Reivindicant la científica i la pintora
L'escriptora ha fet gala d’un feminisme encès i combatiu al llarg de la seva dilatada trajectòria -més de 80 títols, entre ells El diari lila de la Carlota, Rebels, ni putes ni submises o El final del joc-, i ara condensa la seva reflexió en una novel·la que tracta temes com la recerca de la pròpia identitat, la maternitat o el rol de la dona en la societat. [caption id="attachment_67747" align="aligncenter" width="927"] Detall d'"Armonia", un quadre de Remedios Vera que va inspirar a la Gemma Lienas per titolar "El fil invisible"[/caption]
La trama del llibre -que serà publicat al setembre per Edicions 62- té com a protagonista a Júlia Coma. Ella és guionista de documentals, i es troba escrivint sobre Rosalind Franklin. Quan rep una invitació per part de la seva besàvia, a qui no coneix, s’estableix una connexió: la carta ve de Batz, una illa de la costa bretona on Franklin va anar un parell de cops. Allà ella es trobarà amb un misteri familiar i amb la oportunitat d’aprofundir en el coneixement d’ella mateixa.
Lienas assegura que va començar a documentar-se per a aquesta obra al 2009: la seva parella, físic de professió, va assistir a una conferència sobre Remedios Vera a París, i la història d’aquesta artista va commoure a la escriptora. Investigant i afegint a la barreja la figura de Rosalind Franklin -”sempre he viscut rodejada de científics”, riu Lienas-, va anar donant forma a la trama. El tercer element, la illa de Batz, un escenari que reunia totes les seves condicions: tenia nazis, era un lloc francès i hi havia viscut la Rosalind. “Em va robar el cor”, explica l'escriptora, que va viatjar fins allà uns dies a conèixer-la de primera mà.
 Detall d'"Armonia", un quadre de Remedios Vera que va inspirar a la Gemma Lienas per titolar "El fil invisible"[/caption]
La trama del llibre -que serà publicat al setembre per Edicions 62- té com a protagonista a Júlia Coma. Ella és guionista de documentals, i es troba escrivint sobre Rosalind Franklin. Quan rep una invitació per part de la seva besàvia, a qui no coneix, s’estableix una connexió: la carta ve de Batz, una illa de la costa bretona on Franklin va anar un parell de cops. Allà ella es trobarà amb un misteri familiar i amb la oportunitat d’aprofundir en el coneixement d’ella mateixa.
Lienas assegura que va començar a documentar-se per a aquesta obra al 2009: la seva parella, físic de professió, va assistir a una conferència sobre Remedios Vera a París, i la història d’aquesta artista va commoure a la escriptora. Investigant i afegint a la barreja la figura de Rosalind Franklin -”sempre he viscut rodejada de científics”, riu Lienas-, va anar donant forma a la trama. El tercer element, la illa de Batz, un escenari que reunia totes les seves condicions: tenia nazis, era un lloc francès i hi havia viscut la Rosalind. “Em va robar el cor”, explica l'escriptora, que va viatjar fins allà uns dies a conèixer-la de primera mà.
							 
															 
															 
															 
															 
															 
         
								 
												 
												 
												 
												 
												