Un home inquiet i apassionat per l'esport. Així es defineix el Toni Torrejón, que quan tenia només dotze anys va ser atropellat per un cotxe i li van dir que potser no tornava a caminar. Ara en té 51 i, després d'una llarga trajectòria en multitud de disciplines, s'ha iniciat en el món de la marxa nòrdica recentment. Fa alguns dies, de fet, va ser subcampió absolut de Catalunya en la competició celebrada a Cerdanyola del Vallès. "Vaig descobrir aquest esport fa un any i poc, em va cridar l'atenció. Em vaig introduir en el món competitiu i, en la primera prova, vaig avançar diversos participants, però quan m'acostava als primers em van començar a sancionar. Al final, cal molta tècnica i, malgrat que tenia la base d'altres disciplines, no havia fet un entrenament específic", afirma.
Un any després, només Sergi Garcia va finalitzar el recorregut més de pressa que el sabadellenc. De fet, la diferència entre el campió i Torrejón va ser de només un segon: 1:01:13 per l'1:01:14 de l'atleta local. "Anava darrere seu tota la cursa per aprofitar la inèrcia i amb la intenció de fer un canvi de ritme en l'última volta. Cada vegada que intentava avançar-lo m'aguantava. No va haver-hi manera. És molt alt i les seves passes són molt més llargues. Igualment, el vaig tenir allà tota l'estona i això també és una motivació pel futur", assegura. Torrejón, això sí, va ser el guanyador de la seva categoria, veterans 'B'.
- El sabadellenc, al darrere de Sergi Garcia en la competició
- CEDIDA
El repte en l'horitzó és precisament desbancar un Garcia que ha guanyat les tres últimes edicions del campionat. "Em diuen que en algun moment l'atraparé perquè el marge de millora encara existeix i el creixement ha estat molt gran en els últims mesos. No sé si passarà o em quedaré allà, però la motivació la tinc", assegura. El pròxim any també vol obrir fronteres i sortir de Catalunya. "Vull veure quin és el meu nivell comparat amb els marxadors de la resta de l'estat. Penso que si continuo fent només competicions catalanes m'acabarà avorrint", admet.
Esports de tota mena, però amb la natura com a escenari
I és que si alguna cosa ha caracteritzat el sabadellenc durant la seva trajectòria esportiva és precisament la inquietud per conèixer noves disciplines i sortir constantment de la zona de confort. Va començar, de petit, amb el karate i després va trobar el seu lloc en el ciclisme en competicions de bicicleta de muntanya, ciclocròs i ruta. Fa una dècada, va decidir fer un tomb en la seva vida esportiva. Es va cansar de la competició i va començar a fer reptes solidaris. Des de pujar el Puig de la Creu durant un dia sencer fins a fer recorreguts de trenta hores en bicicleta. "Vaig escriure un llibre sobre aquest tema. Sempre m'ha agradat anar al límit", reconeix.
- Torrejón, en una competició de ciclisme
- CEDIDA
Va passar una època més enfocada al trail run, de fet, va muntar un equip d'entrenament que en l'actualitat compta amb una quarantena d'esportistes, molt enfocat a aquesta disciplina, però amb possibilitat d'entrenar qualsevol esport de muntanya. "Vam muntar un grup per anar a entrenar i, com m'encarregava jo, va acabar derivant en un equip. Fem competicions, quedades i, malgrat que ens enfoquem molt a córrer per la muntanya, també hi ha lloc per a totes les disciplines que es fan a la natura", diu. "Moltes vegades ens pregunten si som de Madrid perquè ens diem Torrejón Team, pel meu cognom, però l'associen amb la ciutat", afegeix entre rialles.
També va practicar quilòmetre vertical, que consisteix a pujar una muntanya amb força desnivell a màxima velocitat, o marxa aquàtica en diverses disciplines (amb rem, impulsant amb les mans o simplement caminant amb aigua fins a l'altura del pit). "Era per torns i la competició durava dos minuts. No m'acabava de motivar", admet. Sí que va dedicar més temps, per exemple, a l'Aqua Beach Trail, que combina trams dins el mar i també recorreguts per les platges. Va ser campió de la Copa Catalana en aquest esport. "És més entretingut", assegura.
Una vida sencera dedicada a l'esport. "Mentre estigui motivat i el cos respongui, jo continuaré competint i entrenant al màxim nivell", afirma. De moment, amb els reptes estatals en el punt de mira, la marxa nòrdica acompanyarà el sabadellenc un temps més. Després, el futur dictarà sentència. "Jo estic molt bé en aquest esport i penso que encara puc donar molt. En uns anys, ja veuré on em porta la vida. Sempre estic obert a provar coses noves", apunta.
