Joe Crepúsculo: "M'agrada haver estat un pioner"

Quan fa deu anys que ets a dalt dels escenaris, i a més vas a un ritme d’un disc cada dotze mesos, poden passar dues coses: que sempre facis el mateix o que tinguis una capacitat endiablada per reinventar-se. Joël Iriarte –Joe Crepúsculo per als amics i Crepus per als encara més amics– és dels segons. L’inquiet músic barceloní arriba a l’Embassa’t uns mesos després d’haver publicat 10, un recopilatori d’himnes atípics en el qual fa un repàs a la seva carrera. És curiós: no he trobat cap ressenya on no etiquetin el teu treball com a ‘música de revetlla’. És una etiqueta amb la qual em sento molt més a gust que amb la d’indie, per exemple. Entenc que pugui haver-hi artistes als quals no els atrau gens que els diguin verbeneros, però a mi m’agrada, la veritat. Jo sempre dic que faig pop, però gaudeixo picant-li l’ullet a altres gèneres, com ara la rumba, el bakalao o la música llatina. Aquestes fusions ara són habituals, però tu ja ho feies fa deu anys i molts no ho entenien. Et sents un precursor? No sé si tant com això, però sí que estic content d’haver-me avançat a la tendència. Tot i això, no ho vaig fer amb aquesta intenció, sinó perquè em venia de gust en aquell moment.  Deu discos en deu anys, i ja feies música abans de publicar el primer àlbum, ‘Escuela de zebras’. Com evites repetir-te? És cert que fa molt de temps que estic actiu, i que pràcticament des que anava al col·legi estava fent música amb l’ordinador. Malgrat tot, intento no creure mai que he arribat a un lloc on ja no puc evolucionar o millorar. A més, m’avorreixo si faig sempre el mateix, i és bonic estar atent i veure què passa, quina música es fa per allà. M’interessen molt el trap i la música urbana, per exemple. Crec que podrem fer coses diferents sempre que –com deia Aristòtil– ens deixem sorprendre per les coses. Ara que cites Aristòtil, les teves lletres inclouen sovint referències intricades o giren al voltant de conceptes força obscurs. Té a veure amb la teva formació com a filòsof? Suposo que sí, que si no hagués estudiat la carrera de Filosofia quan era més jove no escriuria així les lletres de les meves cançons. Utilitzo tot aquest coneixement de partida per anar cap a allò popular, i busco barrejar les coses més senzilles amb les molt complexes. M’agrada que els meus temes tinguin molts significats, o un però molt ampli. Quan mires cap al futur, cap on vols anar, artísticament? Vull continuar creant i fent música. No sé, però, quan serà el pròxim disc, perquè darrerament estic explorant el format del single, de treure un únic tema i ja. Les noves formes de consumir música –amb plataformes com Spotify– estan canviant també la manera que tenim de crear-la. Per últim, què podem esperar del teu concert a l’Embassa’t? Com tots els meus espectacles, no serà necessàriament un repàs a 10, però sí que serà una mica grandes éxitos. Intento escollir les cançons més divertides, i vull que sigui un concert festiu, perquè serà mitjanit i el públic tindrà ganes de moure’s i ballar!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Joe Crepúsculo actuarà al festival Embassa't divendres, a les 00.15 h, a l'escenari principal.