El piano de Beethoven: dos mestres, un homenatge i un compromís social

[Per Albert Ferrer Flamarich] La Simfònica del Vallès va oferir el seu primer programa del 2020 a Sabadell amb una nova visita de Víctor Pablo Pérez, Principal Director Convidat fa tres temporades. A més, el cap de setmana era intensíssim. La secció de percussió va actuar diumenge al matí al Palau de la Música Catalana amb els Carmina Burana d’Orff. I per la tarda, La Faràndula oferia l’exitosa producció El carnaval dels animals, de Saint-Sâens, coreografiada per la companyia Brodas Bros. El bon nivell senyalat aquesta temporada es va mantenir amb la Simfonia núm 2 de Brahms, abordada des d’una lluminositat meridional. Van destacar-hi la família de les fustes i el so predominant de la corda (excel·lent els violoncels a l’inici del segon moviment). I en particular, el traç compacte i coherent amb què Víctor Pablo va dotar d’homogeneïtat i equilibri el discurs. Sense perdre el punt rústec i evocatiu al ländler de l’Scherzo, globalment va participar de la visió serena i tenyida per aquella innocència associada al topos pastoral. La clau va raure en el caràcter amorosit d’una interpretació refinada, lírica i mal·leable en el fraseig i les tensions gràcies a un intel·ligent i subtil joc de gradacions. Sota directrius semblants i amb un so de conjunt quasi cambrístic, el Concert per a piano i orquestra núm 4 de Beethoven va captivar per l’exhibició de matisos i austeritat plens de sentit i musicalitat del català Josep Colom. Per malaltia, substituïa la prevista Olga Scheps. Amb dos assaigs va demostrar que encara és un pianista de categoria internacional, bandejat per les nostres programacions. El gest contingut, amb pocs moviments de braç, i la llibertat de l’enfocament general –de tempo, al tercer moviment- van sublimar una lectura ultraconcentrada, personal, serena i només destorbada per algun estossec. Senzillament, magnífic. En particular, el moviment lent. El concert l’havia iniciat un vídeo il·lustratiu del projecte Beethoven 250: La música del silenci que aplega a la Fundació GAES solidària, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Federació ACAPPS en la creació de la Jove Orquestra Graeme Clark, formada per joves músics sords que gràcies a un implant coclear poden fer música i crear-ne. Amics en la guerra és fruit dels tallers de composició realitzats el desembre passat sota la instrucció de Jordi Cos, viola i president de l’orquestra. El seu és un cas infreqüent: quants presidents d’una orquestra segueixen actuant com regularment com a plantilla, s’ocupen la gerència i lideren iniciatives socials om aquesta?