Dos edificis d’Harquitectes, nominats al premi més important d'Europa

Cultura i oci

El temps: Divendres obre les portes a un cap de setmana menys fred - — El temps: Divendres obre les portes a un cap de setmana menys fred

Guillermo Altarriba

Publicat el 10 de gener de 2019 a les 10:00

Actualitzat el 16 de gener de 2019 a les 17:18

Una casa-mur que abraça un jardí i un centre cívic que fa dialogar gairebé un segle d’història amb les tendències més radicals. Aquestes són els dos projectes de l’estudi sabadellenc Harquitectes que han entrat a la llista de finalistes per al premi Mies van der Rohe, el guardó d’arquitectura contemporània més important del continent, atorgat per la Unió Europea i dotat amb 60.000 euros. La primera obra és la Casa 1413, una residència privada a Ullastret (Baix Empordà) que partia d’un repte. Degut a l’estricta regulació municipal, els arquitectes havien de tirar a terra un mur que recorria el límit de la finca per unes obres al carrer i, més endavant, tornar-ho a aixecar. La solució: plantejar una casa directament en forma de mur: si la mires des del carrer, és una paret -construïda reaprofitant els materials de l’antiga estructura-, però des de dins és un habitatge totalment obert a un jardí interior. [caption id="attachment_83937" align="aligncenter" width="1000"]

Vista des del jardí de la Casa 1413 / CEDIDA[/caption] “És una casa que abraça el jardí, que està construïda al voltant de la natura”, explica el Xavier Ros, un dels quatre socis fundadors d’Harquitectes. Tant en la Casa 1413 com en el segon projecte -el centre cívic Lleialtat Santsenca, a Barcelona- es fa patent un dels valors diferencials d’aquest estudi: el respecte als materials i l’estructura. “Això des del jurat ho han valorat: en els nostres projectes, si la casa és de formigó, la veuràs de formigó”, remarca Ros. En el cas de la Lleialtat Santsenca, aquesta deferència per la construcció es fa encara més patent: es tracta d’un edifici vell, que es va acabar de construir el 1928 i que albergava una cooperativa obrera. Amb els anys, però, va tenir-ne diversos usos que la van anar deteriorant -va ser discoteca, fàbrica de torrons i local okupa, per exemple-, i el 2009 una seixantena d’entitats veïnals van impulsar un concurs públic per rehabilitar-la. L’encàrrec va acabar en mans d’Harquitectes: “hi ha un diàleg entre el nou i el vell, entre els sistemes més avançats per regular automàticament la temperatura i els murs de totxo vist on encara es veu l’antiga distribució de l’edifici”, destaca Ros.

Entre els 40 projectes finalistes

Les de l’estudi sabadellenc eren dues de les deu obres catalanes -i de les 27 espanyoles- nominades als Mies van der Rohe. Competien dins una pre-selecció total de 383 projectes, i ambdues han estat entre els 40 escollits pel jurat per passar a la següent fase. El veredicte final es coneixerà a mitjans d’abril.