Esport, amistat i record. Aquests són els eixos centrals del 7è Memorial Encarnació Romero, que es disputarà diumenge a les pistes de tennis taula del CN Sabadell. Aquesta cita, que ja s'ha convertit en tota una tradició, reuneix desenes de jugadores d'arreu del territori per recordar una dona que va viure el tennis taula a través del talent dels seus fills, com si competís ella mateixa. "Volem fomentar el tennis taula femení i retre homenatge a la meva mare, que sempre ens acompanyava i era molt estimada per tothom", narra emocionada la Montse Weisz, que organitza la competició amb la seva germana Mònica i l'ajuda del mateix Club, principalment del Cesc Playà. "Enguany s'hi han apuntat 44 dones de diferents nivells i edats, hem esgotat inscripcions, fins i tot venen dues amigues de Galícia", celebra.
Perquè el més important de l'esdeveniment és gaudir d'una disciplina en auge sense pressió i passar una bona estona quan el xiulet marqui el final. "La jugadora més jove que s'ha apuntat té 12 anys i la més gran en té 70. Hi haurà palistes federades i també persones que no competeixen habitualment", aquesta, precisament és l'essència del Memorial, que està obert a totes. "En l'àmbit organitzatiu, ens repartirem en set grups de sis o set jugadores, amb una primera fase de competició i després dues més: una fase pel títol i una altra de consolació", uns horaris que permeten que tothom pugui disputar molts enfrontaments.
D'altra banda, les partides seran curtes, al millor de tres sets, perquè la jornada sigui àgil. Els duels arrencaran a les nou del matí i s’allargaran fins a dos quarts de tres. I després, s'asseuran totes juntes a taula: és indiscutible que el dinar és una part més del torneig. "Aquest any anirem a un restaurant a prop de Can Llong i també tindrem alguns premis gràcies als col·laboradors".
Molt més que una mare, un suport per a tothom
És evident que aquí la competició és només una part de la història, l'altra és l'entrega i devoció de l'Encarnació cap als seus set fills. Cinc d’ells encara estan vinculats a aquest esport. Tot i que ella mai va jugar, fet força curiós, els va acompanyar de pavelló en pavelló, a partits, tornejos i competicions. "Per a ella, aquells viatges i jornades eren gairebé com unes vacances per desconnectar del dia a dia", explica la Montse, que encara juga. "Vaig fer una aturada, tot i que continuava entrenant un equip a Sant Quirze, però ara he tornat per competir amb el Castellgalí, només alguns caps de setmana".
- Les participants del torneig
- Joan Barberà
De fet, havia competit tota la vida a la ciutat, tant amb el club nedador com amb Falcons o el Ciervo, on la família va començar la seva vinculació amb el tennis taula als 80. El Pere i la Mònica també van ser campions d’Espanya absoluts i ella, fins i tot va competir en Mundials i Europeus absoluts. Però darrere dels títols, les medalles i els campionats hi havia una figura que hi era sempre: la mare. "Era una persona meravellosa, entranyable, sempre amb un somriure, alegre. Sempre al costat dels seus fills, del seu marit Josep i del tennis taula. Quan penso en ella, és com fer-ho en la calma, en la pau, en tranquil·litat. Estic molt feliç i orgullós que any rere any se celebri el Memorial 'mare Weisz'. És molt bonic", relata el periodista i membre de la junta del CN Sabadell, Joan Barberà, que durant molts anys, va col·laborar en l'organització de l'esdeveniment.
Després de set edicions l'objectiu de fomentar la pràctica esportiva s'ha complert, ja que el nivell és més elevat cada any. "Hi participen jugadores vinculades a equips i categories com la Primera Nacional femenina i la Divisió d’Honor. Per exemple, venen dues noies de l'Hospitalet. També ens acompanyen palistes del Nyx, un club barceloní que va començar des del carrer o del Terrassa". Això sí, hi ha una presència més elevada de veteranes per coincidències en el calendari. Però aquest diumenge no importarà la categoria ni l'edat, el tennis taula serà l’excusa per trobar-se i recordar la que va ser mare, però també admiradora dels esportistes que animava.
