El patinador sobre gel sabadellenc Tomàs-Llorenç Guarino va obtenir al Mundial de Boston la classificació per als Jocs Olímpics d’hivern que es disputaran del 6 al 22 de febrer a Milano-Cortina del pròxim any. Amb només 25 anys, ha participat ja en quatre Europeus i quatre Mundials. Planeja la retirada a finals de la temporada vinent. Als 10 anys ja vivia a França i als 15 va fixar la seva residència a Suïssa. Des dels 20 resideix a Itàlia, actualment a Torino.
En el programa curt del Mundial de Boston, a finals de març, va assegurar la plaça olímpica.
Sí. A Boston es distribuïen 24 places i vaig acabar vintè. Tres espanyols ens hem classificat de moment per als Jocs. Competiré en la modalitat individual masculina.
També va signar la millor puntuació de la seva carrera esportiva.
Sí. Després del programa curt era vint-i-dosè. I juntament amb el programa llarg em vaig acabar classificant vintè.
Com es va iniciar en el patinatge artístic sobre gel?
Als tres anys, el vaig descobrir per televisió. Jo soc de Sabadell i em van dur a un pavelló de la ciutat. Vaig començar fent patinatge sobre rodes. Als 5 anys vam descobrir que a Barcelona hi havia dues pistes de gel, la del Barça i l’Skating Club, on es feia patinatge artístic sobre gel. Vaig simultaniejar els dos fins als 13, que vaig deixar les rodes i em vaig centrar en el gel.
Quina és la complexitat del patinatge artístic?
És un esport molt intens, però dura poc. Un programa dura entre tres i quatre minuts. Hem de barrejar elements molt explosius com els salts amb piruetes i coreografia. Cal fer-ho tot sense que hi hagi ruptures en la coreografia. Hi pot haver moments més ràpids i d’altres més lents, però el públic ens ha de poder seguir en tot moment.
Hi ha molta diferència entre el patinatge artístic en gel i el de rodes?
L’esport de rodes no és olímpic i el nostre sí. La diferència més gran és que el de rodes és menys ràpid i fluid. He pogut practicar-los els dos. Són dos esports que van néixer sobre les mateixes bases, però el de gel ha evolucionat una mica més, encara que pels vídeos que he vist de l’altre, el de rodes està anant en la mateixa direcció. Intenten replicar alguns elements nostres i la veritat és que els queda molt bé.
Quines són les potències mundials en patinatge sobre gel?
Rússia, el Japó i els Estats Units són els tres millors del món, però també han evolucionat molt països com el Canadà, França i Itàlia.
Quin és el nivell del patinatge espanyol?
Espanya és un dels països que té menys pistes de gel. I això es nota molt. Per darrere, només tenim Portugal, Mèxic i d’altres països llatinoamericans i africans. Si parlem d’Europa, som un dels països que té menys pistes. I evidentment, tenim poca representació.
Això pot canviar?
Construir pistes de gel té un cost molt important. Si volem que el nostre esport sigui més conegut, necessitem més pistes. Si ets de Sabadell, pots anar a entrenar a Barcelona, però si vius al sud d’Espanya, segur que estàs molt lluny d’una pista de gel. Si no pots competir, difícilment milloraràs. La competició és el que et fa ser una mica millor cada dia.
Quin és el seu repte als Jocs de Milano-Cortina?
El sol fet de poder-hi anar, de convertir-me en esportista olímpic, ja és un gran objectiu per a mi. Intentaré donar el màxim i així poder tancar la meva carrera esportiva de manera ben positiva.
Amb només 25 anys ja pensa en la retirada?
Sí. Aquest és un esport on la gent plega de molt jove. Pocs patinadors arriben als 30 anys. És un esport físicament molt exigent. Començaré la temporada vinent pensant que serà la darrera. Aviat començaré la pretemporada, ja que al setembre comencem. De fet, ara ja estic pensant en el material i preparant les músiques per a les noves coreografies. Si acabo retirant-me, hauré estat 23 anys patinant, 21 sobre gel. M’agradaria deixar-ho havent fet uns bons Jocs Olímpics.
Pujar al podi deu ser impossible.
No és una aspiració assumible. El millor resultat que he fet en un Europeu és una quinzena posició. I en un Mundial, el meu millor resultat és la vintena posició de Boston.
