Pau Morilla-Giner: “Hem de convèncer l’Ajuntament de l’oportunitat històrica que tenim al club”

El dissabte, a partir de les 19:15 h, la pilota tornarà a rodar en partit oficial a la Nova Creu Alta. El Sabadell afronta amb il·lusió, ganes i optimisme el seu retorn a Primera Federació. El projecte esportiu, econòmic i social del club busca consolidar-se en la categoria de bronze, però sense perdre l'ambició. Abans de l'estrena en lliga, el president Pau Morilla-Giner concedeix la primera entrevista de la temporada al Diari de Sabadell per a analitzar al detall tota l'actualitat i els reptes de futur del Centre d'Esports en aquesta extensa xerrada.

A les portes de començar la temporada, quines són les expectatives?

Les expectatives no són tant de resultats, com de les coses que jo crec que podem controlar més. Els resultats aniran dictats, no només per la sort, que vindrà i marxarà, sinó també per la bona feina que facin els contraris. El que sí que podem controlar és ser un equip molt reconeixible, un equip que sap el que vol fer i a què vol jugar. Jo tinc molt bones expectatives en aquest sentit. Penso que com a equip serem un mirall de què és aquesta ciutat. Això ens afavorirà perquè voldrà dir que la gent es sentirà molt identificada amb aquest equip, un equip que lluitarà, un equip que anirà amb humilitat. Jo estic bastant engrescat. Tot el que podem controlar ho controlarem i, després, els resultats dictaran si estarem en un lloc o un altre.

És la més il·lusionant des que ets president?

No necessàriament. Jo la temporada passada, em sentia amb la mateixa il·lusió. De fet, va ser la primera en què vaig sentir que era la meva, o la nostra, pel que fa al treball. L'anterior pràcticament vam muntar en un cotxe que havia engegat el motor. Ja l'any passat vaig estar molt il·lusionat perquè era el moment de donar un cop a la taula i de recuperar una mica el que s'havia perdut, que és una mica més de sentiment arlequinat. Ara estem il·lusionats, però és que jo m'il·lusiono molt de pressa.

L'equip ha deixat bones sensacions a la pretemporada, què t'ha semblat?

M'ha semblat un equip que sap a què vol jugar i que sap a què no es pot permetre el luxe de jugar. Realment és el missatge. Jo quan veia l'equip, més enllà de tàctiques, més enllà de resultats, em fa l'efecte que és un equip que se sent reconegut, que és prou humil per no intentar projectar alguna cosa que no és i que és prou segur de si mateix per continuar insistint en allò que creu, independentment del marcador. Això a mi m'agrada perquè crec que és un tret que, en general a la vida, acostuma a anar bé.

Quin ha estat el feedback amb el Ferran Costa des que va aterrar?

Sí, evidentment el líder del vestidor és l'entrenador. Nosaltres quan vam fer la tria, volíem un tècnic que combinés coneixements tàctics amb un enteniment molt clar del que volem que sigui l'esperit de l'equip i el Ferran (Costa) ens ho dona. A més, és el més jove d'aquest segle del club i el segon més jove de la història, amb el qual el missatge és molt clar, talent, valentia i futur.

Tant ell com molts dels jugadors han signat dos anys. És una premissa que ve des de dalt?

Per apostar ens ho hem de poder permetre. L'altra cara de la moneda d'una aposta és que te l'has de menjar si no et va bé i, per tant, hi ha un risc. Ara mateix, nosaltres pensem que un dels ingredients de l'èxit és la capacitat de mirar més enllà del futur molt immediat. Els jugadors encerten o no, però probablement tindràs més possibilitats d'encertar si ets capaç de crear una societat amb els jugadors que va més enllà d'una temporada. Perquè el que vam tenir l'any passat amb jugadors que quan havien de decidir si es deixaven anar i van decidir no fer-ho, no és normal. El normal és que mirin per ells i que després de perdre un partit com l'Atlètic Balears diguessin: salvem la papereta i a pensar ja en la pròxima temporada. Això no ho van fer i és molt difícil de trobar. Un dels èxits de la direcció esportiva l'any passat va ser això, trobar exactament el que li vam dir que trobés, gent que probablement en contraposició al que havia passat la temporada anterior, no es baixaven del vaixell quan venien les grans onades. Tenir contractes a mitjà termini et permet establir una connexió amb el jugador molt més forta, reduir el risc que es vegin com gent que està de pas i, evidentment, també ens permet atraure jugadors que se senten identificats amb el projecte.

