Del menjador de casa a la gespa d'Olímpia, compartint una passió

Ben equipats i abrigats, que ja comença a fer fred a Olímpia, el Markel i el Toni Torner es preparen per a un nou entrenament de dilluns amb el CES Inclusiu. Una manera immillorable de començar la setmana, compartint la seva afició per la pilota, activant cos i ment. Pare i fill són uns autèntics apassionats pel futbol des de sempre i formar part del club ha suposat una gran oportunitat per a ells.

L'inclusiu va néixer l’any 2017 amb la voluntat d’oferir una pràctica esportiva adaptada i participativa per a persones amb diversitat funcional. Des del Centre d'Esports Sabadell es busca promoure la convivència, la igualtat d’oportunitats i l’aprenentatge a través del futbol. Amb entrenadors formats i voluntaris implicats, com el Toni, en només vuit anys, la secció s’ha convertit en referent al territori vallesà, creant vincles entre famílies, esportistes i entitat. Actualment, compten amb quatre equips, dos dels quals, el blau i el blanc, competeixen a la WeLeague, una lliga adaptada. 

Estem parlant de prop d'una seixantena de jugadors de diferents franges d'edat. De fet, el més veterà supera la cinquantena i el més jove que competeix és el Markel, amb només quinze anys. En aquest temps, s'han forjat històries humanes tan curioses com la dels Torner, pare i fill que comparteixen equip com a entrenador i jugador, respectivament. En la seva quarta temporada com a arlequinat, el Markel ja porta 4 gols en 2 partits. "El meu referent és el Cristiano Ronaldo i celebro els gols com ell, 'Siuuuu'", imita divertit. "És un jugador ràpid i hàbil, actua d'extrem, realment només puc dir coses bones del meu fill... Des de ben petit el futbol és una de les seves màximes aficions", puntualitza visiblement emocionat el Toni, que forma part del cos tècnic de l'equip blau. Al jove se li il·lumina la cara quan recorda la seva arribada al Centre d'Esports. 

Quan va acabar la primària, des de l'escola van informar la família que hi havia un equip de futbol inclusiu a la ciutat, van decidir llençar-s'hi i des del primer dia, el Markel es va sentir molt acollit en un ambient agradable i participatiu. "Ell va començar el 2021 i a finals de la primera temporada, ens van reunir per demanar-nos si algú volia col·laborar per encetar un nou projecte: competir en una lliga inclusiva emergent, la WeLeague. A mi em va semblar positiu, maco, perquè em donava la possibilitat de compartir una de les coses que més ens agrada a tots dos, el futbol, i m’hi vaig tirar de cap”. Així és com el Toni va començar la seva trajectòria a les banquetes del CES Inclusiu i fins ara la seva tasca ha estat inesgotable. 

Al cap i a la fi, és una experiència que l'omple i li aporta un contrast vital curiós. Més enllà de la seva faceta com a míster, és enginyer industrial i es dedica al manteniment d'instal·lacions, dos mons, si més no, diferents. Però durant dues tardes a la setmana i amb un partit cada quinze dies, canvia el xip per aportar tots els seus coneixements futbolístics. "Treballem amb uns entrenaments molt pautats i adaptats a les seves condicions. Tot el que intentem és fer que s'ho passin bé, gaudeixin del joc, però també que la feina es vegi reflectida a la competició. És això el que els agrada, els fa sentir com a jugadors, com un equip més del futbol base”, narra l'entrenador.

A més, tots dos han de saber gestionar la seva relació al camp perquè tot i compartir sang i sostre, quan estan a la gespa han de mantenir certa distància professional. “Ho intentem, ho intentem, però és complicat, perquè de vegades a ell se li escapa algun 'papa, papa', al cap i a la fi, és inevitable. Però la veritat és que ho portem molt bé. Diria que em fa més cas als entrenaments que no pas a casa”, riuen còmplices. "Sí que 'em fot canya', però per a mi és el millor", reconeix el jove Torner que va debutar a la lliga inclusiva amb només tretze anys!

Formar part del CES Inclusiu els ha canviat. "Tot l'equip és molt especial, ja no són només jugadors, sinó que s'han convertit en molt bons amics. El futbol és una eina fonamental per la integració social de persones amb diversitat funcional". El Markel corrobora l'afirmació del seu pare convençut. "Anem a sopar pizza, juguem al parc o animem el primer equip plegats a l'estadi. El meu jugador preferit és Miguelete". D'extrem a extrem, el de Jerez, precisament, és el padrí del seu equip i ja han compartit diverses estones quan els visita als entrenaments. "Ens encanta aquesta iniciativa dels apadrinaments, l'altre dia vam riure molt", apunta el Toni que des de la seva incorporació ha pogut comprovar el substancial creixement de l'inclusiu en tots els sentits. Pare i fill, entrenador i jugador, coincideixen que els valors del CES Inclusiu són, en definitiva, la seva essència.