El pavelló de l’Oest es consolida en el primer any d’activitat esportiva

Després de més de dos anys de treballs i un cost final de 7,38 milions d’euros, el pavelló de l’Oest va fer la posada de llarg el 25 d’octubre del 2024. Poc més d’un any després d’entrar en funcionament, toca fer balanç. En l’actualitat, quinze entitats o associacions en fan ús durant la setmana, amb l’excepcionalitat d’altres clubs que disputen de forma esporàdica competicions el cap de setmana, depenent de la disponibilitat de la resta d’equipaments municipals. 

Futbol sala i bàsquet són les activitats més practicades en la instal·lació. “Estem molt satisfets amb el pavelló perquè ens ha permès donar resposta a moltes demandes d’espais per a entitats. Hem pogut adaptar els quadrants en altres equipaments i donar més hores d’entrenament a moltes de les entitats que tenim a la ciutat”, diu la regidora d’Esports de l’Ajuntament, Montse González. 

L’espai ocupa 3.700 metres quadrats, amb una gran pista interior de 37,5 metres de llargada. El Xalest Centre Ocupacional, el Club Pati Ciutat de Sabadell, el Club de Patinatge Artístic, el CE Espiral (rítmica), el Gadex (vòlei), l’escola Cifuentes, El Ático, Marina Pou, Grups Arrahona (futbol sala), l’Escola Pia, Sabadell BQ Vallès, Salesians, Creu Alta Bàsquet, CE Sant Nicolau i CN Sabadell (bàsquet) són els grans beneficiats, d’una manera o una altra, des de l’obertura de l’equipament. “El feedback que rebem és molt bo, les entitats estan contentes i, a més, estan entrenant en un pavelló de primer nivell, modern i funcional”, apunta González. “Hem donat una passa endavant. Es veu tot molt nou i el sentim com casa. La paraula, segurament seria confortable”, afirma el Carles Camp, coordinador d’El Ático, una de les entitats que més ús fa entre setmana i, especialment, els caps de setmana amb fins a quatre equips que hi juguen habitualment.

“Tothom vol entrenar en un pavelló i era, realment, necessari. Com a instal·lació és fantàstica i de funcionalitat està molt bé perquè et permet fer tres pistes diferents al llarg del pavelló”, assegura Miquel Rosell, president del BQ Vallès. En el seu moment, es va etiquetar el lloc com a ideal per al bàsquet precisament per aquesta funcionalitat que permet tres entrenaments de forma simultània. “Hi ha molta necessitat de pistes de bàsquet a la ciutat. Dona moltes possibilitats, fins i tot amb diferents entitats a la vegada”, admet Rosell. “Per jugar a bàsquet és un lloc ideal. La infraestructura i la ubicació són molt bones també”, afegeix l’Arnau Bonada, president del Sant Nicolau. 

Què es pot millorar?

En una instal·lació d’aquestes dimensions, tot sembla ara molt positiu, però també hi ha alguna deficiència o punt de millora. En línies generals, la satisfacció és màxima, però els deures (o aspectes a millorar), existeixen i són bastant compartits. “És un pavelló molt calorós. Pràcticament, t’asfixies en les èpoques de sol”, reconeixen els responsables de totes les entitats consultades pel Diari. I això que, a l’estiu, quan les temperatures són més elevades, no hi ha activitat esportiva. “Per com està fet, quan fa una mica de sol s’escalfa tot el pavelló. Les finestres enfoquen a la pista i, en algun moment de l’any, és força dificultós”, apunta Rosell. “És un problema relatiu perquè, realment, afecta el setembre i les últimes setmanes de temporada”, aclareix Camp.

Una altra de les queixes, tot i que menys generalitzada, té a veure amb la ubicació, entre els Merinals i Can Gambús. “No es pot arribar en tren i pels que venen de fora de Sabadell, o segons quines zones de la ciutat, és complicat perquè obliga els pares a acompanyar-los. Sobretot passa amb adolescents. Sí que amb autobús hi ha una parada força pròxima, però augmenta considerablement el temps de trajecte en comparació amb el pavelló del Nord o el nostre, al carrer de Jardí”, afirma Bonada. “Hi ha alguns problemes d’accés, els pares ens ho diuen. Hi ha moltes noies que venen de Can Rull i encara no tenen clar com han de venir”, apunta Omar Lopera, coordinador de la secció de vòlei del Gadex.