Precisament la direcció esportiva, amb Lucas Viale al capdavant, no va ser ratificada en la teva última compareixença pública. Va haver-hi algun dubte en aquest sentit?

Dubtes no, però sí que quan jo dic les coses, les dic de veritat. El meu compromís no és de fer les coses bé o malament, perquè segur que m'equivocaré en moltes coses, però sí que només diré el que sigui la realitat. En qualsevol decisió important que prenem ens donem sempre un temps de valorar, de baixar pulsacions, d'entendre la situació i saber què necessita exactament el club. Volíem continuïtat i la direcció esportiva havia fet una bona feina, però també havíem de saber que haver fet una bona feina un any concret i en una categoria diferent, no feia que la decisió estigués automàticament presa. En aquest cas, ens vam donar uns dies, vam valorar i, més convençuts que mai, vam decidir que la direcció esportiva havia de continuar i havíem de donar totes les eines possibles perquè fes tan bona feina com ho va fer la temporada anterior. Però no, en aquell moment no estava presa.

A nivell intern, el descens va provocar la reestructuració de diversos departaments. Ha canviat molt ara que la categoria torna a ser Primera Federació?

Hi ha hagut algun canvi, però no significatiu. Jo vull que l'esperit sigui de millora constant. És a dir, l'any passat era més fàcil, o es podia pensar que era més fàcil, fer canvis. Quan les coses no han anat bé, doncs sempre és més fàcil fer-ho des de la situació negativa. El repte d'aquest any per a mi és, en tots els nivells, equip i club en general, continuar amb aquest esperit de millora constant, que és molt més difícil des de l'èxit. L'èxit és molt perillós perquè et penses que ets millor del que realment ets, perquè tens tendència a abaixar la guàrdia i perquè això realment és el que després et genera un augment de la probabilitat que les coses no et surtin bé. No hi ha hagut canvis, evidentment no a nivell de què vam fer fa un any, però sí que hi ha hagut reunions internes per avisar a tothom que hem d'estar molt atents. No ens podem permetre tornar enrere.

El que sí que ha crescut de forma significativa és el cos tècnic. Esportivament la passa endavant sí que és important.

Absolutament. Quan parlava de controlar el que podem controlar, em referia precisament a donar totes les eines possibles a la gent que està a la gespa. En la nutrició, hem fet moltes passes endavant, aquesta temporada. En la prevenció de lesions, hem fet una passa endavant molt forta amb eines tecnològiques. Pel que fa al rendiment mental, ja vam fer una passa l'any passat i ens va donar resultats extraordinaris, perquè jo crec que va ser la gran diferència i el que ens va permetre sortir d'on érem al març. Totes aquestes eines fan un efecte multiplicador per reduir els graus de llibertat, és a dir, totes les coses que no depenen de nosaltres. No som un equip de Primera Divisió, però sí que tenim els coneixements i les relacions com per poder incorporar moltes de les eines que utilitzen equips d'alt rendiment. Estem convençuts que és absolutament fonamental. És una de les àrees en què estem invertint més.

Es pot pensar en una permanència còmoda, aleshores?

Es pot pensar a donar-ho tot el dissabte. La permanència còmoda o incòmoda o el play-off còmode o incòmode o l'ascens còmode o incòmode anirà dictat per moltes coses que ara mateix significarien començar la casa pel sostre. No ens podem posar un objectiu que no depengui només de nosaltres. El repte, evidentment, és fer-ho millor del que ho ha fet aquest club a la Primera Federació aquests últims anys. Ara mateix, no va de permanència, va de dia a dia.

Fa uns mesos, Adam Rothstein deia en una entrevista al Diari de Sabadell que es sentiria decebut si l'equip no estava a Segona en cinc anys. És l'objectiu a mitjà termini?

