La BSO de 'L’ombra del vent' estrenada a La Faràndula

Els escenaris de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón han conformat una ruta literària que fins i tot ha quedat plasmada en diferents guies de viatges. Però no només han derivat en un mapa físic, sinó també en un mapa sonor. I és que l’univers d’El cementiri dels llibres oblidats té una mena de Banda Sonora pròpia, que el mateix escriptor va compondre al piano i que connecta de ple amb Sabadell: Va ser l’Orquestra Simfònica del Vallès la que va portar a escena les composicions, en una suite simfònica de 30 minuts estrenada l’any 2014 al teatre La Faràndula. “Un dia estava a la web de Planeta i vaig veure que hi havia penjades algunes de les seves composicions musicals”, recorda Jordi Cos. “Vaig quedar sorprès, les vaig escoltar i el vam contactar per proposar-li que les orquestréssim”. La resposta va ser positiva. “Ell deia que la música era molt important, potser més que l’escriptura fins i tot”, rememora Cos. En la seva mort, han estat molt les imatges que s’han mostrat de Ruiz Zafón tocant el seu piano a la casa de Beverly Hills (Los Ángeles).  Tot i així, Ruiz Zafón era autodidacta. Comprava llibres de solfeig i aprenia. També va compondre jingles per a anuncis, en l’agència publicitària en la que treballava. Va ser un enamorat de les bandes sonores i del cinema de Hollywood i de fet va arribar a conèixer el compositor cinematogràfic John Williams, al que admirava profundament. Zafón va assistir de fet a un registrament i el propi Williams li va regalar una pàgina de la BSO d’Star Wars, la qual va penjar a la paret de casa. “És que tenia un gran talent. Hagués sobresortit en qualsevol cosa que hagués fet”, creu Cos. https://twitter.com/jxcos/status/1273971426727464960?s=20

El pianista Gregori Ferrer

Arriba el 2014 i CRZ no pot desplaçar-se a Europa, per a l’estrena a La Faràndula. “Llavors estava tancant el darrer llibre El laberinto de los espíritus, i pel que deia, li estava costant moltíssim, estava fart”. El 4 d’abril era el pianista Gregori Ferrer qui s’encarregava dels arranjaments de la suite i l’interpretava, la qual portaria l’endemà fins al Palau de la Música. “El resultat final no podrà ser 100% una fotocòpia de l’original”, deia Ferrer, perquè s’havia d’adaptar a les necessitats de l’orquestra. Des de llavors que CRZ li va seguir enviant algunes composicions musicals per mail. I van teixir una certa relació. “Deia que ara que havia acabat la tetralogia, volia començar a fer més temes musicals”. De fet, l’escriptor barceloní feia servir el piano per desencallar aturades creatives. “S’asseia al piano i imaginava escenaris, personatges…“.  El darrer correu que Cos va rebre de Los Ángeles va ser a finals de 2019.“No donava massa detalls de la seva malaltia, no volia que se sabés”, explica Cos. El darrer e-mail que va enviar a CRZ, fa tan sols un mes. Mai va tenir resposta i va deduir que la malaltia estava molt avançada. “Em sap molt de greu. Era una persona molt introvertida, afable i lúcida”, conclou Cos.  “És una gran pèrdua per la literatura”.  No només queden els seus llibres. També les seves composicions musicals, algunes de les quals obren en poder del propi Cos. Però ara cal deixar passar el temps i reposar, sense entrar en oportunismes. Una selecció de fragments de la suite està penjada al Facebook de l’OSV, així com algun tema inèdit.   * CRZ va morir a Los Ángeles (EUA), a l’edat de 55 anys, el passat 19 de juny. https://www.facebook.com/SimfonicadelValles/videos/300595554316742/