Tots els amants del bàsquet el tenen com a gran referent i només cal parlar cinc minuts amb ell per saber que és un autèntic pou d'anècdotes i coneixement. Enric Campos, exjugador, entrenador i actual president del Creu Alta Sabadell Bàsquet, va rebre fa algunes setmanes un reconeixement en la trobada anual de MónBàsquet per la seva àmplia trajectòria en l'esport sabadellenc. "Jo no soc de Sabadell vaig arribar convidat al Creu Alta i estic molt agraït per l'acollida i la forma de ser gent de la ciutat, que sempre m'ha fet sentir com a casa", afirma.
Campos va ser basquetbolista del Joventut o el Círcol Badaloní, entre d'altres, durant la seva llarga trajectòria com a jugador, arribant a la màxima categoria estatal. Després es va convertir en l'encarregat de la base de la Penya, on va estar dues dècades fins a iniciar el projecte del Creu Alta, a Sabadell. "El meu fill anava als Maristes, allà estava l'Agustí Forrellad, i li vaig dir que podíem fer algun entrenament. Ell no estava content amb el bàsquet que hi havia allà i per poder jugar a Can Balsach va decidir crear un club nou que tingués el nom del barri de la Creu Alta. Jo en aquell moment vaig deixar la Penya i ens vam animar a fer l'escola de bàsquet amb l'ajuda de diverses persones que han estat molt importants en aquest quart de segle", recorda.
Havent tocat l'elit del bàsquet nacional, Campos manté que "l'esport és una eina molt més forta del que sembla". De fet, durant una època va tenir un projecte a la ciutat per lluitar contra la delinqüència i els perills del carrer. "Vam anar molt a les escoles en els inicis. Vam anar a l'Arrahona, Les Termes i el Ribot i Serra per combatre les bandes llatines que estaven creixent en aquell moment. No ho fèiem com a Creu Alta sinó de forma altruista per treure els nens dels carrers i fer-los practicar esport", admet.
Amb una visió general, i potser un pèl optimista, l'Enric Campos creu que el bàsquet sabadellenc està en un bon moment. "Els clubs funcionen prou bé a Sabadell a nivell de base. Potser no juguen contra els millors cada any, però és igual perquè hi ha bones categories. Tots els clubs tenen més equips que mai, els femenins estan creixent molt... com a volum estem en un bon moment", assegura. No obstant això, considera que encara hi ha molt marge de millora i tot passa per fomentar aquest esport des de les escoles. "El forat gran és que el bàsquet no es fomenta a les escoles. Tens l'Escola Pia i el Sant Nicolau, que estan molt consolidats com a clubs, però no hi ha esport escolar. Per fer-ho necessites una persona que vagi amb les claus a obrir les gàbies de les pilotes quan acaben les classes. A mi això sempre m'ha encantat. S'ha de fer amb delicadesa i volent fer una activitat, no fitxatges pel teu club. Si formes una lliga escolar forta, potser tens 4.000 nens jugant a bàsquet i el volum també genera qualitat", analitza.
Després de mitja vida a Badalona i mitja a Sabadell, a més, considera que les diferències entre ciutats no són tan grans. "Aquí també hi ha molta tradició de bàsquet. El tema és que a Badalona està tot molt més enfocat a l'elit. En els nens no noto molta diferència. Sí que al Joventut, per exemple, venien a provar jugadors que mesuraven dos metres", apunta. No obstant això, reconeix que els temps han canviat molt des de la seva època. "El canvi ha estat a pitjor, sota el meu parer. Jo jugava al Círcol Catòlic de Badalona. Gairebé tots érem de la ciutat i vam pujar. Ara necessites una infraestructura i unes instal·lacions que no tens. Econòmicament, és inviable per a la majoria d'equips mantenir un equip en categories bones. De 90 jugadors en els quintets inicials de la lliga, potser hi ha dotze o catorze que siguin nascuts a Espanya", avisa. Un home de bàsquet, amb molta experiència i anècdotes de tota mena després d'una vida sencera dedicada a l'esport formatiu.
