Esportistes sabadellencs veterans, competint fins que "el cos digui prou"

Alguns dels esportistes de més de cinquanta anys que competeixen a clubs de la ciutat ens expliquen les seves experiències personals en la competició. Aquesta és només una petita mostra de la gran varietat que tenim a Sabadell. Les històries són molt diverses i diferents, igual que la finalitat o els èxits assolits, però tots coincideixen en la passió per l'esport que practiquen i el dia en què toqui dir adeu serà "quan el cos digui prou".

Pere Pérez, tenista de 75 anys

La història del Pere amb el tennis és força curiosa. Després de jugar tota la vida a handbol, amb 40 anys es va fer soci del Club Tennis Sabadell amb els seus fills. Allà va començar a practicar aquest esport de què ara es defineix com a “malalt”. Tres dècades amb el tennis com a passatemps fins que fa poc més de tres anys va decidir començar a competir. “Em vaig apuntar a un torneig de dobles amb un company, per provar, i vam guanyar. Des d’aleshores entreno molt per poder competir contra gent que ve de l’elit”, afirma. Sense una formació específica en aquest esport, la principal eina per a millorar i créixer és la repetició i passió. “M’agrada jugar perquè tinc molta il·lusió pel tennis i per poder ser millor cada dia. Miro partits, parlo amb jugadors, entreno moltes hores i tot per amor per l’esport”, admet. Pérez té clar que jugarà fins que pugui. “Físicament, crec que puc donar guerra alguns anys encara”, assegura.

Jorge Pradas, taekwondista de 53 anys

Nascut a Saragossa, però sabadellenc d’adopció, el taekwondista del Cinfi South Star de Sabadell practica el seu esport des que tenia 4 anys. Fins i tot va arribar a ser campió estatal als setze. No obstant això, ho va deixar per estudiar medicina, fins que després de complir els 40, un problema de salut el va fer reprendre l’activitat. "Vaig tenir un trombo i em van dir que havia de fer més esport. Ho vaig agafar com un hàbit i ara entreno cinc o sis dies per setmana". Fa un parell de mesos va veure el seu esforç recompensat proclamant-se campió del món màster a Taiwan. “Hi havia molt nivell. Estar allà per mi ja era un premi. Va sortir tot de cara. És la recompensa per tots els anys d’esforç i la trajectòria”. Amb 53 anys, el final encara és llunyà. “Continuaré entrenant sempre i, mentre em vegi en forma, també competiré encara que hagi de seleccionar millor els tornejos”, afirma.

Ricard Rof, atleta de 64 anys

L’estadista per excel·lència de la JAS encara es posa nerviós quan li toca córrer una prova. “La tensió i els nervis, amb 20 o 60 anys, són els mateixos perquè la competitivitat hi és”. Rof competeix en la prova de decatló i, quan no està en el programa, també fa velocitat. Acumula desenes de competicions màster a l'esquena i també ha estat en diversos relleus amb la selecció, fins i tot penjant-se, recentment, un bronze europeu en el 4x100. A les portes de la jubilació, el pròxim objectiu és el Mundial de Daegu (Corea del Sud) del pròxim any. “És un premi i un repte personal que em vaig proposar fa temps perquè compliré 65 anys”, afirma.

Fèlix Riba, tenista de 69 anys

Va començar a jugar a tennis als 13 anys i des d’aleshores mai ha deixat de competir. En els seus inicis va arribar a estar a la selecció espanyola en categories, però després va apostar més fort per la biologia. Actualment, a les portes de complir els 70 i amb una pròtesi al maluc, el soci del Cercle Sabadellès continua sent ambiciós. “Aquest any ha estat de prevenció de lesions i d’agafar sensacions. Ara passo a la categoria de +70 i l’objectiu és poder arribar en les millors condicions al Mundial. Crec que puc arribar al top5 del món en el rànquing”, afirma amb ambició. Riba ja va ser subcampió mundial per equips l’any passat i suma desenes d’èxits en una trajectòria que vol allargar al màxim. “Jo veig gent de més de 80 anys jugant i en bon estat de forma. Faig molta feina de força i em preparo físicament per poder jugar molts anys més. Estic amb ganes”, admet.