Vampirs 'meta'
Drácula de Denise Castro és un exercici de cinema dins el cinema: a la pel·lícula seguim un grup de creadors que vol fer una adaptació de Dràcula, la novel·la de Bram Stoker. Aquest making of fictici es barreja amb el sobrenatural, i resulta en una reflexió sobre el cinema de baix pressupost i la vampirització que hi pot aparèixer. "Teníem dues hores per rodar a dins del castell, i vam anar com franctiradors", explica la directora. [caption id="attachment_88773" align="aligncenter" width="1200"]
L'equip de 'Drácula de Denise Castro'. D'esquerra a dreta: Alfredo Ruiz, Claudia Trujillo, Denise Castro i Ricard Balada / CEDIDA[/caption]
A més, va ser tota una experiència per als seus protagonistes: “va ser una autèntica aventura”, recorda Balada, i explica que la gent els deia que no anessin al bosc, que hi havia ossos i llops afamats. “Ho escoltavem i pensavem: «doncs demà hem de tornar!»”, riu l’actor. La seva companya coincideix: “el meu personatge està sempre de mal humor, i m’era molt difícil, perquè m’ho estava passant molt bé a aquell país desconegut”, destaca Trujillo.
Tot plegat s’arrela en una tradició vampírica que segueix més viva que mai. “Crec que el mite del vampir ens atreu per la nostra por a la mort”, comenta Castro. “Quan era petita, jo tenia una malaltia cardíaca, i vivia sempre amb por… pensava «Tant de bo un vampir em mossegués ara i em fes immortal!»”, recorda la directora, que ja va tractar aquest mateix tema en la seva primera pel·lícula, Salvación.
