El triomf més èpic possible en el partit més decisiu de la temporada. El Valencia Basket es va proclamar campió de la lliga femenina per quarta vegada consecutiva després d'imposar-se al Casademont Zaragoza (68-67) al Roig Arena. El conjunt taronja va assaltar fa uns dies el Príncipe Felipe de Saragossa (73-81) i va recuperar el factor pista, però a casa tot va anar per detalls en un duel que es va decidir, literalment, a l'últim segon. Una cistella d'Yvonne Anderson en la darrera acció de l'enfrontament va certificar el triomf i la consecució del títol. "La victòria va ser èpica. Vam anar perdent gairebé tota l'estona i, a l'últim tram, vam empatar. Des d'aleshores va ser un intercanvi de cops. Hi confiàvem. Hem jugat un play-off extraordinari, hem estat un equip amb totes les lletres", explica la sabadellenca Glòria Estopà, entrenadora assistent de l'equip campió.
- El conjunt taronja, en la celebració del títol
- CEDIDA - Miguel Ángel Polo
El camí fins al títol va ser molt dur per a les jugadores del Valencia Basket, que van finalitzar la competició regular en tercera posició. En la primera ronda, van superar l'Ensino Lugo (72-85 i 73-70) i a la semifinal van superar l'Uni Girona, segon de la lliga i quart de l'Eurolliga, en una ajustada eliminatòria (67-66 i 73-73). A la final, una Casademont Zaragoza que havia signat una fase regular immaculada amb només tres derrotes i que va finalitzar en la tercera posició de la competició continental. El rival a batre. "No arribàvem com a favorites. Durant la temporada, dos equips han estat per sobre nostre, però en el moment clau hem donat una passa endavant. Cal felicitar també la temporada que han fet Girona i Zaragoza perquè ha estat increïble. Dona molt de mèrit al nostre títol, haver guanyat dos equips tan forts. Ha estat molt complicat", diu.
I tot plegat en un final d'infart. Després de guanyar a Saragossa, la part més difícil de la feina semblava feta, però Casademont va anar per davant en tot moment, al duel al Roig Arena. Fins i tot va arribar a guanyar de deu en el moment de partit que va marcar el punt d'inflexió, amb el 41-51 que va obrir un parcial de 10-0 per al conjunt taronja. En l'últim quart, tots dos van anar aconseguint rendes curtes i, en l'última acció, va arribar la bogeria. "Va ser tota una seqüència, com una pel·lícula des que quedaven 49 segons fins al final. Vam demanar un temps mort i vam renunciar a una possessió per poder tenir l'última. La jugada estava parlada amb l'Elena Buenavida, que va ser qui ens va dir que se la jugués la Yvonne. En el moment de la cistella, per l'adrenalina, no sabia qui l'havia fet ni com. Després vaig veure els vídeos i ja ho recordava, però l'eufòria era tan gran que només tenia la imatge de la pilota entrant", recorda.
🧡🎙️ Así se narró 𝙪𝙣𝙖 𝙘𝙖𝙣𝙖𝙨𝙩𝙖 𝙥𝙖𝙧𝙖 𝙡𝙖 𝙝𝙞𝙨𝙩𝙤𝙧𝙞𝙖
— Valencia Basket Club (@valenciabasket) May 18, 2026
La canasta sobre la bocina de Yvonne Anderson que significó la cuarta #LFEndesa, narrada por...
📺 Televisión@apunt_media pic.twitter.com/08Nzi7FWmG
El títol de lliga és el segon de la temporada de Valencia Basket, i d'Estopà, després de la Copa de la Reina de fa un parell de mesos. Un balanç molt positiu en una temporada de sensacions contraposades i que ha acabat de la millor manera. "La veritat és que estem molt contents. De quatre títols que hem disputat, n'hem guanyat dos. Té molt mèrit", assegura. Celebrats els trofeus i amb la temporada acabada, en els pròxims dies es decidirà el futur de la sabadellenca. "Encara no sabem res, no era el moment perquè estàvem centrats a guanyar el títol. Hem de tenir reunions", apunta. Passi el que passi, un balanç extraordinari de la primera temporada de la Glòria com a entrenadora assistent de Rubén Burgos al Valencia Basket.
