Najat el Hachmi va néixer al Marroc, però des de petita viu a Vic / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
El Hachmi va reconèixer que a Secundària el debat potser genera més controvèrsia, ja que les nenes acostumen a haver tingut la primera regla i es pot considerar que són dones, i segons interpretacions de l’islam, s’haurien de velar. “Però a Primària, de cap manera. El que passa és que a cap nena li fa il·lusió, per això intenten que se’l posin com més aviat millor perquè l’assimilació sigui més fàcil”. Tot i això, va dir que sostenir aquest enraonament l’ha portat al fet que l’acusin d’islamòfoba.
Sigui quina sigui la posició en el debat del vel islàmic, la veu de Najat el Hachmi és la de vivència pròpia. Nascuda l’any 1979 a Beni Sidel (Marroc), la seva família es va traslladar a Vic quan era ben petita. “Al principi volia ser la nena marroquina perfecta”, recorda el Hachmi. Però a l’escola de Vic la van cridar al despatx de la directora. “No pots dur hijab aquí dins”, li van dir. A casa seva no va ser massa problema, ja que ni tan sols el seu pare volia que se’l posés.
De fet, el Hachmi creu que ha tingut molt de suport de la seva família. I lamenta, en contraposició, totes les nenes que no l’han tingut. Per això, va insistir en la necessitat d’acompanyar les nenes musulmanes que intenten fer el seu camí. “Perquè si trenquen, són repudiades”. També tenir crítiques per l’esquerra catalana, tot titllant ERC i CUP de fer “bonisme”, al no combatre el vel i caure en una postura que vol ser excessivament “musulman-friendly”.
ARA A PORTADA
-
Un univers cultural inimitable: deu cites imprescindibles més enllà de Sabadell i Terrassa Marc Béjar Permanyer
-
-
Els teus fills pagaran més per quedar-se a dinar a l'escola: quant s'encareix el menjador? Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
Terratrèmol a Junts per Sabadell: Lluís Matas vol ser candidat mentre el partit l’intenta expulsar Albert Acín Serra
-
Al·legat contra el vel islàmic a l’escola
- El Banyoles es converteix en la bèstia negra de l'OAR Gràcia (31-33)
Publicat el
28 de febrer de 2020 a
les 19:09
Actualitzat el
28 de febrer de 2020 a les
19:46
“Hauria de ser obligatori que les nenes no portin hijab almenys a Primària”, va afirmar Najat el Hachmi amb contundència, durant la presentació del seu llibre Sempre han parlat per nosaltres (Edi-cions 62). I és que la bel·ligerància d’el Hachmi amb el vel islàmic és total, tal com es va plasmar ahir durant el col·loqui a la llibreria Macondo.
[caption id="attachment_130833" align="aligncenter" width="900"]
Najat el Hachmi va néixer al Marroc, però des de petita viu a Vic / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
El Hachmi va reconèixer que a Secundària el debat potser genera més controvèrsia, ja que les nenes acostumen a haver tingut la primera regla i es pot considerar que són dones, i segons interpretacions de l’islam, s’haurien de velar. “Però a Primària, de cap manera. El que passa és que a cap nena li fa il·lusió, per això intenten que se’l posin com més aviat millor perquè l’assimilació sigui més fàcil”. Tot i això, va dir que sostenir aquest enraonament l’ha portat al fet que l’acusin d’islamòfoba.
Sigui quina sigui la posició en el debat del vel islàmic, la veu de Najat el Hachmi és la de vivència pròpia. Nascuda l’any 1979 a Beni Sidel (Marroc), la seva família es va traslladar a Vic quan era ben petita. “Al principi volia ser la nena marroquina perfecta”, recorda el Hachmi. Però a l’escola de Vic la van cridar al despatx de la directora. “No pots dur hijab aquí dins”, li van dir. A casa seva no va ser massa problema, ja que ni tan sols el seu pare volia que se’l posés.
De fet, el Hachmi creu que ha tingut molt de suport de la seva família. I lamenta, en contraposició, totes les nenes que no l’han tingut. Per això, va insistir en la necessitat d’acompanyar les nenes musulmanes que intenten fer el seu camí. “Perquè si trenquen, són repudiades”. També tenir crítiques per l’esquerra catalana, tot titllant ERC i CUP de fer “bonisme”, al no combatre el vel i caure en una postura que vol ser excessivament “musulman-friendly”.
Najat el Hachmi va néixer al Marroc, però des de petita viu a Vic / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
El Hachmi va reconèixer que a Secundària el debat potser genera més controvèrsia, ja que les nenes acostumen a haver tingut la primera regla i es pot considerar que són dones, i segons interpretacions de l’islam, s’haurien de velar. “Però a Primària, de cap manera. El que passa és que a cap nena li fa il·lusió, per això intenten que se’l posin com més aviat millor perquè l’assimilació sigui més fàcil”. Tot i això, va dir que sostenir aquest enraonament l’ha portat al fet que l’acusin d’islamòfoba.
Sigui quina sigui la posició en el debat del vel islàmic, la veu de Najat el Hachmi és la de vivència pròpia. Nascuda l’any 1979 a Beni Sidel (Marroc), la seva família es va traslladar a Vic quan era ben petita. “Al principi volia ser la nena marroquina perfecta”, recorda el Hachmi. Però a l’escola de Vic la van cridar al despatx de la directora. “No pots dur hijab aquí dins”, li van dir. A casa seva no va ser massa problema, ja que ni tan sols el seu pare volia que se’l posés.
De fet, el Hachmi creu que ha tingut molt de suport de la seva família. I lamenta, en contraposició, totes les nenes que no l’han tingut. Per això, va insistir en la necessitat d’acompanyar les nenes musulmanes que intenten fer el seu camí. “Perquè si trenquen, són repudiades”. També tenir crítiques per l’esquerra catalana, tot titllant ERC i CUP de fer “bonisme”, al no combatre el vel i caure en una postura que vol ser excessivament “musulman-friendly”.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
'Dorayakis', el nou tema de Flashy Ice Cream i 31FAM rodat per tot Sabadell
-
Cultura i oci
Màrius Serra: "El món del segle XXI tendeix al desconcert, només els fanàtics mantenen certeses absolutes”
-
Cultura i oci
Roger Canals: "El que connecta la música a través del temps és l’emoció"
-
Cultura i oci
Quan les parets de Sabadell estimaven: els murals inoblidables de Jordi Roca
-
Cultura i oci
El paper més delicat de Pep Ambròs, víctima a 'Balandrau': "Era algú que estimava la vida"
-
Cultura i oci
“A l’escola no em van parlar de les trobadores, que feien poemes sobre sexe i desig”