El meu objectiu no és estar en cinc anys a Segona, ni a Primera Divisió, ni en deu anys jugar la Champions. El meu repte és assegurar que aquest equip és ambiciós, però també molt treballador i molt humil. Si les coses les fem bé, els resultats sortiran. I això pot voler dir, futbol professional, clar que sí. Jo em sentiria realment decebut, si cometem els errors que aquest club va cometre en anys anteriors. També em sentiria decebut si, en general, els aficionats no entenem que hem de continuar fent costat al club. Hem de demanar molt a la gent del club i als jugadors, però també demanar-nos molt a nosaltres, com a afició. I també em sentiria molt decebut si l'ecosistema, que està molt alineat amb el Sabadell, com són institucions o empreses, no entenen la magnitud de l'oportunitat.

En el costat més social, el 2025 ha anat de menys a més i aquesta inèrcia, amb ascens inclòs, també s'ha vist reflectida en la campanya de socis amb xifres molt bones. Un cop superats els 5.000, són els 6.000 un repte real que us marqueu?

Sí, és un objectiu real. Encara que sigui una xifra de certa magnitud i que, evidentment, no hem vist en molts anys, està al nostre abast. Per mi, de fet, el gran repte és acabar tenint, a mitjà termini, un 5% de la població d'aquesta ciutat com a sòcia o aficionada a anar als partits cada cap de setmana. Això significaria estar més a prop dels set, vuit o nou mil. Ara mateix estem lluny, però cada soci és un 'jo estic amb el meu club i amb la meva ciutat'. Les dades que m'han donat de la campanya d'enguany són positives, no només per la quantitat. Pràcticament el 25% són altes noves i el 22% són menors de vint-i-cinc anys. Per tant, el missatge és molt clar: un club jove, arrelat i en creixement.

S'ha treballat per a aconseguir que la gran majoria d'aquests socis assisteixin als partits de forma continuada?

És un repte. Evidentment, som conscients que molts socis s'estimen tant el club que es fan el carnet sabent que potser no poden anar als partits pels horaris o perquè viuen fora. Ells demostren aquest amor d'una manera extraordinària. Em sento molt identificat perquè jo he estat un d'ells quan vivia molt lluny. Però també hem d'intentar crear una experiència perquè els aficionats se sentin identificats amb el que veuen. Quan la gent veu que aquests que estan jugant cada setmana són realment els seus, en majúscula, s'enganxen més. També hem de crear o continuar millorant l'experiència del dia de partit. De fet, quan jo parlo del que volem fer a l'estadi és sobretot per millorar aquesta experiència de l'aficionat, perquè al final els aficionats són sobirans i el temps és quelcom que no torna mai i els diners són difícils de guanyar. Als aficionats que han comprat una entrada els agrada que l'equip competeixi els noranta minuts del partit, però també els podem donar els trenta o quaranta o seixanta minuts addicionals d'abans i després del partit en què realment volem millorar l'experiència. I aquest és un repte, potser és una mentalitat que fins ara no s'ha tingut i que hem de canviar.

En aquest sentit, tenir una Fan Zone és un dels objectius?

Sí, i per poder-ho fer necessitem que l'Ajuntament ens ho permeti fer i ens ajudi a fer-ho. Perquè al final una Fan Zone, si es fa, s'ha de fer bé, s'ha de fer potent, que ens permeti oferir un servei a l'aficionat i posar-lo al centre de l'experiència. Necessitem l'enteniment i la complicitat de l'Ajuntament, de la mateixa manera que necessitem aquesta complicitat per fer altres coses que revertiran en millores per a aquesta ciutat.

Com estan les converses amb l'Ajuntament?

