Màrius Serra potser escriuria receptes en lloc de llibres si no hagués estat per un malentès burocràtic. Poca gent sap que estudiava medicina a Sevilla fins que un error va retornar-lo a Catalunya. Les vides de tothom són plenes de cruïlles inesperades, regades d'atzar, que ens dirigeixen cap a camins imprevistos. En el cas de Joan Ferrer, protagonista de la novel·la El mal entès, el detonant d'un perible vital insospitat és una infidelitat.
“La dona l'enxampa embolicant-se amb la cangur de la nena”, explica Serra, que serà aquest dilluns al Gremi de Fabricants a les 19h per a presentar El mal entès acompanyat de l'escriptora Montse Barderi. D'home casat, a punt de passar a divorciat. Però encara s'enreda més la troca: “La dona marxa enfadada i té un accident mortal. La seva filla viatjava al mateix cotxe i necessita una transfusió de sang per a sobreviure”. I embolica que fa fort: arran d'això, el protagonista descobreix que no és el seu pare biològic. “En molt poc temps i d'una manera traumàtica, totes les certeses d'en Joan queden abolides”, comenta Màrius Serra, que en aquesta novel·la explora la paternitat des de diferents perspectives.
Joan Ferrer és “un home de carrer que forma part d'aquesta mitjania social que no destaca”. El seu talent com a traductor encara el situa més a la rereguarda: “Sempre parla per boca d'altres: trasllada a una llengua allò que han escrit uns altres”. Màrius Serra fa que el protagonista quedi “desbordat i desconcertat” pels fets que li succeeixen a l'inici de la novel·la. “El veig com un mirall en el qual ens podríem reflectir molts homes –i no poques dones– contemporanis. El món del segle XXI tendeix al desconcert. Només els fanàtics mantenen certeses absolutes”, assenyala.
“Probablement és la novel·la més immersiva que he escrit”, reconeix Serra, que ha creat una dotzena de personatges amb molt de pes. Vol que el lector s'hi submergeixi, tan profundament com ha fet ell durant el procés d'escriptura. “Busco que el lector trobi un món en el qual li agradi quedar-s'hi a viure una estona. Una realitat provinent del món de la ficció que l'ajudi a entendre i a entendre's dins del desconcert que el món de la no-ficció ens té induïts”.
Des de la primera pàgina, Serra juga amb una paradoxa: “Tot el que s'hi explica ha succeït i tot és ficció”. Els personatges estan basats en persones reals i ha visitat tots els escenaris de la història, des de la selva a Mèxic on hi ha una part de la trama amb el segrest de catalans fins a Massanet-Maçanes. No hi apareix Sabadell, tot i que sí que ha estat present durant la seva infantesa. Els pares de Màrius Serra, que regentaven una sabateria a Nou Barris, tenien casa a Matadepera. “Sovint m'hi deixaven amb l'àvia. Tenia amics a Sabadell, un paisatge que conec molt bé”.
El que no va succeir mai, tot i que sí que s'ha explicat com a cert, és l'origen de la paraula cangur, un malentès que va inspirar la trama de la novel·la. “Quan el capità Cook arriba a Austràlia, assenyala uns animals que no havia vist mai. Els aborígens li diuen: Kan-ga-rú. Segons aquesta versió apòcrifa, el capità Cook els batejarà així, kangaroo, però en realitat li deien 'no t'entenc'".
