Va fer el seu primer salt en tàndem als divuit anys, amb el seu pare, a qui li havien regalat l'experiència. Tretze anys i "entre 6.000 i 7.000 salts" després, és una de les paracaigudistes amb millor reputació del món. "Som poques dones, i per això ens tenen en millor consideració", reconeix entre riures. La Carla Taboada, nascuda a Ripoll i resident a Sabadell, acumula centenars de vivències després de gairebé dècada i mitja de pràctica d'aquest esport de risc.
Ràpidament, va veure que era la seva passió. En dues setmanes va completar el curs de cinquanta salts i, als vint anys, es va convertir en la instructora de tàndem més jove d'Espanya. També va competir en un equip, en què van ser tercers al campionat estatal en categoria four-ways, que consisteix a anar fent figures a l'aire abans de l'impacte. Ella sabia que volia viure del paracaigudisme, però per la insistència de la seva mare va començar la carrera de turisme a la Universitat de Girona. "Sempre que podia m'escapava a Empuriabrava a saltar. Vaig trepitjar la classe tres o quatre vegades", admet. Va deixar els estudis i es va arriscar.
Els esports de risc acostumen a caracteritzar-se per ser especialment cars. Això també obliga a fer sacrificis o buscar eines per complir els somnis. La Carla va treballar en una oficina durant un temps per poder tenir un coixí econòmic i va començar la seva aventura per tots els racons del món. Va passar per Rússia o els Estats Units, on els salts són més econòmics, i anys després va començar a guanyar-se la seva fama com a paracaigudista i instructora de nivell. Va treballar a Alemanya, Abu Dhabi o, la que va ser casa seva durant vuit anys, Dubai. "És on tots els instructors volen anar perquè hi ha molt turisme i la demanda és enorme. Allà expliques que ets paracaigudista i tothom et vol escoltar", afirma. Va decidir finalitzar la seva etapa al país de l'Orient Mitjà per tornar a casa, però no ha deixat de fer paracaigudisme, ni a Empuriabrava o Manresa, llocs de salt a Catalunya, ni tampoc a l'estranger. Va estar a la Xina i, aquest estiu, va viure una experiència molt més negativa a Tunísia.
Havia d'anar el 27 de juny, però li van dir que encara no tenien l'avió per fer els salts. Finalment, ella va arribar el 16 de juliol i ràpidament va veure que les condicions i la seguretat no eren les més adients. "No hi havia cap control. Era un desastre", assegura. Pocs dies després, un company de l'expedició va patir una caiguda i va morir. "Ens deien que venia l'ambulància, però no es van endur el cos fins hores més tard. Els que eren els responsables de l'esdeveniment van desaparèixer i un està detingut", explica. Van quedar desemparats en el país africà. Sense diners per poder pagar, ni utilitzar les targetes i sense rebre resposta del consolat espanyol. "Vaig tornar amb quatre o cinc quilos menys i molt malament psicològicament", apunta.
- Taboada, amb el paracaigudes desplegat i Empuriabrava de fons
- CEDIDA
Una experiència molt negativa en un món que acostuma a anar associat a la diversió i l'adrenalina. "Això m'ha servit per escollir amb més cura els pròxims destins", diu. No obstant això, el risc evident d'un esport d'aquestes característiques també va molt associat a les lesions. En el cas de la Carla Taboada, fa alguns anys, en va viure una que li va canviar la vida. Fent swooping (una disciplina que consisteix a passar el més a prop possible del terra en línia recta abans d'aterrar), va calcular malament i es va endur un ensurt molt gros. "Em vaig trencar el sacre, el maluc, el fèmur, vaig perdre líquid dels genolls... fins i tot se'm va parar el cor durant uns segons. Va ser per un error meu", reconeix.
Els pronòstics eren nefastos. "Em deien que podia ser que no tornés a caminar, molt menys fer paracaigudisme. Això també em va motivar a voler-ho aconseguir encara mes. Va ser molt dur perquè vaig estar molts mesos a l'hospital", recorda. No obstant això, una vegada més, va lluitar per continuar endavant, amb perseverància i ganes, i, anys després, continua sent paracaigudista professional. Actualment, treballa en l'autoescola de la seva família, a Ripoll, i continua fent d'instructora i saltant sempre que pot. Sense renunciar a possibles esdeveniments en temporada alta. El que té clar és que continuarà fent salts fins que el cos li digui prou. Perquè amb molt d'esforç i hores ho ha convertit en la seva vida.
- La paracaigudista, caient en picat després de saltar de l'avió
- CEDIDA
