El Can Rull Rómulo Tronchoni és un club clarament de barri, però també ha aconseguit convertir-se en un dels grans referents de Catalunya en la formació de talent, sobretot amb els seus equips de futbol-7. Durant anys, grans obradors han anat a 'pescar' talent de la Zona Esportiva Municipal Paco Herrera. Tenim exemples evidents com Marc Jurado, Iker Rodríguez, Edgar Pujol o, el més flagrant de tots, Cristian Tello. Un dels que vol formar part d'aquesta llista de talents molt aviat és el Toni López, davanter del juvenil del Girona.
López ha estat el segon màxim golejador del grup 3 de la Divisió d'Honor, màxima categoria del futbol formatiu, amb 15 dianes en 24 partits, a només un gol del 'pitxitxi' tot i ser encara juvenil de segon any. El conjunt gironí ha acabat cinquè, en una temporada clarament de menys a més. "Hi havia molts jugadors nous i, al principi, potser ens va costar una mica més. Però la segona volta ha estat increïble", diu. Ell mateix va fer bona part dels seus gols en aquest tram de competició.
- El sabadellenc, celebrant un gol
- Girona FC
Porter i migcampista fins a trobar el seu lloc com a davanter
Per descobrir la passió del jove sabadellenc pel futbol cal remuntar-se als seus primers anys de vida. Va començar a jugar la UD Marina perquè el seu pare era el president. "A casa meva sempre s'ha parlat de futbol i els meus germans també hi jugaven", reconeix. Molt d'hora va passar al Can Rull i també va viure un pas, força frustrat, pel Centre d'Esports. "Em posaven de porter i no m'agradava gens. M'avorria, marxava del camp i al final ho vaig deixar", recorda.
Va reprendre la seva passió dos anys després, quan va començar la primària, de nou al Can Rull, i aquesta vegada ja va ser la definitiva. "M'ho passava bé. Encara no jugava de davanter, era pivot", diu. No va ser fins a l'etapa com a cadet que realment va despuntar i va trobar el seu lloc. "Em van posar com a punta perquè faltava un jugador i, aquella temporada, sent cadet de primer any vaig fer 21 gols i vaig acabar com a segon màxim golejador de Preferent", recorda.
- El sabadellenc va consolidar-se com a davanter en l`etapa cadet
- Victor Castillo
Va trobar el seu lloc en el camp i, partir d'aquí, tot ha anat rodat. "Jo em considero un davanter treballador, que no para de córrer i pressionar. Crec que em desmarco bé i tinc molt gol. Al final, no soc molt corpulent i contra defenses tan grans i forts, intento ser més llest que ells", admet. La gran temporada al Can Rull li va obrir les portes del Girona, a on va caure dret des de l'inici. "És molt diferent. Des del primer dia ja veus què és un club de futbol professional. L'exigència i el talent és enorme. Vaig tenir sort que el meu primer any vaig tenir un entrenador com el Kiku Parcerisas (actual tècnic del filial del CE Sabadell) que em va donar molta confiança i l'adaptació va ser molt més còmoda per a mi", assegura.
Debut i gol amb el filial a Segona Federació
El davanter de Can Gambús es troba a gust a Girona, on la temporada passada fins i tot va arribar a debutar amb el filial. De fet, va marcar en la seva primera acció, al Camp d'Esports contra l'Atlètic Lleida. "Era la primera pilota que tocava. Realment no m'ho creia, només corria i celebrava sense ser gaire conscient de què passava", recorda rient. "Sí que el ritme i el nivell és molt més alt. Ho he notat i ho he hagut de treballar molt també per poder-me adaptar a aquesta exigència", afegeix.
La pròxima temporada, López encara no sap a quin equip competirà. Molt probablement estarà a cavall entre el juvenil de Divisió d'Honor i el filial, a Segona Federació. Igualment, en l'últim any també ha anat entrenant de forma esporàdica amb el primer equip. "És potser la millor experiència que he viscut com a futbolista. Poder conviure i competir amb jugadors d'aquest nivell és increïble. La veritat que l'acollida va ser molt bona", admet.
- El Toni López, a la dreta, en un entrenament del primer equip
- Girona FC
"L'Stuani em dona molts consells. És una gran persona"
Un dels grans referents del Toni López, i més com a davanter, és precisament el capità del Girona, Christian Stuani. "La veritat que és el meu principal referent. Des del primer dia m'ha donat molts consells. És un futbolista excel·lent i una persona extraordinària. Em guia molt, la veritat", explica amb un somriure. A curt termini, lògicament, l'objectiu és anar consolidant passos, però el sabadellenc també vol continuar picant amb força la porta de Montilivi. "Seria un somni. Tothom treballa perquè arribi el dia. De moment, l'únic que puc fer és continuar donant el meu 100% cada dia a on em toqui competir", assegura. La mentalitat de ferro d'un golejador nat.
