"Després de l'esport, continuem sent persones"

Els esportistes d'elit dediquen anys d'esforç i preparació a competir al màxim nivell. Una dedicació que vertebra la seva rutina per aconseguir alçar campionats, medalles o participar en uns Jocs Olímpics entre altres metes. Però, què hi ha darrere de la retirada d'aquestes figures?

Mati Ortiz: l'exwaterpolista, periodista i psicòloga amb una seixantena de trofeus

L’exwaterpolista del CN Sabadell, Mati Ortiz, és el clar exemple que la vida no s’acaba quan ho fa la competició. Després de dues dècades a la piscina, tocava penjar el casquet, però la Mati estava absolutament preparada pel nou dia a dia. La llegenda del Club, que va plegar aixecant una lliga, compaginava l’aigua amb els estudis. Es va llicenciar en periodisme i més tard en psicologia, dues carreres universitàries que li han obert les portes de diferents projectes interessants. Actualment, forma part de l'equip de l'Escola Santa Clara, fent acompanyament psicològic i ajudant el cos tècnic de l'Astralpool com a nexe entre entrenadors i jugadores. També fa de comentarista dels partits de la selecció espanyola a Teledeporte, així que, en certa manera, continua vivint del waterpolo, però des d’una altra perspectiva. “Ara m'intento marcar una rutina d'entrenament perquè el cos també m'ho demana”, explica la mexicana. 

De fet, Ortiz fa una crida assegurant que és molt important fer un acompanyament a l'esportista en la seva retirada. “Aquí sí que m'agradaria aportar el meu granet de sorra en el futur. És un camí molt difícil i potser no se li dona tant valor. Després de l'esport, continuem sent persones”, sentència la Mati. 

Juvenal Edjogo-Owono: De capitanejar la selecció equatoguineana a narrar la Copa d'Àfrica

“Quan acabes la teva carrera és un salt al pou, completament”, narra Juvenal Edjogo. L’exfutbolista sabadellenc va forjar una extensa trajectòria com a professional, passant per diverses places com l’Espanyol, el Racing o el Levante. Amb més de 120 partits a Segona i una pilota enganxada al peu des de ben petit, retirar-se no va ser pas fàcil per a ell. “Portes una pila d'anys tenint la mateixa rutina. Preparant-te i entrenant per competir. De cop i volta, d'un dia per l'altre… això acaba. T'aixeques al matí i ja no vas al teu lloc de feina. No és un tema de diners, és de salut mental”, sentencia el Juve. Tot i que res s’equipara a estar a la gespa, ha buscat noves vies per continuar vinculat al futbol. S'ha format com a entrenador i també es dedica al periodisme esportiu. “Vaig dinar amb un exjugador de Primera que ha tingut amb molts problemes d’ansietat i depressió. El teu telèfon deixa de sonar, deixes de ser una persona interessant per la resta del món”. Al cap i a la fi, Edjogo ha tingut l’oportunitat de continuar vivint del que li agrada amb un enfocament diferent. 

Emma Garcia: deixar-ho per decisió pròpia

L'Emma Garcia és un referent de la natació artística nacional, va aconseguir un palmarès brillant en duet mixt i, de fet, es va retirar amb només 25 anys just després d'aconseguir el desitjat or europeu. La sabadellenca ho va fer per encetar nous projectes professionals. "Tothom té certa crisi d'identitat quan deixa l’esport, perquè et reconeixen com a esportista i tu també a tu mateixa, però has de saber que ets una persona. Si no tens cap altre objectiu, et trobes perduda", explica la jove. "Continuo fent esport i he entès que pot formar part de la meva vida d'una altra manera". Garcia puntualitza que és molt més fàcil retirar-se si és una decisió pròpia, quan va més enllà que el cos no tira. "Soc conscient que cada vegada s'està treballant més, sobretot al CAR. Vaig rebre certa ajuda i em vaig deixar ajudar tot i que ja m'havia format per gestionar-ho de la millor manera possible. Encara queda molt per fer en aquest sentit". 

Actualment, l'exnedadora està immersa en un projecte per donar suport a dones a través de la seva experiència personal. A més, també crea contingut a les xarxes socials, on ha fet divulgació de veganisme i té un pòdcast. 

Josefina López: retirar-se dues vegades

La Josefina López és un nom destacat de l'elit del taekwondo. Va competir al màxim nivell internacional, participant als Jocs Olímpics de Seül i Barcelona i va aconseguir medalles en campionats mundials i europeus. Fins i tot va ser portadora de la torxa olímpica! "L'any 93 vaig decidir que ja no podia més i que m'havia d'operar per una lesió". Així doncs, amb només 23 anys es va retirar per primera vegada sentint que ja havia aconseguit gran part dels seus objectius. "És una mica dur, perquè estàs acostumada a una rutina, uns entrenaments, a tenir el dia ocupat. Llavors penses 'ara què faig?'. Per mi potser no va ser tan dur pel fet que em dedico a donar classes", narra la sabadellenca olímpica, que al 2000 va tornar a competir però en la part tècnica. "Vaig plegar definitivament el 2007 per poder ser mare".

Tot i la seva llarga trajectòria, López continua estretament vinculada al taekwondo. Actualment, és entrenadora del club Su-Ba-Lee en modalitat de parapoomsae. Una alternativa per a les persones amb diversitat funcional. Mirant-ho amb perspectiva, considera que s'hauria de reforçar el suport als esportistes en la seva retirada. "Dediques molt temps de la teva vida, per després, quan et retires, no tenir res. S'hauria d'ajudar tant econòmicament com pel que fa la part mental. A la meva època si tenies un problema, te l’arreglaves tu i ja està. Ara sí que això va canviant cada vegada més". 

Esther Romero: la xacra de patir una lesió crònica

L'Esther Romero tenia una lesió crònica que no la deixava gaudir ni competir com volia. "Va ser un moment molt dur. Prendre la decisió i saber que mai més tornaria a fer el que més m’agradava i havia fet durant tant de temps. Era la meva forma de viure i del dia a la nit es va acabar", recorda emocionada l'exfutbolista. Guanyadora d'una Lliga i dues Copes de la Reina amb el FC Barcelona, també va passar pel València, on anys més tard ha fet d'entrenadora. "No vaig tenir cap acompanyament psicològic. Ho vaig passar bastant malament, fins que ho vaig acceptar. Crec que és un tema molt interessat perquè la vida et canvia per complet". L'exjugadora va necessitar passar un temps apartada dels terrenys de joc. "Quan em vaig retirar vaig desconnectar de tot el que té a veure amb el futbol, però després vaig tornar. Actualment, faig de seleccionadora amb la Selecció Valenciana", narra Romero.