El MACBA dedica ara una exposició a Fina Miralles entre maig i novembre

Cultura i oci

Redacció

Publicat el 08 de gener de 2020 a les 20:22

Actualitzat el 09 de gener de 2020 a les 14:50

No se’n va molt enfora. De fet, passa del CCCB al MACBA, edificis a la vora separats per poc més d’uns metres, al bell mig del barri del Raval. Així de gràfica és la conquesta de Fina Miralles de la temporada d’exposicions a Barcelona. I és que després de participar de la mostra col·lectiva Feminismes! al CCCB (clausurada el passat 5 de gener i que ha assolit una gran acceptació del públic), exposarà enguany al MACBA. I ho farà en solitari. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona inaugura la mostra el pròxim 15 maig, que serà visitable fns l’1 de novembre. Miralles és una de les artistes catalanes més reconegudes de la generació que va sorgir durant la dècada de 1970. Nascuda a Sabadell, viu ara a Cadaqués (Girona).

Poques autors catalanes

La seva mostra s’esperava des de l’any 2019, quan es va conèixer que el MACBA no dedicaria cap exposició a cap artista català. Aquets fet va suscitar alguns recels en ambients culturals barcelonins. Però la monogràfica de Miralles trencarà aquesta tendència a centrar les programacions en creadors estrangers. A més a més, feia temps que es parlava d’aquesta mostra, en cercles culturals. El cicle d’exposicions del Museu d'Art Contemporani prosseguirà amb una col·lectiva que, comissariada per Ferran Arenblit, abordarà les pràctiques performàtiques dels anys noranta a l’Estat espanyol.

Viatjera innata

Després de fer els estudis de Belles Arts, Miralles va viure a Barcelona. A la mort dels pares inicia un peregrinatge vital que la porta a l’Amèrica del Sud, al Nord de França, a Itàlia i a altres llocs, fins arribar a Cadaqués (a Girona), on viu ara. Aquest anar i venir sense casa, diu Miralles, li ha fet conèixer i situar-se en el món: “Lluny, aprens a ser humil, a acceptar i a viure d’acord amb la veritat, la concòrdia i la bellesa”. El seu treball neix de la reflexió sobre la relació entre l’art i la natura, el cos i la societat, les regles restrictives imposades pels codis de conducta i la necessitat de llibertat.