"He sacrificat moltes coses per aconseguir el meu somni i aquest premi és gratificant, però sempre prioritzaré les victòries de grup", afirma convençuda Eva Olid. La sabadellenca s'ha convertit en la millor entrenadora de l'any 2025 a la lliga escocesa (SWPL Manager of The Year). Un reconeixement a la seva tasca durant cinc temporades a la banqueta del Heart of Midlothian. "Vaig agafar les regnes quan l'equip era amateur, ens acabem de classificar per a la Champions i tenim opcions fortes de guanyar la lliga", celebra.
I és que aquest desenllaç era de justícia poètica, perquè l'entrenadora ha decidit buscar nous reptes lluny d'Edimburg i s'acomiadarà de la que ha estat casa seva fent història. La decisió ha estat molt meditada i certament difícil, però era necessària per continuar creixent com a professional. "No vull fer passes enrere. Moltes de les millors jugadores marxen cap a Anglaterra, on s'estan invertint més diners. El club reduirà l'aposta pel femení i si em quedo acabaré frustrada", narra. "Entrenar en competició europea és un dels meus somnis i em sap greu no fer-ho amb el Hearts, però qui sap què passarà més endavant".
Això sí, el que Olid té clar, és que vol viure més experiències a l'estranger abans de tornar a Catalunya. Després d'un periple als Estats Units i d'arrelar a Escòcia, insisteix que encara no té cap oferta sobre la taula, està concentrada a donar-ho tot fins a l'últim partit per marxar amb el títol nacional sota el braç. "Si tingués alguna cosa no ho amagaria, simplement diria que encara no ho puc explicar", confessa. Realment, ho tenen tot de cara per aconseguir-ho, els queden dos duels i amb una victòria segellarien el campionat.
Una trajectòria impulsada per la passió d'una nena
Apassionada del futbol des que tenia ús de raó, de petita s'aprenia la Guia de la Liga de principi a fi. Una passió transmesa pel seu pare i el seu germà, que són els seus màxims admiradors. "Van ser els primers a saber que m'havien donat el guardó, estaven tota l'estona pendents de les xarxes", s'emociona. "M'encantava analitzar tot el que passava als partits, la meva afició pel futbol va sorgir amb molta naturalitat".
- L`Eva amb les seves jugadores
- Cedida
Com és habitual, l'Eva va començar com a jugadora, però no va trigar a adonar-se que la seva vocació era dirigir. El punt d'inflexió va arribar mentre estudiava Magisteri. "Al final, fer una carrera era el més pràctic en aquell moment. No tindria problema si hagués de tornar a exercir de mestre, ja ho vaig fer durant la pandèmia i no em cauen els anells. Però em faltaria alguna cosa". De fet, també li hauria agradat decantar-se per la psicologia i ara s'ha convertit en una part fonamental de la seva metodologia. "Cada jugadora és un món i has d'adaptar la manera en què envies els missatges. La comunicació és essencial".
Per guanyar alguns diners, va començar a entrenar un equip mixt de nens i nenes en situació de vulnerabilitat social. "Gairebé sempre perdien i quan vam millorar i començar a guanyar, van recuperar la il·lusió. Vaig ser conscient que entrenant podia viure del que més m'agradava: el futbol i ajudar a la gent. Em fa molt feliç".
Sant Quirze, l'acadèmia del Sant Cugat i Centre d’Esports Sabadell, són els clubs que la van veure néixer. Posteriorment, li va sorgir una oportunitat als Estats Units de la mà del marit d'una companya d'universitat. "Allà vaig veure que era molt forta i no m'importava estar sola per lluitar pel que volia aconseguir. Va ser una etapa molt maca de gran aprenentatge". Una feina incansable que va tenir el premi d'entrenar a primera, quan va arribar el Hearts. Gairebé com una casualitat d'aquelles que es donen en el moment perfecte, quan els astres s'alineen.
La sabadellenca va conèixer Fran Alonso, una cara reputada de les banquetes femenines, i van forjar una bona relació. Més tard, va fitxar pel Cèltic i la va recomanar quan va sorgir una vacant a Edinburg. "Ell em va trucar i em va dir 'crec que tu series molt bona candidata'. Me’n recordo del procés de selecció i com un 9 de juliol em van confirmar que era l'escollida per liderar el projecte. Em vaig posar a plorar, va ser molt emocionant", relata la míster, que va mostrar una gran personalitat per entomar el repte.
Durant aquests anys ha estat més que una entrenadora, també ha exercit de directora esportiva, volcant gran part de la seva energia en el club. "A l'inici em va costar força adaptar-me. Vaig incorporar-me un mes tard perquè tenia problemes amb el visat i tot anava a contrarellotge. El clic positiu va arribar quan em van reunir i em van preguntar 'on està l'Eva de l'entrevista?'". Llavors va entendre-ho tot. Sabia perfectament què havia de fer, simplement necessitava la seguretat per desplegar el seu talent. El que va venir després... és història.
- La sabadellenca durant un entrenament
- Cedida
Exigent, però propera i fidel creient que la manera d'entrenar es perfecciona amb l'experiència, Eva Olid vol gaudir del camí amb la mateixa constància del primer dia. "Em veig entrenant amb 70 anys i ho faré si puc! És la meva passió i m'emociona veure com ha progressat el futbol femení. Per exemple, amb el cas de Marie-Louise Eta, espero que li donin continuïtat. Quan vaig començar, m'havien arribat a confondre amb la físio, no es creien que fos l'entrenadora". Tot i que continua reivindicant que s'han de fer encara més passes endavant, la millor entrenadora de la lliga escocesa ho té clar: "Animaria a totes les nenes a què lluitessin per les seves metes sense por".
