Temporada memorable del Creu Alta Sabadell Handbol de categoria Infantil Masculina. A banda de tornar-se a classificar entre els sis primers equips de Catalunya, que ja és una gran fita, els creualtencs van coronar-se aixecant un títol històric: la Copa Catalana. “Hem arribat al punt d’haver guanyat el primer trofeu del club. Per a una entitat de barri com som nosaltres, amb la majoria dels nens vivint a tres carrers de la plaça Creu Alta, això era inimaginable”, s’emociona l’entrenador Jordi Juliana.
Després de perdre jugadors importants que van marxar al Barça o el Granollers, es va apostar per mantenir la confiança en la gent de casa i l’èxit ha estat innegable. “Vam decidir jugar-nos-la amb el que teníem, l’entorn tenia una mica de por de jugar aquesta Lliga”, confessa el míster que assegura que han estat un equip molt regular, que ha aprofitat de manera excel·lent els errors dels rivals.
Un gran paper en lliga regular els va valdre per acabar en tercera posició, només per darrere del Barça i del Sant Esteve de Palautordera.
Aquest lloc els va permetre classificar-se per a les Finals de Catalunya, igual que la temporada anterior. Als quarts de final es van tornar a enfrontar al Palautordera, que havia estat segon i tot i que van perdre aquell partit i no van poder classificar-se per als sectors del Campionat d’Espanya, sí que van guanyar el duel pel 5è i 6è lloc, contra el Barcelona Sants. “L’entrenador del Barça em va dir: ‘Sou la nostra fàbrica, la fàbrica arlequinada’,”narra Juliana.
- L`equip infantil del Creu Alta Sabadell Handbol, celebrant el títol de la Copa Catalana
- Cedida
Una data per a la història
Però més enllà del bon paper a la lliga, la gran fita va ser la victòria a la 'finalíssima' de la Copa Catalana, quan l'infantil blau del CAS, va tombar tot un BM Granollers (38-37), un dels grans de l'handbol espanyol. “Fins que no vam veure la copa i vam assumir que érem campions, no ens ho crèiem. Va plorar tothom: els nens, el delegat, jo mateix...”, s’emociona de nou el míster, que assegura que no ha estat una temporada fàcil pel que fa a condicions. “Si plou no entrenem o som vuitanta a una sola pista”, explica i espera que la fita pugui donar un impuls al club, per fer que els jugadors apostin i s'hi quedin.
Pel que fa als detalls de la final, a l'inici del duel, els granollerins van començar dominant l'electrònic. Però a partir del minut quinze, els sabadellencs van mostrar la seva potent capacitat de reacció, quallant un final de la primera meitat per emmarcar. A la represa, la dinàmica es mantenia en línia ascendent. Els de Juliana, van arribar a situar-se a cinc gols de distància i els últims minuts van ser frenètics, perquè el rival va acostar-se situant el 30-30 al marcador. Els arlequinats, però, van aferrar-se a la il·lusió jugant els darrers instants amb maduresa.
- Una acció del joc, durant la final
- Cedida
Perquè les ganes d’un equip que és més aviat una família, els van impulsar a aconseguir-ho, tot i que els anteriors precedents contra el Granollers, no eren bons. “Vam parlar que fins que no vingués l’ambulància, no demanaríem el canvi. No ho havíem fet tot per quedar-nos amb el subcampionat, a les portes”. I és que el conjunt creualtenc, volia tancar dues temporades per a la història, amb el seu primer trofeu. Però volen que això només sigui l'inici d'una etapa plena d'èxits.