La veritat és que està aturat. La predisposició continua sent bona a les dues parts, però l'Ajuntament encara no ha estat capaç d'aterrar decisions pel que fa a les inversions de millora d'un equipament que és municipal. Jo esperava que l'estiu del 2025 ja comencessin a treure rendiment de les inversions. Qualsevol entitat que gestiona un pressupost ha de decidir si pot gastar més o si vol invertir en quelcom que tingui un efecte multiplicador. Jo et diré, i no són dades meves, que en una categoria com la nostra el Centre d'Esports genera 6 o 7 milions de valor afegit a la ciutat i en una situació en què el club arribés a futbol professional, generaria de 12 a 15 milions. Això són llocs de feina, són negocis d'hostaleria, de restauració, de transport, de botigues... Tinc la sensació que encara no hem aconseguit convèncer o transmetre aquesta oportunitat. Tal com està ara mateix l'estructura de la propietat del Sabadell, el deute mínim que té aquest club, l'oportunitat que tenim com a ciutat per utilitzar un dels nostres actius crec que no està ara mateix a l'altura de la celeritat amb què aquestes millores a l'estadi s'han realitzat. Cada partit que es vegi aquesta temporada a totes les plataformes que ensenyaran el futbol de Primera Federació és un anunci gratuït de Sabadell a tota Espanya. Com a sabadellenc, que s'estima aquesta ciutat més del que puc descriure, i com a economista, crec que és una oportunitat en majúscules. Per començar, gastar aquests 700.000 euros que ens va prometre l'Ajuntament, que ens permetrien millorar l'experiència del soci i de l'aficionat que ve d'arreu d'Espanya a deixar-se els diners a la nostra ciutat, millorar l'experiència de les empreses de la ciutat perquè se'n puguin aprofitar d'aquests equipaments i també, evidentment, millorar l'estat de la gespa, no només de la Nova Creu Alta, també de Sant Oleguer.

Quines són les prioritats? Hi ha previsió d'alguna millora imminent?

La meva responsabilitat és convèncer les empreses i l'Ajuntament de l'oportunitat històrica que ells tenen per utilitzar els seus recursos en un benefici. Quan nosaltres vam seure amb el consistori, ja els vam dir quines són les prioritats que veiem pel que fa a la millora de l'experiència del soci i de les empreses. Era una Fan Zone i també una zona corporativa que permetés donar la benvinguda a empreses que seran patrocinadors. La realitat és que, insisteixo, hi ha discussions, hi ha bona predisposició per les dues bandes, però quan entrem tots plegats a l'estadi aquest dissabte tindrem la mateixa gesta que teníem fa un any, tindrem exactament el mateix estadi que teníem fa un any, amb millores que hem fet nosaltres internament, però no són estructurals, tindrem el mateix marcador que teníem fa un segle i podrem donar la benvinguda a empreses de la mateixa manera que podíem fer-ho fa un any.

En la teva última roda de premsa vas posar èmfasi en la sostenibilitat, és un repte personal?

Sens dubte. És el meu gran repte com a president. La realitat és que el futbol, ara mateix, en un entorn realista, hi ha tres maneres per mantenir i continuar aspirant a millorar constantment: la primera és augmentar el deute, la segona és dependre de gent que posi diners cada any i la tercera és gastar el mateix que generes. El deute, ara mateix, està prohibit, perquè és la cosa més fàcil d'augmentar i més difícil de reduir. És la diferència entre ser un club de més de 120 anys d'història o un cub refundat o desaparegut. Tenim exemples no molt llunyans geogràficament ni tampoc cronològicament. Per tant, deute prohibit. Pots dependre d'inversors? És el que hem fet els últims anys, jo un d'ells. Aquí hi ha el risc que l'inversor sigui un impresentable i que es vulgui fer ell amb el Sabadell, que s'aprofiti del club, més que al revés, i acabi sent com un ostatge. L'altre risc és que hem de tenir clar tots plegats que hi haurà un dia que aquests inversors decideixin que no volen o no poden continuar posant diners al club. Per tant, l'objectiu ha de ser generar el que gastes. Per arribar aquí, o redueixes moltíssim les despeses, mínimament, i no pots competir en categories importants, o busques la via d'augmentar els ingressos. Com augmentes aquests ingressos? Millorar l'experiència i millorar el rendiment que les empreses li puguin extreure al club com a eina de visibilitat. Aquest any, per exemple, jo, si soc una empresa, doncs sabré que tindré milions de persones veient el Centre d'Esports arreu d'Espanya, amb plataformes com Movistar. Volem també, evidentment, vendre més samarretes, facturar més en entrades, socis... però també hem de crear altres fonts d'ingressos com pot ser la compravenda de jugadors. Fins ara, el Sabadell ha hagut de deixar anar jugadors amb rendiments molt per sota de la qualitat d'aquests jugadors. Hem d'estructurar contractes i hem d'enviar missatges a navegants de tot el futbol per dir que el Sabadell perdrà jugadors, perquè els jugadors han de seguir la seva carrera, però si els perd, haurà fet tot el possible per treure-hi un bon rendiment. A part d'això, també hi ha moltes altres iniciatives per generar ingressos. Des d'explotar la propietat intel·lectual d'aquest club fins als concerts.

