Les projeccions arrencaran amb La nuit je mens, un curtmetratge de 22 minuts dirigit per la francesa Aurélia Morali que manlleva el títol d’una cançó d’Alain Bashung. L’obra -en auster blanc i negre- explora una estranya relació d’una nit construïda a base de mentides.
Li segueix Nathan loves Ricky Martin, de l’australià Steven Arriagada. En només set minuts, explica la història de la Pauline, una dona que utilitzarà el seu fill Nathan -que pateix una discapacitat mental- per entrar en contacte amb el seu veí.
El tercer curt és Fish Story, un documental britànic en què Charlie Lyne mira de destriar què hi ha de veritat darrere una història de l’àvia de Caspar Salmon: en algun moment dels anys 80 -diu- va ser convidada a una festa privada on únicament hi havia persones amb cognoms de peixos.
Bike Engine, el divertit i metalingüístic videoclip de la cançó homònima d’Stylo G i Jacob Plant, continua la llista.
Les il·lusions que el cinema permet crear són les protagonistes de When Time Moves Faster, l’experiment de l’arquitecta Anna Vasof influenciat per artefactes pre-fílmics com el zoòtrop.
El belga Sébastien Petretti presenta State of emergency, motherfucker!, la història de dos joves que no volen problemes… però que es veuen interromputs -malgrat tot- per la violència policial.
Tanca la llista la proposta canadenca Le clitoris, de Lori Malépart-Traversy. Un divertit documental centrat en l’anatomia i història de l’únic òrgan del cos humà dedicat exclusivament al plaer.
