L’Arthur Bonaldo més reflexiu abans del play-off: "En el meu pitjor moment, Déu em va dir que arribaven els millors anys"

Generalment, les rodes de premsa de futbolistes van carregades de tòpics i frases que, en la pràctica, no volen dir massa. Alguns són capaços d'expressar-se amb més fluïdesa i tenen un discurs molt clar i d'altres envien un missatge més directe, sigui per caràcter o per nervis. En poques ocasions, no obstant això, passa el que hem viscut els presents a la sala de premsa Miguel Quereda, de la Nova Creu Alta, aquest migdia en què un dels capitans del CE Sabadell, Arthur Bonaldo, ha fugit de les fases fetes i els tòpics per mostrar la seva part més vulnerable, com a representació també de la il·lusió amb què afronta un play-off que pot marcar bona part de la seva carrera esportiva.

El defensa central brasiler s'ha obert en canal (metafòricament) per explicar com, fa un any, la seva fe li va canviar la vida. "Tinc molta il·lusió pel que vindrà. Fa poc més d'un any vaig tenir una lesió al genoll i vaig estar a punt d'operar-me. Perdia la temporada i això em va crear molta frustració i em vaig desanimar, fins i tot vaig pensar a desistir. Jo com a cristià sempre busco a Déu per prendre decisions. No entenia per què m'estava passant això i necessitava respostes. Déu em va respondre: 'els pròxims anys de la teva carrera seran els millors'. A la setmana següent, em van dir que podia fer un tractament conservador i em vaig recuperar pels play-offs, en una posició nova, i ara estic aquí", assegura. 

"Jo conec a Déu i quan ell diu una cosa, la compleix. I ho explico perquè ho crec. Fa uns anys, el meu germà, Iván Bonaldo, tenia problemes amb les drogues. Vaig buscar Déu i ell em va dir: 'no et preocupis que jo el faré un predicador de l'evangeli'. Avui, el meu germà està casat, té tres filles i predica l'evangeli. Tinc molta expectativa pel que vindrà i no es tracta només d'optimisme, és un exercici de fe", ha afegit com a mostra de la seva convicció i il·lusió per a aconseguir grans fites en aquest tram decisiu de la temporada.

En el pla més futbolístic, Bonaldo ha estat tota la temporada jugant a l'eix de la defensa, però precisament en l'última jornada de lliga va recuperar el seu lloc al mig del camp, gairebé com a mitjapunta. La lògica fa pensar que tornarà a la rereguarda. Ell té clar que donarà el màxim a on sigui. "La meva feina a l'equip és complir ordres. Com diu la pancarta de l'afició, nosaltres som soldats de Ferran Costa, i els soldats fan cas. El que em demani l'entrenador, m'hi deixaré la vida per treure el meu millor rendiment des del lloc que em toqui. Des del primer dia no hem tingut egos dins el vestidor i ha estat una de les claus. El meu objectiu és ascendir amb el Sabadell, la resta és secundari", reconeix.

Tot plegat a les portes d'enfrontar-se a un Real Madrid Castilla ple de talent. Mitjans estatals ja parlen de la possibilitat que Thiago Pitarch, amb més d'una quinzena presències amb el primer equip, baixi per ajudar al filial en el duel de divendres. "La Bíblia és el meu manual de vida i els estudiosos diuen que hi ha 365 cites de Déu dient: 'no tinguis por'. Una per dia. Jo no tinc gens de por en la meva vida i mai prendré una decisió per por, encara menys jugant a futbol. Si algun dia em passa, deixaré aquest esport que m'il·lusiona i m'apassiona des que era un infant", apunta. Un home de fe que creu al màxim en les possibilitats de l'equip. Comença el play-off.