Quina valoració feu dels concerts? Veurem altres iniciatives similars en el futur?

Hem començat una iniciativa que esperem que es pugui repetir en els anys següents. La primera experiència la valoro positivament, però podríem haver-ho fet millor i podríem haver-ho fet més gran. Això és el que volem. Hem après molt dels errors que hem fet organitzativament i ens permetran millorar en el futur. En els drets audiovisuals, estem treballant i espero que no tardem molt a poder anunciar iniciatives que permetin que molta més gent estigui emocionalment connectada amb aquest club.

Es va parlar en el seu moment d'un documental, van per aquí els trets?

Sí, van per aquí.

Has mencionat les diverses fonts d'ingressos per arribar a la sostenibilitat. Et començo preguntant pels drets televisius. Amb l'entrada de plataformes com Movistar i LaLiga + hi ha esperança o visió a curt termini que pugui suposar una entrada gran de diners per als clubs de Primera Federació?

Hi ha una esperança, sí, però no esperarem o no comptarem amb això. Per primera vegada, la gent s'està començant a creure el potencial de la categoria. Tens grans equips de grans ciutats i el futbol continua creixent molt de pressa. Hi ha una tendència cap al futbol més d'essència que continuarà creixent i això és positiu. Ara mateix, la gran diferència entre la Segona Divisió i la Primera RFEF, per exemple, és que a Segona, els drets televisius són capaços d'aportar-te el 80% del pressupost. Els drets televisius de la temporada passada no ens paguen ni un bon davanter.

També parlaves de l'exportació de talent. Aquest estiu ho hem vist amb Javi Morcillo. És una de les funcions del projecte Lino, detectar abans aquests jugadors que poden generar benefici en el futur?

Per invertir més, tens dues opcions: ingresses més o inverteixes millor. Nosaltres hem d'invertir millor. Invertir millor significa, moltes vegades, reduir el rendiment present. Deixem anar a Javi Morcillo per una quantitat per sota del que podríem, però a canvi d'assegurar-nos que, si la seva carrera va com tots volem i esperem, aquest club tingui l'efecte multiplicador, que realment mogui l'agulla. El mateix passa amb el projecte Lino, que ens està costant molts diners ara, però com totes les bones inversions, això va del que podem extreure en el futur. Quan parlo de bons propietaris, no em refereixo a gent que no cometi errors, em refereixo a gent capaç de mirar cap endavant. A mi m'encantaria que en el moment que jo ja no sigui president i Alonso Zamora estigui jugant a Primera, el Sabadell tingui, per exemple, un 25% dels seus drets de traspàs, però això ha de créixer encara. Les llavors que vam plantar recuperant l'acadèmia el 2019 estan començant a generar rendiment en vendes com la de Javi Morcillo.

Un jugador que també ha pogut sortir traspassat és Pau Fernàndez, però el club va rebutjar les propostes del Villarreal. Ara, entra en l'últim any de contracte. Com s'afronta aquesta situació?

