Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
ARA A PORTADA
-
-
Cultura i oci Òscar Lanuza: "En temps d'immediatesa, cada vegada hi ha més gent que busca una experiència com l'òpera" Guillem Plans Roca
-
Sabadell Preparen nous aparcaments a Can Gambús pel creixement urbanístic de la zona Aleix Pujadas Carreras
-
Sabadell Docents de Sabadell celebren el retorn de les lectures obligatòries: "És una gran passa, però en queden moltes més" Jan Cañadell Puigmartí
-
Esports Jugar a futbol a les fosques: el Tibidabo denuncia la manca d'il·luminació al municipal de Torre-romeu Marc Segarra Rodríguez
- El temps: dimarts de cel serè i temperatures altes
Publicat el
14 de juliol de 2019 a
les 21:55
Actualitzat el
15 de juliol de 2019 a les
12:45
Una taula de mescles, un micròfon sense fil i una bandera jamaicana. Amb aquests tres objectes el duet Jamaikids estava llest per a començar el seu espectacle "Viatge a través de la música jamaicana" al Fresc Festival. L'esdeveniment familiar es feia esperar per les desenes de famílies que omplien l'Amfiteatre de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. L'espectacle protagonitzat per Check One i Don Chavito prometia un viatge a través de la música jamaicana i realment, ho han aconseguit. En aquest viatge l'acompanyaven una vintena de nens que, pujats a l'escenari, seguint el compàs i els ritmes del reggae. Abans però, calia comprendre com funciona la música jamaicana. Separant al públic en dos equips, un marcava el compàs i l'altre el ritme. Un cop escalfat els motors, era l'hora del viatge musical.
[caption id="attachment_104631" align="aligncenter" width="900"]
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google
Jamaikids durant la seva actuació / ÓSCAR ESPINOSA[/caption]
A través de les dècades, els artistes anaven presentant els diferents estils musicals que predominaven a l'època. La primera parada ha estat el 1968 i el "rock steady" l'estil escollit. Al crit de "I fell like jumping, I fell like laughing" els nens i nenes ballaven sobre l'escenari amb els artistes i els adults s'atrevien tímidament a seguir el ritme de la música. Cançó rere cançó, el duet d'artistes anava avançant en el temps fins a arribar a la dècada dels 90, moment en què el "dance hall" ha aconseguit posar en peu a tot el públic. Les ruixades de confeti s'alternaven amb els balls aportant molt de color a l'escenari.
El viatge ha acabat al segle XXI amb el reggae digital, cançons que als més joves els hi sonava molt més. "Party animal" ha estat una de les escollides per a representar els nous ritmes jamaicans tornant a aconseguir que el públic s'aixequés dels seus seients. Una gran ruixada de confeti ha posat el punt final a un espectacle que ha aconseguit que tot un públic cantés, ballés i saltés amb la música jamaicana.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
Quan les dents de l’avi esdevenen una joia
-
Cultura i oci
Marc Catalán: "El gènere fantàstic ens apropa a la realitat més del que ens n'allunya"
-
Cultura i oci
Joventuts Musicals premia 70 anys de fidelitat del Diari
-
Cultura i oci
Les imatges més espectaculars de la gala Sabadell Aixeca el Teló 2026
-
Cultura i oci
La gala Sabadell Aixeca el Teló avança les històries que ens robaran el cor
-
Cultura i oci
Fèlix Colomer, nominat als Premis Emmy Internacional per ‘Temps mort’