ARA A PORTADA
-
Badia accelera entre llums i ombres per retirar l’amiant: "No estem venent fum" Marc Béjar Permanyer
-
-
Així opera l'Oficina de Desapareguts des de Sabadell: "Quan es troben restes humanes, el telèfon no para de sonar" Marc Béjar Permanyer
-
-
L'emotiu discurs de Fèlix Colomer: “M’agradaria dedicar el premi al meu fill, que és negre i diu que vol ser blanc” Guillem Plans
Nel·lo C, el cantautor que rapejava

- Es mantenen les temperatures
Publicat el 30 de juny de 2020 a les 10:13
Actualitzat el 30 de juny de 2020 a les 11:58
La cançó protesta del segle XXI no sempre porta guitarra. Tant hereu és de l’Ovidi Montllor un cantautor com Cesk Freixas, com ho és el raper Nel·lo C. I és que són les lletres i el compromís social el que ho determinen, i no pas l’estil musical.
Aquesta és la premissa amb la qual s’analitza la trajectòria de Nel·lo C (Sabadell, 1990), qui acaba de publicar un nou treball. No per casualitat es titula Ànima Rebel. “És la nostra forma de pensar. Som així i treballem per aconseguir-ho”, diu Nel·lo C sense amagar-se.
Dels recitals de Serrat i Llach al hall de les facultats, o gravar videoclips a Can Puiggener amb nois MENA a ritme de trap. O de hip hop. “És el que li diem música urbana”, explica Nel·lo C, “que hereta les rimes, igual que als Estats Units”.
Però a diferència de grans noms de l’escena musical, ell ho fa en català. I amb un públic muticultural que no sempre coneix el català. “Jo m’hi adreço en català a les persones racialitzades, perquè per incloure tothom, hem de tractar tothom per igual”, enraona.
https://www.youtube.com/watch?v=va7EqB98v0E&feature=youtu.be
Nel·lo C, de fet, realitza tallers musicals i de rima amb menors d’edat no acompanyats i persones racialitzades. “I les sèries de Tv3 no tracten els seus problemes ni es veuen reflectits en els seus personatges”, contraposa, “perquè hi ha una bombolla que no és real”.
Costa trobar gent racialitzada i migrada com a referents en el Sabadell del 2020. Per això, Nel·lo C intenta aproximar-s’hi amb codis urbans propers. “El racisme és endèmic, però no empatitzes amb el que no pateixes”, enraona. “Però això, nosaltres hem de deconstruir per poder entendre el que viuen”.
I afegeix: “Encara hi ha molta gent que no ha trepitjat Campoamor, Puiggener o els Merinals”. Allà on el català no és estàndard, ni les narratives oficials serveixen per gran cosa. “No qualsevol persona pot fer aquests tallers”, que sense dubte són una eina de cohesió social als barris. “Cal un registre diferent, depenent la conversa”, diu metafòricament.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci “El narcisista et sedueix com un príncep, però després et destrossarà l’autoestima”
-
Cultura i oci Aida Sunyol guanya el Premi BBVA Sant Joan amb 'Mercromina'
-
Cultura i oci 'La gent de teatre de Sabadell' homenatja la gran Teresa Cunillé pel seu centenari
-
Cultura i oci Sempre ens quedarà la Simfònica del Vallès
-
Cultura i oci L'escola Praeludium apareix per sorpresa a 'Tu cara me suena'
-
Cultura i oci Pedro Capó: “La gent gravita de manera natural cap a la música llatina”