Al matí, treballa a la peixateria familiar, a la tarda entrena per competir al màxim nivell en la seva passió: les curses d'obstacles. Adrian Martín, fa alguns dies, va ser tercer del món en aquesta disciplina força desconeguda, però que compta amb centenars de competidors arreu de l'estat. El sabadellenc va completar el recorregut de la prova, a Göteborg (Suècia), en 53:15, sent superat únicament per dos neerlandesos: Stijn Lagrand (51:47) i Jesse De Heer (52:58). Una autèntica fita després de deu anys de trajectòria en aquest esport.
Per posar context, les curses d'obstacles (OCR) acostumen a ser recorreguts d'entre deu i quinze quilòmetres en zones de muntanya en què els participants van trobant reptes. Des d'haver de saltar un tronc, passar per sota d'una xarxa o escalar un mur, entre altres. Són circuits tancats i pautats en què guanya qui acaba en menys temps, sempre que no compti amb penalitzacions per superar erròniament algun dels obstacles. A petita escala, segurament, tothom ha jugat amb els amics de forma similar, al parc o a l'escola, però pocs són capaços de portar-ho a un altre nivell.
- Martín, superant un dels obstacles d'una cursa
- CEDIDA
Martín va començar a practicar aquesta disciplina gairebé de casualitat fa una dècada. "Jo havia jugat a futbol tota la vida. Quan tenia divuit anys, amb alguns amics i el meu germà vam descobrir la Spartan Race, que es feia a Barcelona. Ens va cridar l'atenció i vam anar a provar. Ens va agradar molt. A partir d'aquí vam investigar si hi havia alguna disciplina que poguéssim entrenar de forma continuada i ens vam enganxar. Ara tinc vint-i-vuit anys i entreno amb un grup bastant gran a Polinyà", afirma. El sabadellenc va començar a competir seriosament el 2016, quan l'esport encara era molt desconegut i no tenia tants adeptes.
A poc a poc va anar competint amb més freqüència fins a convertir-se en un dels grans referents de la disciplina a l'estat. A Espanya, hi ha una lliga nacional amb més de quaranta curses i les OCR sèries, "la Champions de la disciplina". Són vuit curses, però només compta el resultat de les sis millors per a la classificació final. El sabadellenc es va proclamar campió de la competició aquest any amb una cursa de marge. Això li va valer per veure que havia de donar una passa més i buscar un èxit internacional al Campionat del Món. "No havia estat mai en un Mundial. Vaig aconseguir la plaça, però pel tema econòmic no sabia si hi podria anar. Això es fa per passió i no per diners perquè és tot despesa, al final. Per sort, entre amics i patrocinadors em van ajudar i va ser possible", afirma.
- El sabadellenc, escalant un mur en una cursa
- CEDIDA
A Göteborg, Martín va competir en la categoria d'elit, que és la màxima. Per la seva poca experiència en proves d'aquesta índole, va sortir en la tercera tanda de participants. "Sabia que aniria corrent sol. Sense referència, m'ho prenia com una cursa a contrarellotge. Sí que penso que sortint amb els bons hauria donat un punt més, però la satisfacció va ser enorme quan vaig veure els resultats", apunta. El sabadellenc va ser tercer en una fita històrica, i inesperada. "Havia entrenat molt bé durant l'estiu i sabia que arribava fort per fer top-10, però no esperava estar entre els millors. A vegades, em sembla com si no fos veritat", afirma entre riures.
El seu bon estat de forma i resultats ha despertat l'interès de marques relacionades amb aquest esport. "És nou per mi tot això. M'ha escrit molta gent i, realment, veig que comença a ser seriós. És una passa important, també pel que fa a finançament per poder competir en grans competicions", assegura. El pròxim repte és una altra prova mundial que se celebrarà a la Xina. "L'organitza Pentatló, que els agrada la disciplina i s'estan començant a posar pel mig. És positiu que creixi l'esport i estic pendent de saber si hi puc anar. Seria una gran experiència. També tinc marcat al calendari l'Europeu, que se celebra a Irun el 2026. Veure que puc estar entre els millors és una motivació i un impuls. Espero poder mantenir-me a dalt en aquestes competicions". Constància i dedicació per començar a treballar cada dia a les sis del matí a la peixateria familiar i, a la vegada, estar entre els millors del món en una disciplina esportiva de màxim nivell.
