Germans i campions d'Espanya la mateixa temporada: "Confiem molt en les capacitats de l'altre"

“Els nostres pares també jugaven aquí, i ens hi van apuntar de ben petits. De fet, ells es van conèixer al Sant Nicolau”, narra Abril Casas, la germana gran de la família i campiona d’Espanya en categoria Infantil amb el Santfeliuenc aquesta temporada. “Al principi venia al Lau només per passar-m’ho bé i estar amb els amics”, reitera el Nil, el germà mitjà, que també s’ha convertit en campió nacional amb el Barça, en aquest cas, de Mini de segon any. “Feia molt temps que lluitàvem per aconseguir-ho, és una sensació increïble”, reitera el jove, que tot just començarà l’institut. 

Els hem citat a la pista del carrer Jardí perquè, sí, com bé llegiu, tots dos s’han coronat amb el màxim reconeixement del bàsquet formatiu estatal en el mateix any! L’alegria a casa ha estat doble. Una fita poc habitual que és una mostra de la força d’una entitat com el Club Esportiu Sant Nicolau, que, en essència, aposta per cuidar el talent i ha estat planter de grans jugadors com ells. “La base que vam construir al Sant Nicolau ens ha ajudat molt, tant com a jugadors com en el vessant més personal”, afirma l’Abril. Però, els germans Casas no només comparteixen la passió pel bàsquet, sinó un camí paral·lel que els va portar a fer d’aquest esport molt més que una activitat per passar la tarda. El campionat d’Espanya ha estat la cirereta a dues trajectòries de compromís i entrenament constants, precedits per la decisió de marxar de casa per créixer en nous contextos. 

Tot i tenir sempre els caps de setmana plens de partits, quan no els coincideixen els horaris es donen suport l'un a l'altre. "Sí que ens posem nerviosos perquè tot surti bé quan ho mirem dees de fora, però confiem molt en les capacitats de l'altre", coincideixen. "Som molt diferents, l'Abril reparteix molt joc", explica el Nil, mentre la gran assegura que el seu germà "ho fa tot molt fàcil". Ara bé, no els poseu a jugar en contra, perquè si no salten les espurnes de la competitivitat. 

L'Abril l'aprenentatge de treure's la pressió afegida

L’Abril va fer el salt al Barça (l’actual Santfeliuenc), de la mà d’una altra sabadellenca, la Lia Alguersuari. “Em va ajudar molt a gestionar els sentiments, perquè els primers anys van ser una mica més durs. Jo soc una persona molt nerviosa i em preocupava molt als partits i entrenaments per no fer-ho bé”, confessa la jove que reconeix la tasca d’un dels entrenadors que més l’ha marcat: l’Albert Serrano i es defineix com una jugadora polivalent. “M’agrada repartir joc. Un dia puc fer de tiradora i l’altre donar assistències, totes hem fet de tot”. Enguany, han aconseguit endur-se la victòria contra tot pronòstic després d’un any ple de dificultats. “Feia tres temporades que no perdíem cap partit i hem hagut d’aprendre a conviure amb les derrotes. Hem continuat endavant malgrat les lesions i els problemes logístics: el sostre del pavelló es va trencar i havíem d’entrenar moltes jugadores en una pista molt petita”. 

Més enllà dels èxits esportius, doncs, denuncia les diferències que encara existeixen entre el bàsquet masculí i el femení. “És una cosa que s’ha de canviar. Encara estem per sota del masculí. Els nois disposaven de més material i recursos, mentre que les nostres equipacions les havíem d’assumir nosaltres. Em semblava bastant injust”, explica una realitat que ha viscut de manera més notòria tenint en compte que el seu germà que també juga. Per a l'Abril, el campionat d’Espanya ha estat el comiat per a un bloc de jugadores que prendrà nous camins. 

El Nil i l'objectiu d'arribar a ser professional 

Per al Nil, seguir les passes de la seva germana uns anys després tampoc va ser fàcil. “Hi havia dies que només volia tornar a Sabadell a veure com entrenaven els meus amics. Estic molt agraït de les oportunitats que em va donar el Joan Pi als meus inicis”, recorda. Tot i ser més petit, el  té molt clar que es vol dedicar professionalment al món del bàsquet. “M’encantaria i si és amb el Barça, millor. Això sí, no oblida perquè va començar a jugar. "Com més hi vas per gaudir, millor competeixes. No pots jugar pensant que si perds no passa res, però sí que has d’anar-hi per passar-t’ho bé”, reconeix.

El sabadellenc es defineix com un jugador desequilibrant i amb iniciativa. “Vaig molt a l’u contra u. Sempre miro vídeos dels millors jugadors per poder replicar el que fan i tenir la pilota en els moments decissius”. En definitiva, els Casas són dos germans amb la mateixa passió i compromís, una manera diferent de viure-la i el mateix reconeixement: un merescut campionat d'Espanya.