Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
ARA A PORTADA
-
Cultura i oci 150 Saballuts porten els castells de Sabadell fins a Estocolm: "És un orgull!" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
Esports Lliga Hypermotion, primer capítol: el CE Sabadell visita el Real Sporting Marc Segarra Rodríguez
-
Sabadell La lletra petita de la ZBE que permet a milers de veïns circular amb cotxes sense etiqueta S. G.
-
Sabadell FOTOS | Vetllar pels 200 felins del Solar dels Gats a ple estiu: "N'hi ha que necessitaran medicació tota la vida" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
Sabadell VÍDEO | Sis dotacions i un helicòpter en un incendi en una zona boscosa de Torre-romeu Sergi Gonzàlez Reginaldo
- El temps: dimarts de cel serè i temperatures altes
Publicat el
14 de juliol de 2019 a
les 21:55
Actualitzat el
15 de juliol de 2019 a les
12:45
Una taula de mescles, un micròfon sense fil i una bandera jamaicana. Amb aquests tres objectes el duet Jamaikids estava llest per a començar el seu espectacle "Viatge a través de la música jamaicana" al Fresc Festival. L'esdeveniment familiar es feia esperar per les desenes de famílies que omplien l'Amfiteatre de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. L'espectacle protagonitzat per Check One i Don Chavito prometia un viatge a través de la música jamaicana i realment, ho han aconseguit. En aquest viatge l'acompanyaven una vintena de nens que, pujats a l'escenari, seguint el compàs i els ritmes del reggae. Abans però, calia comprendre com funciona la música jamaicana. Separant al públic en dos equips, un marcava el compàs i l'altre el ritme. Un cop escalfat els motors, era l'hora del viatge musical.
[caption id="attachment_104631" align="aligncenter" width="900"]
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
David Vila i Ros publica ‘La llengua i tu’, una defensa del català des de l’ús quotidià
-
Cultura i oci
Com sona l’estiu a Sabadell?
-
Cultura i oci
Ramiro Fernández i l’estudi on fa cinquanta anys que construeix el seu món ideal
-
Cultura i oci
"Hem normalitzat la roba barata i està feta per gent que no viu bé": l'aposta per l'atemporalitat de 'Gorina Atelier'
-
Cultura i oci
WATERPROOF, el candidat sabadellenc a disc de l’estiu
-
Cultura i oci
David Vallés, com un peix molt trempat a dins de l’aigua al Mercat Central