Sabadell, bressol de talent: el bàsquet que triomfa lluny de casa

El bàsquet és un dels esports més practicats a Espanya i, especialment, a Catalunya. Sabadell, com no podia ser d'una altra manera, no n'és una excepció. En l'actualitat, hi ha vuit clubs amb presència a la Federació Catalana: Sant Nicolau, Sabadell BQ Vallès, CN Sabadell, Creu Alta Sabadell, Bàsquet Pia, Escola del Carme, AE Arrahona i Salesians. Segurament, altres poblacions com Badalona, Manresa, l'Hospitalet o Sant Adrià apareixen abans en l'imaginari col·lectiu dels amants d'aquest esport com a grans referents del bàsquet formatiu, però a la ciutat tenim un potencial que converteix els seus talents en un gran atractiu pels clubs de fora.

"Fa aproximadament quinze anys que Sabadell té projectes molt bons amb clubs que aposten com el Club Natació, el BQ o el Sant Nicolau, entre altres. També s'ha potenciat molt el bàsquet femení. Hi ha jugadores que ara competeixen al més alt nivell perquè gràcies als clubs de la ciutat s'han pogut formar contra les millors. Potser hi ha menys tradició que en altres llocs, però els directius s'han preocupat de potenciar el talent local i la formació de talent", afirma Quim Gómez, amb gran experiència en el bàsquet sabadellenc formatiu i tècnic assistent dels Utah State Aggies de la NCAA. El cas de Gómez és un només una petita mostra de la quantitat de persones de la ciutat que han marxat lluny de casa en els últims temps per buscar arribar al professionalisme.

Nombrosa presència a la lliga universitària dels EUA

Precisament en la lliga universitària dels Estats Units, referent absolut mundial en la captació de talent d'arreu, fa algunes temporades que la presència sabadellenca s'ha convertit en un fet habitual. "Ara mateix les condicions són molt diferents de les d'aquí. És molt més fàcil compaginar esport d'alt nivell i els estudis... Jo penso que si fa vint anys m'haguessin dit que tenia aquesta possibilitat no m'ho hauria pensat dos cops. Aquí és molt més complicat perquè les universitats van per una banda i els clubs per una altra. És un fenomen que està a l'alça i que continuarà creixent", apunta Miki Molgosa, entrenador del júnior femení del BQ Vallès.

El camí de la NCAA el va obrir, el 2021, la Clara Gómez, amb el Colorado State University, abans de fitxar pels New Hampshire Wildcats. Actualment, ja ha finalitzat els seus estudis i ara competeix amb els Limerick Sport Huskies, de la República d'Irlanda, en què està rendint a un gran nivell. Va ser una primera sabadellenca que va servir d'exemple per a jugadores que van anar fent un viatge similar en les temporades posteriors. La principal referent, en aquest sentit, és la Marina Asensio, un dels grans talents sorgits del bàsquet sabadellenc i que en els seus anys als Estats Units s'ha consolidat com una de les figures cotitzades de la lliga.

Primer ho va fer en la Universitat de South Florida, després al Western Michigan Broncos i l'última temporada als Utah State Aggies, en què va patir una greu lesió fa uns mesos. Tant als Broncos com als Aggies va coincidir amb Quim Gómez, a qui ja coneixia a la perfecció sobretot de l'històric títol mini de Catalunya aconseguit el 2016 amb el Club Natació. En aquell equip també estava Laura Nogués, companya de generació d'Asensio, i que ha disputat la seva etapa universitària amb l'American University Eagles.

D'altra banda, la jugadora formada al Sant Nicolau, Maria Serracanta va iniciar el seu camí als EUA amb Mercer i les dues últimes temporades les ha disputat als Northern Illinois Huskies. Totes elles han competit a la Divisió I de la NCAA, mentre que Anna Costa ho ha fet a la Divisió II, amb els Missouri-St. Louis Tritons. Les quatre jugadores acaben la seva etapa universitària i, el més probable, és que deixin els Estats Units un cop finalitzat el curs.

Irene Asensio, l'última sabadellenca?

