El projecte de tres amics que ha crescut fins a reunir més de cinquanta ciclistes i arribar al Mundial

La passió de tres amics sabadellencs pel ciclisme s’ha transformat en un projecte que ja aplega una comunitat de més de cinquanta persones: MT Bikers Team. L’equip amateur va néixer just abans de la pandèmia, quan el Nabil, el Carles i l’Oriol van decidir fer un pas més enllà de les sortides informals que ja organitzaven per començar a participar en curses de manera més seriosa. La idea era aparentment senzilla: compartir l’afició pel ciclisme, competir plegats i vestir una equipació que els identifiqués. 

El Nabil Zarrouri i el Carles Juan Serrador, rememoren aquella primera etapa on tot era nou. “La primera cursa que ens vam preparar va ser a la Costa Brava. Ens repartíem la feina entre els tres i al principi no sabíem com funcionaven algunes gestions, però va anar tot bastant rodat”, i mai millor dit perquè el grup es va anar consolidant amb el temps i, gairebé sense adonar-se’n, va sumar molts adeptes.  “Érem tres o quatre i ara som cinquanta dins del grup de WhatsApp”.

De la bicicleta de muntanya a les ultradistàncies

El nom d’MT Bikers ja ens dona la pista que els seus orígens estan estretament vinculats a la bicicleta de muntanya, però les trajectòries personals dels seus fundadors ja apuntaven cap a interessos diversos. Mentre que el Carles havia començat a practicar descens quan tenia 12 anys, el Nabil es va enganxar a la bicicleta després d’haver practicat taekwondo. Va arribar un punt en què les sortides amb companys eren cada vegada més freqüents, primer els caps de setmana i, més endavant, també entre setmana. I aquesta passió parteix d’un element  compartit: la llibertat. “Sortir a pedalar permet escapar de la rutina i connectar amb la natura, al final, et dona més llibertat”, resumeixen.

Cert és que compartir l’estona és un dels principals objectius amb què va néixer el grup, però cada ciclista té les seves especialitats o preferències. Per exemple, el Nabil es va aficionar a les distàncies llargues i passava 15 hores damunt de la bicicleta. “El suport dels companys ha estat molt important, tant durant la preparació com en les tasques d’assistència. Mai m’hagués imaginat poder fer això”. Zarrouri, a més, va provar l’XTO, on va participar a la Copa Catalana durant quatre temporades. “Abans havia d’entrenar sí o sí perquè el cap de setmana competia. També estava més pendent de portar una rutina saludable. Ara, si algun dia no hi arribo, no passa res”, narra l’esportista, que havia de compaginar la tensió competitiva amb la feina i ha decidit reduir l’intensitat per obrir el seu negoci.

En el cas del Carles, també va enganxar-se a les distàncies més llargues. “D’entrada feia curses de muntanya de 40 o 50 km, però vaig començar-me a informar sobre les ultres”. Aquesta evolució cap a les ultradistàncies ha anat acompanyada de l’interès pel Gravel, una modalitat que combina característiques de la bicicleta de carretera amb la capacitat de circular per pistes i camins de terra. “Ara participo en competicions de 700 o 800 quilòmetres, distribuïts en dos o tres dies, que requereixen d’un alt grau d’autosuficiència”.

Malgrat no dedicar-se professionalment a la bici, va aconseguir una fita que mai s’hagués esperat: classificar-se per al Mundial de Gravel del 2025, que es va celebrar als Països Baixos. “Em vaig classificar quedant entre el 20% dels primers de la categoria. Ja estava molt preparat, però saps que et tocarà pedalar amb els millors del món. Si arribes a un lloc així t'has de mentalitzar encara més, has de fer una dieta estricta i uns entrenaments. I és clar, tot això compaginar-ho amb la feina, 8 hores treballant cada dia, va ser complicat”, admet el sabadellenc. “Vaig aconseguir el bitllet el 25 de setembre i el Mundial era el 13 d'octubre. No tenia molt marge i va ser tot a corre cuita, però va ser una experiència brutal”. El Carles, precisament, analitza l’augment de la popularitat del Gravel, que atribueix a la possibilitat de recórrer grans distàncies sense que el ritme sigui necessàriament el factor principal. 

Descobrir el ciclisme sense grans inversions

Des d’MT Bikers celebren l'auge del ciclisme i aprofiten la seva experiència per donar alguns conells a les persones que volen iniciar-se de zero. “Abans de comprar material, és bona idea llogar una bici, aconseguir un casc i fer una primera ruta amb amics o provar diferents modalitats. Es pot començar amb una bicicleta senzilla i anar millorant a mesura que augmentin l'experiència i les ganes de pedalar”.

Entre les zones que més freqüenten amb el grup hi ha els entorns de Castellar del Vallès, Castellterçol i Sant Llorenç del Munt. També acostumaven a anar cap a Collserola, però les restriccions d'accés a determinades zones els han obligat a modificar alguns itineraris. “Crec que hi ha coses que no s’estan explicant”, coincideixen els amics, referint-se a les restriccions per la Pesta Porcina Africana. Quan busquen nous recorreguts, també valoren desplaçar-se cap al Maresme o l'Empordà, tot i que això implica invertir més temps en els trajectes.

Una comunitat que va més enllà de competir

Si hi ha un aspecte que els fundadors destaquen especialment quan miren enrere, és el creixement del grup i la diversitat de disciplines que practiquen tots els membres. “La prioritat és que cadascú pugui trobar-hi el seu espai, tant si vol competir com si prefereix sortir a pedalar de manera recreativa”. L’equip també facilita la federació dels qui volen participar en competicions i comparteix recursos, des de roba fins a descomptes en material i components. A més, no es limiten a les sortides esportives, sinó que organitzen trobades i un sopar de final d'any, moments que contribueixen a mantenir els vincles més enllà de les curses. 

Els objectius de futur, doncs, són diferents. Serrador, per exemple, vol tornar a classificar-se per la Copa del Món i Zarrouri continuar creixent en ultradistàncies i consolidar el seu projecte laboral, però el que si que tenen clar és que algun dia volen trobar una cursa on participar-hi junts. "Veurem quan és el millor moment perquè ens encaixi, però segur que ho farem".

Sis anys després dels primers quilòmetres compartits, el projecte ha crescut molt més enllà de les expectatives inicials. La bicicleta continua sent el punt de partida, però el que ha acabat prenent forma és una comunitat oberta, amb disciplines i ambicions diverses. Una colla que va començar amb tres amics i que ha trobat en el ciclisme una manera de competir, descobrir nous camins i, sobretot, fer pinya.