, una experiència inesperada que va esprémer al màxim i va repetir anys més tard. “És una cosa teva, amb la teva signatura, que queda per sempre. Li recomano a tothom. A mi em va contactar una editorial argentina per xarxes, on soc molt actiu".
Tot i el ritme exigent de la rutina professional, intenta reservar temps per desconnectar, tot i que no és fàcil. "A Madrid puc estar quinze dies sense descans", admet. Per això, quan torna a la seva ciutat, aprofita al màxim per reconnectar amb els orígens. "Veure els meus, anar a sopar als llocs de sempre, passejar pel Centre i la visita obligada a la Nova Creu Alta i el Can Rull no fallen", narra assegurant que té ganes de tornar a Sabadell a l'estiu.
Sorprès de la mentalitat dels jugadors a l'elit, és precisament aquesta fortalesa inesgotable la que l'ha portat del barri al cim europeu. "He sacrificat molt temps lliure per continuar aprenent. Si podia veure un partit més, ho feia”, reconeix. Perquè, per a l'Andrés Bretones, el futbol continua sent la seva passió.