D'aquesta manera, a l'espera de confirmar possibles noves incorporacions, quedarà com a única jugadora representant la germana petita dels Asensio, la Irene, que competeix als Miners de la Universitat de Texas des de fa dues temporades. Per sota, a la NAIA, es troba una altra sabadellenca, la Carla Moros, al Missouri Valley College, però en una lliga amb molt menys seguiment mediàtic.

Totes aquestes jugadores poden ser l'exemple per a les joves que venen de baix, i veuen que la possibilitat no és un somni o un castell de fum, és molt real. "Hi ha jugadores que ja han marcat el camí, han obert pas. Són un exemple per les que venim per sota, que veiem que és una possibilitat molt real i no un somni impossible", afirma la Júlia Sala, jugadora sabadellenca en etapa júnior, que es planteja iniciar una aventura als Estats Units. "Que el fenomen continuï dependrà molt de la gestió que fem. Els que som fora hem d'explicar l'experiència i mostrar que és un camí molt real que obre un món de possibilitats i els que estan a Sabadell han de donar-nos veu. Sembla que quan passa el temps i canvien els dirigents dels clubs ens podem desconnectar, però és important crear referents que facin d'exemple pels talents que pugen", assegura Gómez.

A la resta de l'estat també tenim casos de jugadors sabadellencs que han fet carrera en el professionalisme. Tot i que de forma molt esporàdica, un jove talent com el Martí Corbera ja comença a fer les seves primeres passes a la Primera FEB, segona categoria estatal, amb l'Hestia Menorca. Una categoria de plata en què es troba molt consolidat el Ramon Vilà, que també va fer camí en el seu dia als Estats Units i ara competeix amb el Tizona Burgos. El pívot format a l'Escola Pia és un dels referents del seu equip que després de fregar l'ascens la temporada passada, ara es troba en una situació molt més delicada, lluitant per no baixar.

Tècnics en categories importants

Al conjunt burgalès, curiosament, Vilà ha coincidit amb un exemple que el talent sabadellenc a les banquetes també és evident. Mireia Capdevila és entrenadora assistent de l'equip i compta amb una àmplia trajectòria a l'esquena, també en el bàsquet formatiu en què acumula nombrosos èxits amb la selecció espanyola en categories de base. Un currículum similar al de la Glòria Estopà, campiona amb la selecció, i que des d'aquesta temporada és entrenadora assistent de Valencia Basket, amb qui va guanyar la Copa de la Reina fa unes setmanes.

Estopà i Capdevila, juntament amb el Quim Gómez, i amb permís de l'scout dels Warriors, format al Creu Alta, Albert Robledillo, són els referents des de fora de la pista per veure que els somnis no només van lligats als jugadors. "Cadascú ha tingut el seu camí. Elles van començar més joves, ja fora de Sabadell, i jo, en canvi, vaig fer el salt directe de la ciutat als Estats Units. A vegades, marxar de casa no és necessàriament perquè vols", diu Gómez.

De la mateixa manera que els jugadors i jugadores que han fet carrera lluny de casa són un mirall per a les noves generacions, els tècnics també marquen camí. "Al final, és el pas natural, marxar de casa per continuar creixent. Aquí no tenim els recursos ni les infraestructures per poder viure d'això i tenir una experiència completa. Hi ha països que estan apostant molt fort per potenciar les seves lligues com pot ser Mèxic, Xile o països nòrdics. Ens fa veure que potser el camí hauria de ser aquest. Jo he tingut experiències d'anar al Japó a fer formacions a l'estiu i com es valora el talent de fora és increïble", afirma Molgosa, que creu que el seu futur a les banquetes pot ser lluny de casa.

Sense un gran club sènior referent, el talent marxa de forma natural. La feina formativa és molt bona i el nom de Sabadell pot sortir en els grans escenaris del bàsquet internacional durant molt de temps. En una època que la base cada vegada queda més invisibilitzada pel rendiment immediat, a la ciutat tenim l'exemple que apostar pels esportistes locals mai pot ser un error.