Amor i futbol: "Caminaríem cap a l'altar amb l'himne del Sabadell"

"No som molt de casaments tradicionals, però fer-nos fotos a l'estadi o entrar amb l'himne del Centre d'Esports no estaria malament...", riuen el Raúl Cañadas i la Mariona Poblador. Aquests joves sabadellencs fa més de dos anys que són parella i quan els preguntem com resumirien la seva relació en una paraula coincideixen: ha estat cosa del destí. Dels barris de Ca n'Oriac i la Creu Alta, respectivament, de petits van compartir estones al casal 'El Tallaret', just al costat de la plaça d'Envalira, on els hem citat. No va ser fins a la Festa Major del 2022, uns quants anys després, que van tornar a creuar-se una nit 'per culpa' d'un amic en comú. “És un company meu del bàsquet i amic d'ella de tota la vida. Quan me la presenta li dic: ‘Jo ja et conec', però la Mariona no se'n recordava", treu pit, divertit. Ella, però, va ser la que va fer el primer pas. "Li vaig enviar una foto de la plaça", un gest que els va portar a començar a fer plans en grup i acabar quedant tots dos cada cop més. 

Un romanç que es va coure a foc lent i un cop consolidat, va ser indestructible. "De seguida ens en vam anar a viure junts a la Creu Alta i tot va anar rodat, la convivència va ser molt orgànica", relaten. Treballadora social immersa en oposicions i museòleg vinculat al patrimoni, comparteixen aficions com el gust per la gastronomia i passar temps de qualitat amb els seus. "El nostre restaurant preferit de la ciutat és l'Omplepanxes, però el que cuina a casa és el Raúl que fa un peix al forn i una pasta boníssima". De fet, hi ha una d'aquestes passions que fusiona tot plegat i que no es negocia: seguir el Sabadell. De famílies futboleres, els Cañadas del Madrid i els Poblador del Barça, ells ho tenen clar: volen construir-ne una d'arlequinada. "Si tenim fills els farem socis acabats de néixer, això ja està parlat", afirmen convençuts. 

De viure l'adrenalina de la Nova Creu Alta d'adolescents, a compartir-ho plegats, han aconseguit animar família i amics perquè el ritual de partit es converteixi en molt més que noranta minuts sobre la gespa. "Quan juguen al matí o jugaven, perquè ara els horaris són complicats, ens despertem amb l'himne, anem al camp amb temps per prendre alguna cosa. Un cop ficats, la Mariona és la que té la sang més calenta". Tot i això, admeten que són molt positius amb l'equip, de vegades massa. “Estem enganxadíssims a tot: Twitter, programes, tertúlies… Tot. L’ascens de Múrcia el vam veure a la pantalla gegant i l’endemà a la rua, és clar!”. La temporada passada van fer alguns desplaçaments que els van marcar com el d'Eibar o el de València. "A Ipurua gairebé m'esclafen uns cotxes que va moure l'autocar abans d'entrar a l'estadi, vaig témer per la meva vida", recorda l'aficionada, com també quan van anar i tornar a València en un dia. Això sí, en tots aquests viatges s'han assegurat d'acabar amb la panxa plena gaudint de bons menús!

Des del primer duel que van patir plegats, literalment perquè va ser una derrota per 4-1 al Johan Cruyff, s'han organitzat segons el calendari del club. "Havíem de ser del Sabadell, no hi havia alternativa. Anar al futbol és la millor cita, li recomanaríem a tothom". Més enllà d'aquest nexe d'unió, també tenen un fort sentiment de pertinença sabadellenc. "El Raúl té tatuats el codi postal del seu barri i una ceba somrient i la meva mare està implicada a moltes entitats de la ciutat". Estan orgullosos de viure a la cocapital vallesana i volen continuar creixent aquí, sense somnis ni aspiracions massa ostentoses, valoren l'estabilitat dels petits plaers. “Som bastant bàsics: volem tenir una vida tranquil·la, un pis a la Creu Alta, i anar a veure els partits". Els agrada Sabadell per la seva extensa història. "L’ermita romànica situada al bosc de Can Deu és original del pantà de Sau", explica, curiós, Cañadas. Un sentiment d'orgull que, creuen, també haurien de compartir els jugadors del Centre d'Esports.

"Acostumem a estar d'acord en tot, ens agraden els jugadors com Káiser, Cortés o Urri, que lluiten per l'escut". Aquest curs l'estan gaudint moltíssim. "Pensem en el play-off, però amb prudència". Tot i la seva joventut i una relació relativament curta, el Raúl i la Mariona ho tenen clar, s'havien de retrobar. Plegats han après i gaudit en l'inici de la seva història. "El Raúl m'aporta la calma. Quan ens posem al llit em relaxo i em sento en pau", s'emociona la Mariona. "Ella sempre veu la millor part de les coses, és molt necessària aquesta mirada”, li respon ell. La parella vol continuar celebrant els gols del Sabadell amb abraçades i planificant els caps de setmana segons l'hora de partit tota la vida.