La presidència del Barça fa parada a Sabadell. O com a mínim la precandidatura d'un dels grans noms propis que hi haurà en els comicis del pròxim any. Víctor Font, qui es va quedar a les portes en les últimes eleccions del 2021, ha realitzat aquest dijous un acte al restaurant del Club Tennis, amb la presència d'una cinquantena de persones. La campanya 'Nosaltres' va donar el tret de sortida la setmana passada i la ciutat ha estat l'escenari del primer col·loqui amb socis que farà el granollerí en el camí fins a les eleccions. Abans de l'acte, ha concedit una entrevista al Diari de Sabadell analitzant les claus del nou repte.
Quin és el motiu d'escollir Sabadell per aquest primer acte després de la presentació de la setmana passada?
Bé, no hi ha un motiu especial. Fem trobades i parlem amb socis i sòcies, tant a Barcelona com arreu del territori, ho estem fent des de fa temps, i en aquest cas ja estava planificat, em sembla que fins i tot abans que es decidís que l'acte era la setmana passada. Però encantadíssims d'estar aquí a Sabadell. Jo soc del Vallès també, de l'Oriental, hi ha molts culers, i per tant creiem que és important poder escoltar-los i estar a prop del que pensen.
Quines són les línies mestres de la precandidatura 'Nosaltres'?
Estem molt il·lusionats de poder estar en una alternativa que ofereixi una proposta il·lusionant a socis i sòcies i que sigui un contrast a la manera de gestionar que recordem tota la vida al club, des de l'època del Núñez. Crec que el Barça ha sigut personalista, molt presidencialista, i això ens limita molt, i més tal com som els catalans, que som molt dels nostres i els que no són dels nostres, encara que siguin del mateix club, els veiem com a rivals. Hem d'acabar amb això i hem de ser capaços de vestir una alternativa que representi tota la realitat plural. Ens diem 'Nosaltres' com a contrast o com a contraposició al model personalista i presidencialista, tenim i volem representar socis i sòcies dels gols, de tribuna, de lateral, de Barcelona, del territori, de fora de l'estat espanyol. Si som capaços de governar el club pensant en la realitat plural del Barça, som imparables.
El Víctor Font del 2025 en què ha canviat al del 2021? Es manté la il·lusió?
Sí, la il·lusió es manté. Això és un tema molt més passional i emocional que racional i, per tant, la il·lusió es manté. El que ha canviat jo crec que, principalment, és tenir coneixement que s'han de guanyar unes eleccions, o més que tenir coneixement, ser-ne molt més conscient. Jo crec que la preparació que ja teníem el 2021 encara l'hem perfeccionat: veure oportunitats, amenaces i què és el que s'ha de fer per poder guanyar més Champions. Ara es tracta de convèncer el soci. El 54% va creure que el model Laporta era el millor, doncs ara el repte és assegurar que aquest 54 baixa com a mínim al 49% i que el 51% està d'acord que un model que no deixi enrere ningú és possible.
Va tenir la setmana passada el suport de diverses llegendes del club, com Xavi Hernández, i també hi ha en la precandidatura figures potents en l'àmbit econòmic com Jaume Guardiola i en la relació amb penyes i seguidors com el Carles Ordiales. Un equip de treball contrastat és la forma de contrarestar la part més mediàtica i carismàtica del Joan Laporta?
Nosaltres creiem que amb carisma no es governa una institució. Pots fer molta gràcia i comunicar de forma atractiva, però això es tracta de gestionar la institució més important del país i, per això, necessites gent de diferents perfils. És necessari complementar gent amb coneixement en la gestió esportiva, en la gestió empresarial, gent que conegui la realitat social, els socis de base, l'espai d'animació, el moviment penyístic, tot això ha de ser part del que és la gestió d'un club.
- L`exconseller delegat del Banc Sabdell, Jaume Guardiola, durant l`acte
- Juanma Peláez
Creu que el club està millor o pitjor respecte a les últimes eleccions?
En la part que és el primer equip esportiu estem millor, perquè ha sortit una generació que també es va heretar el 2021 de La Masia amb Lamine, Cubarsí, etc. Jo crec que l'encert també de fitxar Flick, ens ha donat un potencial que el 2021 sense cap mena de dubte no teníem. Però malauradament hem desaprofitat cinc anys per posar els fonaments perquè puguem guanyar més Champions, perquè això no es tracta només de tenir un equip millor i de poder competir a la Lliga, a la Supercopa o a la Copa si no es tracta de guanyar Champions, i fa deu anys que no la guanyem.
Parlava ara de La Masia, considera que és el que ha salvat a Laporta?
Sense cap mena de dubte, i em sap greu que hagi sigut gairebé per obligació i no per convenciment. Perquè vam fitxar Vitor Roque abans de quedar-nos a Marc Guiu. Vam fitxar al començament molts jugadors, recordo de Memphis Depay, Luuk De Jong i d'altres, sense mirar el que teníem necessàriament a casa. Jo estic convençut que si haguéssim pogut vendre més patrimoni i activar més palanques, o si haguéssim, per exemple, renovat a Dembele, doncs potser no hauríem tingut a Casadó, perquè haguéssim fitxat Zubimendi o a Kimmich. Si haguéssim pogut fitxar algun extrem, doncs potser el Lamine no hauria pujat al primer equip de forma tan ràpida. I que al final jo crec que ho hem de fer una aposta per convenciment, i no només quan no tinguem capacitat econòmica.
- Un dels instants de l`acte al restaurant del Tennis
- Juanma Peláez
Ha mencionat les famoses palanques. Què n'opina? Hipoteca el club?
Jo crec que el pitjor de les palanques no és vendre segons quins percentatges, sinó fer-ho a socis que ningú coneix i que al final no t'estan ajudant a fer créixer el club. Aquest és el gran problema.
Un altre tema a l'ordre del dia és el de les obres al Camp Nou. Amb anterioritat ha estat crític amb la gestió que se n'ha fet.
Més que crític, jo crec que és evident, perquè tots els socis hem patit el problema amb la generació d'expectatives. No hi havia cap necessitat de dir-nos que quan féssim 125 anys estaríem amb 60.000 espectadors al camp i després anar dient que al cap de dos mesos no passaria. Però jo crec que això ho hem d'oblidar. Gràcies a Déu ja hem pogut tornar. Ara el que esperem és que siguem 60.000 el més aviat possible i sobretot que les obres continuïn avançant ràpid, perquè encara falta molt perquè s'acabi el camp.
Què diria als socis indecisos?
Un soci ha de decidir entre un Barça personalista, presidencialista, on una persona creu que és capaç de decidir-ho tot, o un Barça en què comptem amb els millors de tota la història en la part esportiva, amb el millor talent català al capdavant del repte empresarial que tenim i amb gent amb capacitat de representar institucionalment el club de la millor manera possible. Ha de triar entre el Barça del jo i el Barça del nosaltres. El model de propietat que tenim, perd molt potencial si no hi som tots. I el Barça de tots és imparable.