Pau Fernández és un gran jugador que el club ha format i que espera treure rendiment. I serà un rendiment a les bones o a les males... Ho explico. A les bones, em refereixo a, com es mereix acabar jugant a equips inclús més grans que el Sabadell, que ens en puguem beneficiar i que el club estigui alineat amb aquest èxit del jugador. Per això nosaltres li vam fer una oferta de renovació l'any passat que no va ser acceptada. Estem amb molta voluntat de continuar comptant amb el Pau Fernández en condicions que permetin benefici si el jugador marxa. Si, desgraciadament, això no passa i hem d'estar en una situació no tan positiva, estem disposats a pagar un preu que serà no poder comptar tant amb el jugador en aquest últim any del contracte. A mi no m'agrada veure jugadors que no juguen massa, però si això ens permet mirar els ulls a tot el futbol espanyol i dir: senyors, s'ha acabat posar l'aparador i haver de veure com marxen a cost zero. La situació amb el Pau Fernández és molt clara. Volem que quan marxi, si ha de marxar, ens doni un rendiment econòmic com el que ens donarà Morcillo. Si no és així, doncs com a mínim el futbol en general, per primera vegada en molts anys, sabrà que aquest club farà tot el possible per evitar que grans jugadors, que s'han revalorat als ulls de tothom, marxin gratis.

Una altra font d'ingressos és el patrocini. El model anterior premiava més la quantitat que la qualitat, segurament. Ha canviat això?

Bé, volem més qualitat, també volem més quantitat. És veritat que en l'àmbit de les grans empreses no hem tingut molt suport, en tindrem, però no hem tingut en el passat recent. Això canviarà i estem treballant perquè canviï. Al final, les empreses han de mirar pels seus accionistes i ha d'entendre en el patrocini quins són els valors amb els quals es vol alinear i quines són les eines que permetran que es coneguin més. Ara mateix, tal com està el club, tal com està apostant la propietat, estic convençut que hi haurà moltes més empreses. Ja estem parlant amb elles, no tenen més remei que acabar apostant i volem que apostin perquè volem que ens vegin com una eina que els ajudarà a ser més conegudes. Estic certament convençut que el que hem de tenir és patrocinis més grans en paral·lel a empreses petites de la ciutat que continuarem ajudant i fent tot el possible perquè millorin i acabin sent grans.

En quin punt es troba la relació amb Cerba?

Estem en discussions amb Cerba. Tindrem reunions la setmana que ve i parlarem amb ells les pròximes dues o tres setmanes. Sabem el potencial del club i també vam aprofitar la possibilitat de poder explorar altres opcions de patrocini, d'obrir el ventall als interessats. Per això no vam voler tenir pressa, a principis de l'estiu, a tancar un patrocini. El que volem és que el patrocinador no només estigui aquí i ara, també en el que vindrà després. Volem continuar treballant amb Cerba, ens sentim molt identificats en els valors i van estar quan més els necessitàvem, però hem obert el ventall d'opcions. Aquesta setmana, de fet, hem tingut una reunió amb una empresa molt important amb origen a Sabadell per veure realment si donem un cop sobre la taula tots junts. També tindrem reunions la setmana que ve amb altres empreses. No ens quedarem sense patrocinador. Hi ha massa interès i l'oportunitat és massa gran, però hi ha uns temps i no ho volem tancar fins que no sigui òptim per a tothom.

Mirant al futur, a mitjà/llarg termini, com t'imagines el club? Et veus com a president molts anys més?

Jo imagino el club més fort, més autosuficient, més global i més arrelat a la ciutat. I em refereixo a tots els protagonistes d'aquest club: els aficionats, les empreses, la directiva, els jugadors, els tècnics... molt conscients de l'oportunitat i molt alineats, ambiciosos i humils. Ho veig i ho manifesto. No soc capaç de veure'm, en aquest futur, com a president durant molts anys. El meu objectiu va ser evitar que el Sabadell morís i, després, treure'l de l'hospital. Ara, que pot ser que sigui fora de l'hospital, el meu objectiu és que sigui capaç de valdre's per ell mateix, ser autosuficient. És l'equivalent a un adolescent que s'està convertint en adult. En el moment en què el Sabadell sigui un adult, no tinc gens d'interès a ser-hi perquè la meva habilitat d'ajudar el club serà molt menor. Jo sempre estaré, com tu, i com tots els que ens llegeixin, però com a aficionat i soci. Soc arlequinat i sabadellenc, jo moriré amb la bandera del Sabadell a sobre, però no ho faré com a president.