Una de les particularitats del pavelló, tot i que és força compartida en els equipaments de la ciutat, és que només hi ha una graderia. Passa a Can Balsach, el pavelló del Sud, el del carrer Boccaccio o el Municipal d’Esports. De fet, les infraestructures d’aquesta mena a Sabadell, únicament el pavelló del Nord està rodejat de graderies. “Limita una mica a l’hora de poder organitzar grans esdeveniments. Moltes famílies ens ho han comentat a mode anecdòtic. Potser faria més caliu que tingués graderies a tota la pista”, diu Rosell. Més enllà de les queixes, algunes més fonamentades i altres més anecdòtiques, tots els clubs coincideixen també que la instal·lació és de les millors de la ciutat.

Continuen faltant equipaments esportius?

Amb la inauguració del pavelló de l’Oest, es va tornar a obrir un debat força evident i estès entre les entitats esportives de la ciutat: la manca d’espais per a la pràctica esportiva o per a satisfer el gran volum que hi ha a Sabadell en aquest sentit. L’equipament va servir per descongestionar alguns espais, molt saturats, i també per evitar rotacions innecessàries d’alguns clubs que no acabaven de trobar el seu lloc. Aquesta problemàtica, tot i que ha disminuït, no ha desaparegut. Ni de bon tros. “Estem molt contents amb el pavelló. Si en fessin un o dos més, tampoc ens queixaríem”, ironitza Miquel Rosell. L’entitat, de fet, ha disminuït en volum respecte a la temporada passada precisament per no poder assegurar entrenaments de qualitat.

Aquesta reivindicació és molt clara i unànime en l’àmbit esportiu de la ciutat. “La nostra principal limitació pel que fa a la quantitat d’equips i esportistes és l’espai. Volem créixer, però ens trobem amb un sostre evident”, assegura l'Arnau Bonada. Amb l’equipament de l’Oest, Sabadell va passar a disposar de sis pavellons municipals, juntament amb els de Can Balsach, carrer de Boccaccio, pavelló del Nord, Sabadell Sud i el Pavelló Municipal d’Esports, a Sant Oleguer.

Veient el volum d’esport i entitats, és evident que una infraestructura com la dels Merinals era molt necessària. No obstant això, els més reivindicatius creuen que potser no era la prioritat més gran i que aquesta inversió es podria haver gestionat d’una manera diferent. “El pavelló és molt maco i molt nou, està clar. Igualment, continuen faltant molts espais i, per això, la meva opinió és que potser no calia un equipament d’aquestes dimensions. Al Club Natació tenen les naus, que estèticament no són tan grans ni maques, però que tenen una funcionalitat molt evident que permet la pràctica esportiva simultània en un terreny més reduït. Potser hauria sortit més a compte agafar aquest exemple”, afirma l’Omar Lopera.

El fet de no tenir un espai fix per a les entitats també suposa, d’alguna manera, un hàndicap a l’hora de la conciliació de les famílies. “És una secció força nova al club, i per això encara estem en un procés de creixement i consolidació, però el tema del transport i no saber ben bé quan toca cada instal·lació es fa molt complicat per als pares i tècnics. Hem de tenir material triplicat perquè entrenem a la vegada a tres pavellons diferents”, afegeix Lopera.

Aquesta reivindicació és evident tot i que les previsions no fan ser optimista. El pla de la Generalitat amb la nova Conselleria d’Esports al capdavant és prioritzar l’adaptació i remodelació dels espais existents abans de començar obra nova. Sense indicatius que el sector privat pugui abordar actuacions d’aquest tipus, les entitats de la ciutat i l’Ajuntament hauran de continuar fent mans i mànigues per a adaptar els horaris i espais actuals a les necessitats de les desenes de clubs que continuen situant l’esport sabadellenc entre els referents de Catalunya.