
ARA A PORTADA
-
Les cares que salven vides a Sabadell: sis professionals del SEM amb "molta vocació" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
La crònica i les fotos d'un matí d'agost des de l'ambulància: "Sabadell està ben atesa" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
-
Irene Casado i Enric Arnella, de l'Astralpool CN Sabadell, plata al Mundial sub-20 Marc Segarra Rodríguez
-
El gore a la catalana de 'Sant Martí' sacseja el Festival de Cinema de Terror

- El temps: núvols al matí, serè a la tarda
Publicat el 06 de març de 2019 a les 13:04
Actualitzat el 06 de març de 2019 a les 13:06
Quatre joves amb ganes de festa condueixen cap a un festival de rock als Pirineus quan -degut a una avaria- han d’aturar-se a un poblet habitat per gent sinistra i poc recomanable: què podria sortir malament? Amb aquesta premissa -que, efectivament, desemboca en un festival de sang, fetge i humor negre- arrenca Sant Martí, el primer llargmetratge de David Ruiz i Albert València.
Ahir dimarts al vespre, el grup de Plataforma per la Llengua del Vallès Occidental va organitzar una projecció gratuita de la pel·lícula al Casal Pere Quart, dins el marc del VIII Festival de Cinema de Terror de Sabadell. Per presentar-la, els organitzadors van convidar Ruiz, que explica que la idea d'aquesta pel·lícula va sorgir d'una pregunta: "a l’Albert i a mí ens agrada molt el terror dels 70 i els 80, i vam pensar: això podria passar a Catalunya?".
Sant Martí reformula en clau gironina el gènere de l'slasher, pel·lícules com La noche de Halloween o Viernes 13 en què un assassí persegueix i mata un grup de joves víctimes una per una. "Tant l'Albert com jo som del nord de Catalunya -jo soc de Figueres, ell, de Vidreres-, i ens feia gràcia el joc entre ciutat i poble que ja feia, per exemple, Tom Hopper a La matanza de Texas", continua Ruiz.
[caption id="attachment_88467" align="aligncenter" width="1000"]
El co-director de 'Sant Martí', David Ruiz, al Casal Pere Quart / LLUÍS FRANCO[/caption]
Seguint aquesta intuició, els directors han transformat el típic assassí redneck de l'Amèrica profunda en gent molt catalana, sempre des de la hipèrbole, l'homenatge i la paròdia. "Jo em considero molt de poble, i quan veig des de la distància pel·lícules com Deliverance penso «estan sonats», però després miro a alguns veïns i em dic «aquest podria sortir a una peli!»", destaca el figuerenc, per a qui l'humor propi és un punt identitari català: "som molt conyons, ens fotem molt de nosaltres mateixos!", riu.

Notícies recomenades
-
Cultura i oci Descobrint i gaudint amb Benet Casablancas
-
Cultura i oci 7 plans per fer a l'agost a Sabadell i no envejar (tant) el viatge a Bali de la teva amiga
-
Cultura i oci El talent que pren i dona forma als carrers de Sabadell
-
Cultura i oci La Capella, un oasi en el desert estiuenc: "Aquí sempre sona música"
-
Cultura i oci L’Orquestra Simfònica del Vallès acompanyarà el debut de Serena Sáenz al Festival de Música de Torroella de Montgrí
-
Cultura i oci La llavor sabadellenca de l'Escola Catalana del Tapís